Una història d'amor quan l'amor fa mal

Dissabte, 10 de març de 2012 - 20.30 h - 14 € - teatre

La història d'amor del segle

Embocadura

Basat en el llibre homònim de Märta Tikkanen
Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones
Amb la complicitat del Casal de la Dona de l'Ajuntament de Lleida

La història d'amor del segle és un projecte d'intervenció social, cultural i educatiu, desenvolupat per EMBOCADURA, que té com a eix central un espectacle teatral basat en el llibre del mateix títol de l'escriptora finlandesa Märta Tikkanen. El text és una selecció de poemes del llibre, en els quals es conta la història d'una dona, i alhora de moltes altres, al llarg del seu recorregut com a parella d'un amor alcohòlic i violent. La seva és una història d'amor quan l'amor fa mal. L'espectacle està dirigit per Mariano Anós i interpretat, en la versió catalana, per Marissa Nolla.

La violència de gènere, l’alcoholisme, les dificultats i paradoxes de les relacions, la maternitat… es desgranen a través d’una mirada molt particular que comença des del detall més quotidià per dibuixar un ampli panorama que arriba a abastar tota la problemàtica de les dones en la societat contemporània.

La notícia a Aragón Digital quan es va presentar el projecte a Saragossa amb la intèrpret de la versió castellana: http://youtu.be/JEeVi6VE1LQ

"Katastrophe" d'Agrupación Sr. Serrano

Dissabte, 3 de març de 2012
20.30 h, Sala 2, Escorxadijous

Katastrophe, Sr. Serrano

Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d'experiments químics i accions subversives. Emmarcant l'espai, tres grans pantalles submergeixen l'espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.

Foto: Ewa Gleisner

Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre una catàstrofe natural, una catàstrofe 'natural' provocada per l'home i una catàstrofe humana. O dit d'una altra manera, si les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuita radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica. És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Auschwitz que Pompeia? La indiferència cap als homes de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència cap als homes de l’acció d’altres homes?

Katastrophe es nodreix del llenguatge escènic que defineix l'Agrupación Señor Serrano: performance, dansa, teatre físic, vídeo en escena i tecnologia interactiva.


www.srserrano.com

Amb la complicitat d'Animac. Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya (de l'1 al 4 de març de 2012)

"Insomni" o la poètica dels objectes quotidians

Dijous, 16 de febrer de 2012 - 21 h - 8 € - Escorxadijous
Insomni, Playground

Retrat d’un ésser que es resisteix a concebre la calma. En un estat de vigília constant, observa la vida que l’envolta amb una sensació d’al·lucinació, potser gràcies a la beguda, gràcies a la son, gràcies a la gana. I, en tot això, cerca la manera de sobreviure. I al seu voltant ampolles i estris de primera necessitat, filferro, l’esquelet d’un llit. Ell utilitza el que el llit desprèn no pas per dormir, sinó per construir el seu univers a partir de la seva matèria.

Una posada a escena que evoca la caiguda en l’oblit i el buit, i que intenta cercar el camí de transmetre allò que està passant realment però que l’ull humà és incapaç de percebre. Per aconseguir-ho la dramatúrgia d’aquest espectacle es construeix mitjançant la manipulació i la transformació de l’entorn i d’un mateix.

El mitjà d’expressió a Insomni és la descomposició: de la imatge, de la linialitat del temps, de l’acció. La matèria també pateix d’aquesta deconstrucció: els objectes inverteixen la seva utilitat, les mides dels paisatges s’alteren, les percepcions es vulneren. Res del que observem existeix realment, tot són projeccions de la memòria del personatge: del seu passat llunyà, present immediat i futur projectat.

Aquesta escriptura presenta les dues línies de investigació pròpies de la companyia: 

-La recerca en la composició dramàtica influenciada pel valor TEMPS. L’estructura de temps es repeteix fins a l’infinit: passat, present i futur que és passat, present i futur.
-La recerca en la composició dramàtica a partir de la fragmentació de la MEMÒRIA.

La composició de moviment i manipulació a partir d’allò que fem constantment i que ens defineixen (les nostres maneres en allò quotidià, i les nostres reaccions vers els esdeveniments).

Durant el procés de creació d'aquest espectacle, un assaig es va poder veure a Olot en el marc del programa Artista Convidat el passat mes de juny.

"S'ha acabat el bròquil", un videojoc espectacle per a tots els públics

Dissabte, 11 de febrer de 2012, 18 h, 6 €, 50', a partir de 3 anys

S'ha acabat el bròquil, Electrotoylets

Electrotoylets és una formació de música electrònica que, amb un autèntic arsenal d'instruments poc convencionals, joguines i altra parafernàlia electrònica, es dedica a revisitar peces clau del folklore musical català. Amb el seu estil inconfusible, ja han visitat nombrosos escenaris i festivals d'Europa i Àsia.

S'ha acabat el bròquil és un innovador espectacle per a tots el públics que combina de forma inèdita el videojoc, elements de la tradició catalana i uns impactants efectes visuals de nova generació.

Amb la participació del dramaturg Jordi Prat i Coll, el videoartistes Xavier Gibert i Fausto Morales i la inconfusible veu de l’Òscar Dalmau, Electrotoylets converteixen una llegenda popular del Ripollès en una trepidant aventura digital, sempre amb sentit de l’humor i la participació interactiva del públic.

Jugueu al videojoc dels Electrotoylets a: www.electrotoylets.cat

"Canigó", el poema èpic de Verdaguer, amb la veu de Lluís Soler

Dissabte, 4 de febrer de 2012, 20.30 h, Sala 1, 18 €, teatre

Canigó de Jacint Verdaguer

amb Lluís Soler i Eduard Iniesta
Direcció: Antonio Calvo
El Canal, TNC i Théâtre Archipel de Perpinyà

El poema èpic de Verdaguer, en dotze cants, publicat el 1886, és un dels pilars de la Renaixença. S'hi descabdella la història del cavaller Gentil, fill de Tallaferro, que poc després de ser armat cavaller pel seu oncle Guifré, comte de Cerdanya, és seduït per les goges del Pirineu. Abandona les seves obligacions guerreres per unir-se sentimentalment a Flordeneu, reina de les goges, que enganya Gentil estrafent la figura de Griselda, la pastora que el té enamorat.

De Verdaguer, Lluís Soler n'assenyala: “Ens trobem amb un senyor de final del segle XIX, que crea una partitura que és d'una gran perfecció… El vers és una partitura, no és com la prosa, no pots dir-lo com tu vols, sinó com el poeta t'ha dit que l'has de dir -per això és poeta i és qui domina l'ofici d'escriure-. És una partitura en què Verdaguer enfila tots els versos que hi ha (decasíl·labs, hendecasíl·labs, alexandrins…). Verdaguer, més que capellà o home -aquest era el dilema en què es debatia-, era realment poeta: mirava el món amb ulls de poeta i això és diferent de mirar-se'l amb ulls normals, perquè, realment, veuen les coses d'una manera diferent. I a més a més, ho sabia escriure. La meva dèria és d'ajudar una mica a normalitzar el sentit del vers a casa nostra.”

La direcció de Canigó va a càrrec d'Antonio Calvo, que completa un triangle creatiu (amb Soler i Iniesta), que ja han fet tres espectacles anteriors basats en el vers i en la paraula: El comte Arnau de Josep M. de Sagarra (2008), Ens hi ha portat la paraula (2009), sobre la poesia de Joan Vinyoli, i L'Odissea (2010), una síntesi del poema d'Homer en la versió catalana de Carles Riba.

Canigó es va estrenar a Perpinyà, en el marc d'Escena Catalana Transfronterera, i també es va poder veure al Festival Temporada Alta de Girona/Salt (el 10 de desembre de 2011) i a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya (del 14 al 26 de desembre de 2011).

Un video de l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya el passat desembre:


TEXT: JACINT VERDAGUER
REVISIÓ DEL TEXT: LLORENÇ SOLDEVILA
ASSESSOR LINGÜÍSTIC I LITERARI: FRANCESC CODINA
FIGURINISTA: ROSA MARÍA ANDÚJAR
IL·LUMINACIÓ: LLUÍS MARTÍ
COMPOSICIÓ I INTERPRETACIÓ MUSICAL: EDUARD INIESTA
DRAMATÚRGIA I INTERPRETACIÓ: LLUÍS SOLER
DIRECCIÓ: ANTONIO CALVO
Agraïments: Fundació Verdaguer de Folgueroles, Sebastià Brosa i Àngela Ribera

Més info sobre la dansa integrada a Catalunya

Jordi Cortés ha portat la dansa integrada de Londres a Catalunya. A la capital britànica va ballar amb la companyia Candoco, que li va permetre experimentar la seva disciplina des d'una altra perspectiva, a més i malauradament, en primera persona a causa d'operacions als genolls.

Al nostre país encara no hi ha una companyia estable de dansa integrada, però poc a poc, intèrprets amb discapacitats van fent treballs puntuals. És el cas de la lleidatana Mª José Moya, que va debutar, a partir d'un taller que va fer l'any 2012, en l'espectacle de dansa integrada Black Out, d'Alta Realitat, després que Cortés hi contactés a partir d'un taller d'aquesta disciplina al qual ella s'havia inscrit.

Per a més info sobre la dansa integrada consulteu el reportatge del darrer número de la revista Hamlet, núm. 22, gener 2012).

Aquí us deixem un parell de videos a través dels quals podreu conèixer la Mª José, que ballarà demà a l'Escorxador, i com ha arribat a ballar amb una companyia professional:

A TV3 al Telenotícies del 18/06/2011
http://www.tv3.cat/videos/3584410/Dependencia-i-superacio-en-dansa

A TVE al programa En familia el 21/04/2011
http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-familia/familia-forma-danza-silla-ruedas/1080243

"Black Out" i la dansa integrada

Dissabte, 28 de gener de 2012, 20.30 h, Sala 1, dansa integrada, 14 €

Black Out, Alta Realitat

Black Out vol endinssar-se en el món de les imatges i de les ombres. El poder de la imatge radica en la llum i el seu oposat, l’ombra.
 

Tots tenim ombra, cadascú amb i en el seu propi cos, quan la llum directa llança sobre terra una ombra que ens duplica. La seva presència és la demostració visible d’un cos sense el qual ella no pot existir ni subsistir. Quan moríem, l’ombra deixava de ser el Doppelgänger d’una persona viva, per quedar tan sols com a substitut d’un difunt al món. Doppelgänger és el terme alemany que defineix el doble fantasmagòric d’una persona viva. La paraula prové de doppel, que significa "doble", i gänger, traduïda com "caminant". 

La seva forma més antiga, establerta pel novel·lista Jean Paul el 1796, és Doppeltgänger, “el que camina al costat”. El terme s’utiliza per designar qualsevol doble d’una persona, en referència al “bessó malèvol” o al fenòmen de la bilocalització.

La paraula, el llenguatge corporal, la dansa i el teatre físic estableixen en aquesta peça un diàleg entre el cos, la seva ombra i el seu reflex.
Amb textos de Miguel Orbaneja Gil de Biedma, Black Out és el negatiu d’una imatge idíl·lica.

La dansa del segle XX explicada amb el propi cos

Dijous, 26 de gener de 2012, 20 h, Sala 2,
inscripcions de franc a: teatre@paeria.cat (no cal tenir coneixements previs de dansa)

Toni Jodar explica... dansa moderna i contemporània

Foto: Anna Padrós

Durant molts anys, a Catalunya i per tot l’Estat espanyol, la dansa ha viscut amb un gran buit d’informació, malgrat l’esforç que algunes persones i entitats han fet per pal·liar-lo en els últims temps.
Per bé que, actualment, la dansa contemporània ja té presència en la majoria de les programacions de teatres i centres culturals i, a diferència del ballet, sovinteja també en espais de mig i petit format, que propicien el diàleg amb el públic; els referents que el públic general té de la dansa clàssica són molt majors que els que pugui tenir de la dansa contemporània.

El projecte Toni Jodar explica... respon a aquesta necessitat i aporta una informació bàsica per introduir-se al món de la dansa.

Quins en són els objectius ?
Difondre d’una forma actual i plena d’expressivitat artística, la dansa entre públics diversos, i així acostar la dansa a la gent.
Introduir el llenguatge de la dansa a través d’ unes eines històriques molt bàsiques. Són les referències necessàries per comprendre l’evolució del clàssic al contemporani.
Explicar els principals trets de la Dansa Moderna i Contemporània.
Reconèixer la coreografia com un llenguatge significatiu, intel·ligible, ja sigui de manera narrativa
o abstracta.
Percebre la possibilitat de plasmar en la dansa aspiracions socials i personals. Reconèixer el propi cos i el poder que té en moure’s.
Mostrar la dansa des de l’experiència d’un ballarí o coreògraf professional.

Continguts
1.- Acció-parlada, durada 40'
S’expliquen els principals corrents que conformen la dansa moderna i la contemporània del segle XX. A Amèrica, Isadora Duncan, Martha Graham, José Limón, Merce Cunningham i la tècnica contact-release. A Europa, la dansa-teatre des de Mary Wigman a Pina Bausch.
2.- Vídeos, durada 30'
Es presenten els vídeos que il·lustren els corrents de dansa exposats en l’explicació anterior. En aquesta segona part es pot posar l’èmfasi en una cosa o en una altra a petició de qui programa. Per exemple, si es tracta de parlar d’un artista o espectacle que el públic veurà a continuació, es prepararà un comentari pedagògic específic sobre el tema en qüestió.
3.- Col·loqui amb el públic/alumnes

En acabar, la intèrpret lleidatana Mª José Moya ens parlarà de la seva experiència com a ballarina amb una discapacitat física, i de la seva participació a l'espectacles Black Out que serà a l'Escorxador el dissabte de la mateixa setmana, 28 de gener de 2012 a les 20.30 h.

"Pugilatus" d'Escarlata

Dijous, 19 de gener de 2012
21 h, Sala 2, 8 €, Escorxadijous

Pugilatus
Escarlata
Amb Piero Steiner i Jordi Aspa

Un ball d’emocions i d’històries que busquen l’origen del seu si. És un combat de boxa entre la força i
el sentit comú. És una humanitat retrobada enmig del drama d’una llauna de tomaquet al servei d’uns macarrons salvatges. És un estat mòrbid en la vida del pensament d’un plat de pernil. És una festa d’enterrament de tot allò que vulguem enterrar.

Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... Com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts.

Andrés Lima (Animalario)

Aquest diumenge "30/40 Livingstone"

Diumenge, 15 de gener de 2012, 19 h, Sala 1, 18 € 
30/40 Livingstone
de Sergi López i Jorge Picó

Un home contemporani, xerraire i contradictori, forçosament insatisfet decideix deixar-ho tot i marxar lluny en busca de grans aventures. Allà és trobarà amb un animal que li revelarà coses de si mateix.

Foto: David Ruano

Nota de direcció: Un espectacle d’humor, tennis i antropologia. Un elogi a la dialèctica entre el gest i la paraula. Sergi López aporta la dicció i la contradicció, encarna els esdeveniments i les situacions de l’obra, els dóna resposta amb la paraula o actuant en el silenci; i Jorge Picó omple l’espai amb impressions corporals, records mímics, gestos i moviment. Aquest treball des de dos plans diferents produirà un desequilibri interessant. Ens movem entre la crònica i el relat de la fascinant trobada entre un animal (que reuneix les qualitats veritables i imaginàries de l’ésser humà) i un home que s’interroga sobre el seu comportament. Mirar, percebre, comentar, emocionar, posar-se preguntes, escoltar el silenci. És un estudi psicològic a través del gest i les actituds de certs comportaments: On anem quan caminem? (...) 

Llegir-ne més a http://3040livingstone.cat
 

TEMPORADA 2012

A partir de dimarts, 3 de gener de 2012, ja seran a la venda les entrades per a la Temporada 2012. 

L'horari de taquilla del Teatre és de dilluns a divendres no festius de 17 a 21 h.

Consulteu el programa aquí:

A PUNT PER A LA TEMPORADA 2012?

Entre avui i demà farem pública la Temproada d'Arts Escèniques 2012.
Estigueu atents!

Tornen els tradicionals Pastorets per Nadal a l'Escorxador

 Els Pastorets de Lluís Millà
AEM – Belles Arts Teatre
Diumenge, 18 de desembre de 2011
Dilluns, 26 de desembre de 2011
Diumenge, 1 de gener de 2012
18.30 h, Sala 1, teatre familiar
Venda d’entrades: Turisme de Lleida, tel. 973 700 319


Els pastors Borrego i Carquinyoli, com cada any per aquestes dates, tornen per explicar-nos les seves aventures.
____________________________________________

Els Pastorets de Lluís Millà
Talia Teatre
Dimarts, 27 de desembre de 2011
Dimecres, 28 de desembre de 2011
Dijous, 29 de desembre de 2011
Divendres, 30 de desembre de 2011
18.00 h, Sala 1, teatre familiar
Venda d’entrades: Turisme de Lleida, tel. 973 700 319




Els pastors Borrego i Carquinyoli ens explicaran la història més arrelada de la tradició catalana, teatral i nadalenca.

www.taliateatre.com

"Dues dones que ballen"

Diumenge, 11 de desembre de 2011

19 h, Sala 1, 18 €

Dues dones que ballen

De Josep M. Benet i Jornet

Dirigida per Xavier Albertí

Amb Anna Lizaran i la lleidatana Alícia Pérez

Dues dones que ballen explica la relació gairebé accidental de dues dones d’edats diferents, entre la maduresa i la vellesa. Una relació que evolucionarà i conclourà de manera segurament inesperada.
Però és això, només? Les converses entre elles potser descobriran,sense èmfasi, fins i tot amb humor, però també amb moments exasperats, la misèria d’unes persones que, de maneres diferents, han estat humiliades per la indiferència, de fet comprensible i de fet potser inevitable, del món que les envolta. Tot plegat, insisteixo, amb la naturalitat assumida amb què es viuen les misèries al nostre món quotidià, tan ple de difuminades il·lusions i d’impalpables meravelles.
A voltes cabudes, a voltes irritants, a voltes ridícules, a voltes estúpides,m’agradaria pensar que podrem arribar a sentir certa pietat inútil per aquests personatges mig trencats que decideixen ballar, no al ritme que els marca el seu entorn, sinó al ritme que escolleixen elles; i fer-ho juntes, i fer-ho de manera consoladorament definitiva.

Josep M. Benet i Jornet

Últims espectacles de la 20a Mostra

Divendres, 2 de desembre de 2011, 19.00 i 21.00 h, Sala 2,
teatre, estrena, 1 h 15’, 3 €
+ a prop
Teatre + a prop
Quatre personatges es busquen i es necessiten de manera compulsiva, però igualment es menteixen, es traeixen, s’abandonen i es perden. Una obra sobre les relacions afectives o, més aviat, sobre la dificultat de tenir-les i la renúncia davant la dificultat.
Versió de Closer de Patrick Marber.

Teatre + a prop va nàixer a Lleida l’any 2011.

_______________________________



Dissabte, 3 de desembre de 2011, 18.00 i 20.30 h, Sala 2, teatre, 1 h 10’, 7 €
He comprat 24 iogurts de Jaume Belló
Yin Teatre
Ens hauria agradat fer una tragèdia clàssica, la pièce bien faite, però no n’hem sabut, així que farem el nostre espectacle tal i com som, sense afegits, colorants ni conservants… Direm els nostres textos, cantarem les nostres cançons, ens menjarem un iogurt i ens en tornarem cap a casa.

Yin Teatre es va crear l’any 1995.

_______________________________

Diumenge, 4 de desembre de 2011, 18.00 i 20.30 h, Sala 2, teatre corporal en castellà i català, estrena,  45’, 5 €
Psicosis 4.48 versió 2.0 de Sarah Kane
Miscel·lània
“La meva humiliació es complementa quan em sacsejo sense raó i m’embarbusso amb les meves paraules i no tinc res a dir sobre la meva “malaltia” que, de totes maneres, només consisteix a saber que res té sentit perquè em moriré.” Sarah Kane

Miscel·lània Teatre va nàixer l’any 2011.

Darrer cap de setmana de novembre

Dijous, 24 de novembre de 2011, 21.00 h, Sala 1, expressió corporal i dansa contemporània, estrena, 30’, 3 €
Penjats Muvmentics
Moltes són les hores que es passen penjats. Amb parella, els que tenen més sort, i sols com a mussols els que han perdut el seu company de viatge. Siguin com siguin, plens d’històries per explicar. Els Penjats són uns personatges que s’omplen de moviment per explicar-nos les seves insòlites històries.

Muvmentics és el grup d’expressió corporal del Club INEF Lleida i va nàixer l’any 2009.




______________________________________

Divendres, 25 de novembre de 2011, 21 h, Sala 2, dansa contemporània, estrena, 35’, 4 €
Lumière noire Sotovocce
La llum, lumière, com a element de vida i de guia a través del món (exterior i interior) de l’ésser humà. I noire com a finalització de l’estat viu, del creixement, de la relació amb l’entorn. El moviment com a nexe entre les dues dualitats

La companyia Sotovocce va nàixer el 2005.



_____________________________________

Dissabte, 26 de novembre de 2011, 18.00 h i 20.30 h, Sala 1, dansa clàssica i contemporània, 1 h 15’, 10 €
En Quixot / La vida, un misteri per viure, no un problema per resoldre, Espai Dansa
1a part: versió coreogràfica en un pròleg i quatre actes de la novel•la de Cervantes.
2a part: L’esperança, la indiferència, la ràbia i el constant dubte de la vida.

Companyia de Dansa de l’Escola de Dansa de Lleida creada l’any 1961.



______________________________________

Diumenge, 27 de novembre de 2011, 19 h, Sala 1, teatre en castellà, estrena, 1 h 15’, 6 €
Bajarse al moro de J. L. Alonso de Santos, AEM-Belles Arts Teatre
Tres joves comparteixen pis a Madrid, arriba una altra inquilina i li proposen viatjar al Marroc per traficar amb haixix. Un seguit de situacions còmiques s’aniran succeint a partir d’aquest viatge i de les peripècies d’aquesta colla d’amics.

AEM Teatre, companyia fundada l’any 1925 i fusionada amb Belles Arts Teatre.

Entrades a la venda "Dues dones que ballen"

Dimecres, 23 de novembre de 2011 

es posaran a la venda les entrades per a l'espectacle

Dues dones que ballen

de Josep M. Benet i Jornet

direcció Xavier Albertí

amb Anna Lizaran i la lleidatana Alícia Pérez

que es representarà al Teatre Municipal de l'Escorxador 

diumenge, 11 de desembre de 2011 a les 19 h

Les entrades tenen un preu de 18 € i es podran adquirir a les taquilles del  

Teatre Municipal de l’Escorxador (de dilluns a divendres de 17 a 21 h) 

i del Teatre de la Llotja (de dimarts a dissabte de 17 a 21 h), 

i per tots els canals de venda de ServiCaixa.

_____________________________

Anna Lizaran i la lleidatana Alícia Pérez, dues actrius de generacions diferents i trajectòries inqüestionables, ballen verbalment l’últim text de Benet i Jornet sobre la despossessió de la pròpia vida.

“Dues dones que ballen explica la relació gairebé accidental de dues dones d’edats diferents, entre la maduresa i la vellesa. Una relació que evolucionarà i conclourà de manera segurament inesperada. Però és això, només?
A voltes cabudes, a voltes irritants, a voltes ridícules, a voltes estúpides, m’agradaria pensar que podrem arribar a sentir certa pietat inútil per aquests personatges mig trencats que decideixen ballar, no al ritme que els marca el seu entorn, sinó al ritme que escullen elles; i fer-ho juntes, i fer-ho de manera consoladorament definitiva.”

 Josep M. Benet i Jornet

Dos textos d'humor clàssics espanyols, un festival flamenco i un musical original aquesta setmana a la Mostra

Divendres, 18 de novembre de 2011, 21.00 h, Sala 1, teatre en castellà, estrena, 1 h 30’, 5 €
Patio de vecinos dels germans Álvarez Quintero i Carlos Arniches
La Zambra


Popurri de 4 entremesos dels germans Álvarez Quintero: A qué venía yo?, Chiquita y bonita, Como los chorros del oro i El cuartito de hora; i dos sainets de Carlos Arniches: Año nuevo, vida nueva i Trajes a medida; peces unides en un pati de veïns en què cada casa té la seva història.
__________________________

Divendres, 18 de novembre de 2011, 22.30 h, Cafè del Teatre, flamenc, estrena, 2 h, 6€
Festival Flamenco
Peña Flamenca Duende y Pureza
Espectacle de flamenco amb la participació d’artistes aficionats en les modalitats de cante, baile i toque de guitarra flamenca, amb intervenció individual en cadascun dels tres apartats.



___________________________
Dissabte, 19 de novembre de 2011, 20.30 h, Sala 1, teatre musical, 1 h, 5 €
Sister Show de Ramon Molins
Magraners a Escena

En un convent de monges moren dues de les seves integrants, però no tenen prou diners per fer-los un funeral. La solució passarà per organtizar un festival de música per aconseguir-ne.
____________________________

Diumenge, 20 de novembre de 2011, 19 h, Sala 1, teatre en castellà, estrena, 1 h 30’, 5 €
El cianuro… ¿solo o con leche? de Juan José López Millán
Raíces
Una nit de l’hivern de 1925 la Laura i la seva mare Adela, asseguda en una cadira de rodes, pensen com acabar amb la vida de l’avi de 92 anys. Fins que l’arribada de nous personatges canviarà el transcurs dels esdeveniments.

Quatre dies de programació aquesta setmana!

Dijous, 10 de novembre de 2011, 21.00 h, Sala 1, òpera, estrena, 1 h 20’, 7 €
La batalla domèstica de Franz Schubert, Aula 2.0

Òpera en un acte de Franz Schubert i llibret de Castelli, basada en la Lisístrata d’Aristòfanes. Traducció al català de Rosa Sol i Tere Font.
El pla d’unes dones per aconseguir que els seus marits oblidin les guerres que tant de temps els tenen allunyats d’elles.

L’Aula 2.0 naix l’any 2011 per crear projectes relacionats amb el cant líric. 

________________________________

Divendres, 11 de novembre de 2011, 19.30 i 21.00 h, Sala 2, teatre, estrena, 1 h, 5 €
L’herència d’Enrique Morales, Tast Scènic

Després de la mort d’un avi, els familiars se’n disputen l’herència. L’oncle Robert és qui sap tots els secrets amagats de la família i qui acabarà dominant la situació. Però la Marcel•la no vol formar part d’aquesta farsa de secrets i mentides i decideix marxar…

Tast Scènic va nàixer l’any 2009.
________________________________

Dissabte, 12 de novembre de 2011, 20.30 h, Sala 1, dansa flamenc, estrena, 1 h, 10€
El espejo en que me miro, Grupo Albéniz

Treball que intenta exterioritzar les emocions més íntimes dels individus a través dels miralls i el desordre. Un cop superats els contratemps i les pors, l’espectacle anirà canviant i arribaran l’ordre i l’harmonia…

Companyia de ball de la Casa de Andalucía de Lleida creada l’any 2002.
________________________________

Diumenge, 13 de novembre de 2011, 19.00 h, Sala 1, danses catalanes, estrena, 1 h, 3 €
Dansa catalana, Esbart Arrels de Lleida

Exhibició dels diferents balls que l’Esbart Arrels de Lleida prepara al llarg de l’any. Podreu gaudir d’una petita mostra de diferents danses catalanes acompanyades d’una petita explicació.

L’Esbart Arrels de Lleida va nàixer el 2008.

Aquesta setmana arribem a l'equador de la 20a Mostra

 

Divendres, 4 de novembre de 2011, 21 h, Sala 1, dansa contemporània, 35’, 4 €
Confused Mind
Grup Dansa Contemporània UdL

Què passa pel cap d’una persona que sofreix maltractaments? Quins mecanismes s’hi desenvolupen i fan que no accedeixi a trencar amb aquesta situació? Com es mouen els sentiments més íntims d’una persona que sap que serà atacada per enèsima vegada.


______________________________________

Dissabte, 5 de novembre de 2011, 18 i 20.30 h, Sala 2, teatre en castellà, estrena, 1 h, 5 €
Mujeres al rojo vivo d’Edurne Rodríguez
Faranduleros a 2 Veles Teatre

Cremant en el mateix roig que vesteixen, tres actrius donen foc a l’escena i s’apropien com a narradores d’un text ple de confessions, confidències, explosions de ràbia continguda i moments d’exaltada felicitat.




____________________________________


Diumenge, 6 de novembre de 2011, 18 h, Sala 1, dansa, estrena, 1 h, 10 €
La nit de les nines
Arts Dansa

La Fada de les Nines i la Fada dels Somnis ajudaran un sabater i la seva filla a fer unes boniques sabates per a la princesa tot i les malifetes de la seva mare, la reina.
Adaptació d’El sabater i els follets dels germans Grimm.





_____________________________________


Diumenge, 6 de novembre de 2011, 19 i 20.30 h, Sala 2, teatre en castellà, 1 h, 7 €
Sigue la tormenta d’Enzo Cormann
Dos Pavos Producciones

Nathan Goldring, director d’escena a Berlín, localitza l’actor Theo Steiner que havia decidit retirar-se repentinament per convèncer-lo que torni als escenaris. La relació entre ambdòs arriba de forma inesperada a un final sense desenllaç, sorprenent i emotiu.