Degut a l'èxit de venda d'entrades, hem ampliat una funció de l'espectacle The Norwegian Twosome de Dimitri Ialta, que tindrà finalment 3 funcions a l'Escorxador:
Divendres 8 d'abril a les 21 h
Dissabte 9 d'abril a les 21 i a les 23 h
A la Sala 2, preu de l'entrada 6 € (taquilles de dilluns a divendres de 17 a 21 h i 2 h abans de cada funció)
4 d’abr. 2011
"The Norwegian Twosome" de Dimitri Ialta aquest cap de setmana
Divendres 8 d'abril de 2011, 21 h
Dissabte, 9 d'abril de 2011, 21 i 23 h
Sala 2, 6 €, durada: 1 h 15'
The Norwegian Twosome, de Dimitri Ialta
Dimitri Ialta és un projecte fundat l'any 2008, liderat per Jordi Duran i amb seu a Bellpuig (Lleida). Des del moment de la seva creació, aquesta iniciativa beu de diferents disciplines com la dansa, el vídeo o les arts plàstiques; i té com a objectiu principal la investigació en el terreny de les dramatúrgies no convencionals i la creació en espais singulars.
The Norwegian Twosome és el quart espectacle del col·lectiu. El punt de partida d’aquesta aventura creativa és el clàssic d’Henrik Ibsen, Peer Gynt. Ens interessa Peer Gynt com a personatge perquè el trobem representatiu de la nostra generació; una generació, al nostre parer, hedonista i desconcertada, somniadora però conformista, que o no sap o no vol fer-se gran i viu aclaparada en un moment de canvis polítics, socials i econòmics molt importants.
The Norwegian Twosome és un projecte pensat per a dos intèrprets: un actor i una actriu. Peer Gynt i Solveig convertits en un duet, una parella de músics, de filòsofs que interpreten una selecció de clàssics del pop entre parlaments, diàlegs i jocs escènics.
Sabem de les vides d’aquests dos personatges, de la seva manera de viure i entendre el món, a través del repertori musical que presenten. Completen l'espectacle les trobades i desavinences dialectals que els personatges protagonitzen, un recorregut fet de moments, sentiments i referents vitals reals i ficticis, propers i exòtics, editats i sense editar (imperdible és la seva primera entrevista). Com a contrapunt, un personatge / mascota completa el repartiment.
Es tracta d’un element que aporta un to lúdic l’escenificació i ho fa per absurd, per contrast, per estar tant perdut a l'escenari com perduts estan els altres dos personatges en la seva vida.
The Norwegian Twosome és, en definitiva, un concert-espectacle de 75 minuts de durada.
http://dimitriialta.blogspot.com/
Dissabte, 9 d'abril de 2011, 21 i 23 h
Sala 2, 6 €, durada: 1 h 15'
The Norwegian Twosome, de Dimitri Ialta
Dimitri Ialta és un projecte fundat l'any 2008, liderat per Jordi Duran i amb seu a Bellpuig (Lleida). Des del moment de la seva creació, aquesta iniciativa beu de diferents disciplines com la dansa, el vídeo o les arts plàstiques; i té com a objectiu principal la investigació en el terreny de les dramatúrgies no convencionals i la creació en espais singulars.
The Norwegian Twosome és el quart espectacle del col·lectiu. El punt de partida d’aquesta aventura creativa és el clàssic d’Henrik Ibsen, Peer Gynt. Ens interessa Peer Gynt com a personatge perquè el trobem representatiu de la nostra generació; una generació, al nostre parer, hedonista i desconcertada, somniadora però conformista, que o no sap o no vol fer-se gran i viu aclaparada en un moment de canvis polítics, socials i econòmics molt importants.
 |
| "The Norwegian Twosome" |
Sabem de les vides d’aquests dos personatges, de la seva manera de viure i entendre el món, a través del repertori musical que presenten. Completen l'espectacle les trobades i desavinences dialectals que els personatges protagonitzen, un recorregut fet de moments, sentiments i referents vitals reals i ficticis, propers i exòtics, editats i sense editar (imperdible és la seva primera entrevista). Com a contrapunt, un personatge / mascota completa el repartiment.
Es tracta d’un element que aporta un to lúdic l’escenificació i ho fa per absurd, per contrast, per estar tant perdut a l'escenari com perduts estan els altres dos personatges en la seva vida.
The Norwegian Twosome és, en definitiva, un concert-espectacle de 75 minuts de durada.
http://dimitriialta.blogspot.com/
3 d’abr. 2011
Tanquem els Tallers amb l'Espectador d'aquesta Temporada
El dijous 31 de març es va celebrar l'útlim Taller amb l'Espectador de la Temporada 2010-2011, dins de la qual vam voler engegar aquesta iniciativa per aprofundir en la creació escènica contemporània.
Els Tallers, vinculats cadascun a un espectacle de la Temporada, volien donar a l'espectacle en qüestió un valor afegit, això és, assistir a la funció amb una mica més d'informació sobre els processos creatius contemporanis, donar eines als espectadors per ampliar mirades i referències a l'entorn dels espectacles i dels creadors.
El primer espectacle amb aquest valor afegit fou Club Fernabdo Pessoa, de la Societat Doctor Alonso, en el Taller del qual es va parlar dels heterònims de Pessoa amb un treball molt especial sobre la identitat.
El segon Taller fou Un dia amb el públic, una espècie de classe de dansa teoricopractica amb Cesc Gelabert i els ballarins de la companyia que, l'endemà representaven el Belmonte, i en la qual el públic era alguna cosa més que espectador.
I el darrer va ser el 31 de març, vinculat a l'espectacle The Norwegian Twosome de Dimitri Ialta, del qual es faran 2 funcions la setmana vinent a l'Escorxador (8 i 9 d'abril a les 21 h). Atès que l'espectacle està basat o inspirat en el Peer Gynt d'Henrik Ibsen, en aquesta última sessió, els leitmotivs van ser la comunitat i el viatge, ja que l'expulsió de la comunitat i les seves conseqüències són l'eix de la història del dramaturg noruec.
Us deixem unes fotos del darrer Taller, doncs, i esperem trobar-vos el proper cap de setmana amb Dimitri Ialta, tant als que vau assistir al Taller com a la resta!
Els Tallers, vinculats cadascun a un espectacle de la Temporada, volien donar a l'espectacle en qüestió un valor afegit, això és, assistir a la funció amb una mica més d'informació sobre els processos creatius contemporanis, donar eines als espectadors per ampliar mirades i referències a l'entorn dels espectacles i dels creadors.
El primer espectacle amb aquest valor afegit fou Club Fernabdo Pessoa, de la Societat Doctor Alonso, en el Taller del qual es va parlar dels heterònims de Pessoa amb un treball molt especial sobre la identitat.
El segon Taller fou Un dia amb el públic, una espècie de classe de dansa teoricopractica amb Cesc Gelabert i els ballarins de la companyia que, l'endemà representaven el Belmonte, i en la qual el públic era alguna cosa més que espectador.
I el darrer va ser el 31 de març, vinculat a l'espectacle The Norwegian Twosome de Dimitri Ialta, del qual es faran 2 funcions la setmana vinent a l'Escorxador (8 i 9 d'abril a les 21 h). Atès que l'espectacle està basat o inspirat en el Peer Gynt d'Henrik Ibsen, en aquesta última sessió, els leitmotivs van ser la comunitat i el viatge, ja que l'expulsió de la comunitat i les seves conseqüències són l'eix de la història del dramaturg noruec.
Us deixem unes fotos del darrer Taller, doncs, i esperem trobar-vos el proper cap de setmana amb Dimitri Ialta, tant als que vau assistir al Taller com a la resta!
30 de març 2011
SUSPÈS "Plecs"
L'espectacle Plecs de la companyia Enfila't, programat per al diumenge 3 d'abril de 2011, s'ha hagut de suspendre per lesió d'un dels acròbates.
Si ja n'havíeu adquirit l'entrada, passeu per la taquilla del Teatre i us en retornarem l'import (de dilluns a divendres de 17 a 21 h).
Disculpeu les molèsties.
Si ja n'havíeu adquirit l'entrada, passeu per la taquilla del Teatre i us en retornarem l'import (de dilluns a divendres de 17 a 21 h).
Disculpeu les molèsties.
27 de març 2011
"Plecs" és circ, teatre música i paper
Plecs de la companyia Enfila't
Diumenge, 3 d'abril de 2011 a les 19 h
Durada 1 h, preu 16 € (menors de 12 anys de franc, però cal recollir entrada igualment)
Paper, lleugeresa, equilibri o desequilibri... Plecs és molt més que un simple espectacle de circ.
La companyia Enfila’t utilitza el llenguatge del teatre, el circ, la música i el moviment per parlar-nos de plecs de paper, una metàfora dels canvis, de les metamorfosis a què estem sotmesos en aquest món tan variable.
El Teatre Municipal de l’Escorxador presenta aquesta original obra que va ser distingida com a millor espectacle de circ de sala en la primera edició dels Premis del Circ de Catalunya 2010.
El Cablípside
Un teló gegant de paper escup els quatre protagonistes: un músic i tres acròbates que es troben en un escenari de paper. Intenten seguir la partitura entre cordes, tecles, tubs i tisores, quan, des del teló de fons, des del silenci, un artefacte es precipita escenari avall, desafiant l’equlibri. Es tracta del Cablípside, un giny mecànic (també anomenat Paquita), que es converteix en el cinquè en discòrdia. Bascula perillosament i al seu damunt els acròbates ballen, giren, es pleguen i afegeixen desequilibri al desequilibri.
Una proposta original i espectacular, perfecta per a tots els públics.
Plecs es va estrenar al Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, a Reus el maig de 2010 i, després de passar pel Teatre Nacional de Catalunya el Nadal passat, ara arriba a Lleida.
Diumenge, 3 d'abril de 2011 a les 19 h
Durada 1 h, preu 16 € (menors de 12 anys de franc, però cal recollir entrada igualment)
Paper, lleugeresa, equilibri o desequilibri... Plecs és molt més que un simple espectacle de circ.
La companyia Enfila’t utilitza el llenguatge del teatre, el circ, la música i el moviment per parlar-nos de plecs de paper, una metàfora dels canvis, de les metamorfosis a què estem sotmesos en aquest món tan variable.
El Teatre Municipal de l’Escorxador presenta aquesta original obra que va ser distingida com a millor espectacle de circ de sala en la primera edició dels Premis del Circ de Catalunya 2010.
El Cablípside
Un teló gegant de paper escup els quatre protagonistes: un músic i tres acròbates que es troben en un escenari de paper. Intenten seguir la partitura entre cordes, tecles, tubs i tisores, quan, des del teló de fons, des del silenci, un artefacte es precipita escenari avall, desafiant l’equlibri. Es tracta del Cablípside, un giny mecànic (també anomenat Paquita), que es converteix en el cinquè en discòrdia. Bascula perillosament i al seu damunt els acròbates ballen, giren, es pleguen i afegeixen desequilibri al desequilibri.
Una proposta original i espectacular, perfecta per a tots els públics.
Plecs es va estrenar al Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, a Reus el maig de 2010 i, després de passar pel Teatre Nacional de Catalunya el Nadal passat, ara arriba a Lleida.
24 de març 2011
Entrevista a Maria Barbal i a Marc Rosich a la nova revista del TNC
El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat aquesta setmana la primera publicació digital interactiva de teatre a Catalunya. Una revista que permet seguir la programació del TNC de ben a prop, així com ampliar-ne informació amb tràilers dels espectacles, entrevistes a directors i intèrprets, conèixer els processos creatius dels espectacles i moltes coses més.
La revista es pot descarregar en format pdf (tota, per pàgines, com vulgueu), se'n pot enviar alguna secció per correu, se'n poden imprimir pàgines, compartir a les xarxes socials... Una publicació útil i una gran eina de difusió de la feina del TNC.
Ens fa especial il·lusió presentar-vos-en el número 0 perquè s'hi ha publicat un reportatge de Pedra de Tartera (pàg. 12-17) i una entrevista a Maria Barbal i a Marc Rosich (pàg. 50-53), l'escriptora de la novel·la i l'autor de la seva adaptació als escenaris, respectivament. Us en deixem l'enllaç aquí perquè la llegiu i veniu dissabte 26 o diumenge 27 amb una mica més d'informació de la història i de l'espectacle.
A Lleida, podreu veure Pedra de Tartera al Teatre de la Llotja dissabte 26 de març a les 20.30 h o bé diumenge 27 de març a les 19 h.
http://www.tnc.cat/revista0/
La revista es pot descarregar en format pdf (tota, per pàgines, com vulgueu), se'n pot enviar alguna secció per correu, se'n poden imprimir pàgines, compartir a les xarxes socials... Una publicació útil i una gran eina de difusió de la feina del TNC.
 |
| Pàgines 50 i 51 del núm. 0 de la Revista del TNC |
Ens fa especial il·lusió presentar-vos-en el número 0 perquè s'hi ha publicat un reportatge de Pedra de Tartera (pàg. 12-17) i una entrevista a Maria Barbal i a Marc Rosich (pàg. 50-53), l'escriptora de la novel·la i l'autor de la seva adaptació als escenaris, respectivament. Us en deixem l'enllaç aquí perquè la llegiu i veniu dissabte 26 o diumenge 27 amb una mica més d'informació de la història i de l'espectacle.
A Lleida, podreu veure Pedra de Tartera al Teatre de la Llotja dissabte 26 de març a les 20.30 h o bé diumenge 27 de març a les 19 h.
http://www.tnc.cat/revista0/
22 de març 2011
27 de març, Dia Mundial del Teatre
L'any 1961 es va establir el Dia Mundial del Teatre el 27 de març, dia en què l'Institut Internacional del Teatre de la UNESCO (ITI) i la comunitat teatral de tot el món celebren i organitzen actes ben diversos arreu del planeta.
Un dels més importants és la lectura i la difusió del Missatge del Dia Mundial del Teatre, encarregat cada any a una persona relacionada amb el teatre que comparteix reflexions sobre aquest tema i sobre la cultura de la pau. El primer Missatge fou escrit per Jean Cocteau (França) el 1962. Cada any des de llavors, el Missatge es tradueix a més de 20 llengües i és difós per tot el món.
Enguany, l'encarregada d'escriure'l ha estat Jessica A. Kaahwa, una autora ugandesa, dramaturga, actriu i investigadora. Dóna classes als departaments de Teatre i de Literatura de la Universitat de Makerere. Ha estat impulsora d’iniciatives que han utilitzat el teatre i els mitjans de comunicació en la resolució de conflictes. Actualment, continua experimentant amb les teories per ampliar el discurs sobre la pràctica teatral. Els seus darrers treballs són Teatre de significat personal i Teatre de Conflictes de comunicació.
Aquí podeu llegir-lo en català: http://www.world-theatre-day.org/picts/WTD_Kaahwa_Catalan.pdf
Un dels més importants és la lectura i la difusió del Missatge del Dia Mundial del Teatre, encarregat cada any a una persona relacionada amb el teatre que comparteix reflexions sobre aquest tema i sobre la cultura de la pau. El primer Missatge fou escrit per Jean Cocteau (França) el 1962. Cada any des de llavors, el Missatge es tradueix a més de 20 llengües i és difós per tot el món.
 |
| Jessica A. Kaahwa |
Aquí podeu llegir-lo en català: http://www.world-theatre-day.org/picts/WTD_Kaahwa_Catalan.pdf
21 de març 2011
Èxit del taller "Un dia amb el públic" conduït per Cesc Gelabert
Dissabte passat vam acollir a l'Escorxador un taller de dansa, "Un dia amb el públic", conduït per Cesc Gelabert.
A la primera part, o Primer Acte, com el vam anomenar, 20 persones inscrites prèviament van participar de les explicacions i demostracions de Gelabert, així com vam poder practicar passos i exercicis damunt del linòleum.
A la segona, oberta al públic i gratuïta, Gelabert va parlar del moviment, de l'art, de la dansa i de com ell, avui, continua aprenent del públic. Ell i els ballarins de la companyia van fer demostracions de fragments de peces coreogràfiques. Ens van ensenyar també com pot anar variant una mateixa coreografia segons com es balli i segons què es pretengui en cada moment.
A la primera part, o Primer Acte, com el vam anomenar, 20 persones inscrites prèviament van participar de les explicacions i demostracions de Gelabert, així com vam poder practicar passos i exercicis damunt del linòleum.
A la segona, oberta al públic i gratuïta, Gelabert va parlar del moviment, de l'art, de la dansa i de com ell, avui, continua aprenent del públic. Ell i els ballarins de la companyia van fer demostracions de fragments de peces coreogràfiques. Ens van ensenyar també com pot anar variant una mateixa coreografia segons com es balli i segons què es pretengui en cada moment.
17 de març 2011
"Belmonte" un referent de la dansa contemporània del país
 |
| © Ros Ribas |
Diumenge, 20 de març de 2011, 19 h, Sala 1, 18 €
Belmonte, Gelabert-Azzopardi
Aquest diumenge arriba a Lleida Belmonte, un dels espectacles de referència de la dansa contemporània a Espanya, de la mà de la companyia Gelabert-Azzopardi, que han reposat aquesta peça -estrenada l'any 1988- amb motiu del seu 30è aniversari (i per molts més!).
Aquella primera versió va ser a Lleida el 18 d'octubre de 1989 a la nau central de la Seu Vella.
Belmonte és una abstracció de la vida del torero Juan Belmonte (1892-1962), qui va suposar una revolució en la manera de torejar que, fins llavors consistia simplement a esquivar el moviment del brau. Va incloure la intenció de torejar quiet, un desig per a qualsevol torero.
Aquesta és una obra sobre la relació entre l'instint i la raó, entre la vida i la mort. Només si som capaços de trobar i lidiar amb l'animal que portem dins nostre fem dansa del nostre moviment. Juan Belmonte deia que allò que importa és que la íntima emoció del toreig traspassi el joc del toreig.
Volem recordar i subratllar també que en la seva reposició l'obra compta amb l'equip artístic inicial format per Frederic Amat, Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert i Carles Santos.Vegeu anterior entrada al blog del dia u de març de 2011.
Aquest espectacle és una abstracció en termes coreogràfics, musicals i plàstics, del món dels toros i utilitza l'extraordinària personalitat de Juan Belmonte com a secreta força d'inspiració. No és una descripció figurativa de les curses de toros ni una biografia cinematogràfica.
 |
| © Ros Ribas |
"Belmonte és una experiència escrita amb paraules majors." (Joan Anton Benach, La Vanguardia)
"La millor 'faena' d'un ballarí." (M. G. Otzet, Diari de Barcelona)
"Una partitura que no es mereix morir." (Miquel Jurado, El País)
"Un espectacle ambiciós." (Maryse Badiou, El público)
"Emoció, força i qualitat." (Gonzalo Pérez de Olaguer, El Periódico)
"Sensual i salvatge la dansa de Gelabert." (Leonetta Bentivoglio, La Repubblica)
14 de març 2011
Experiencias con un desconocido show
Dijous, 17 de març de 2011
21 h, 6 €, Escorxadijous
Performance que recull les experiències reals viscudes amb els clients desconeguts que han volgut formar part d'aquest artefacte maquínic experiencial.
“Donde lo cotidiano adquiere estatuto de milagro delirante y marciano para mayor gloria de todos y cada uno de tus momentos.”
Textos: Clients i Sonia Gómez
Clients: Bou, Rata, Mico, Porc, Tigre, Drac + un convidat
Performers realitzadors: Txalo Toloza i Sonia Gómez
Premi a l'Espectacle Més Innovador en Gira de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca 2010
Més info a:
www.ciasoniagomez.blogspot.com
http://soniagomez.com
http://www.myspace.com/sonia_gomez
21 h, 6 €, Escorxadijous
 |
| Experiencias con un desconocido Show. Sonia Gómez |
Performance que recull les experiències reals viscudes amb els clients desconeguts que han volgut formar part d'aquest artefacte maquínic experiencial.
“Donde lo cotidiano adquiere estatuto de milagro delirante y marciano para mayor gloria de todos y cada uno de tus momentos.”
Textos: Clients i Sonia Gómez
Clients: Bou, Rata, Mico, Porc, Tigre, Drac + un convidat
Performers realitzadors: Txalo Toloza i Sonia Gómez
Premi a l'Espectacle Més Innovador en Gira de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca 2010
Més info a:
www.ciasoniagomez.blogspot.com
http://soniagomez.com
http://www.myspace.com/sonia_gomez
11 de març 2011
Ahir vam anar a Ca l'Artista
Dins de les trobades creador-públic anomenades Avui no hi ha funció!!! amb... aquesta temporada hem anat encara un pas més enllà i hem fet una d'aquestes trobades a l'hàbitat d'una companyia.
Ahir vam anar 17 espectadors al local de la companyia Dimitri Ialta, que estan immersos en la creació de l'espectacle The Norwegian Twosome (s'estrenarà a l'Escorxador el 8 i 9 d'abril). El director, Jordi Duran, va explicar com han encarat aquest procés que ha acabat sent de creació (i gairebé direcció) col·lectiva, i com tots (intèrprets, director, tècnics, vj's que hi col·laboren) han aportat el seu granet de sorra per construir aquesta peça.
El públic va poder descobrir els diferents camins que pot arribar a prendre una obra quan s'està construint i, com va afirmar el mateix Duran, "comprovar que és una peça viva i en constant canvi, tot i que la data d'estrena ajuda a plantejar-te que hi ha elements de base que has de tenir tancats dins el termini."
Agraïm a tota la companyia Dimitri Ialta que ens rebessin i ens acollissin tan i tan bé i emplacem a tot el públic a gaudir de l'estrena de The Norwegian Twosome els dies 8 i 9 d'abril de 2011 a la Sala 2.
Ahir vam anar 17 espectadors al local de la companyia Dimitri Ialta, que estan immersos en la creació de l'espectacle The Norwegian Twosome (s'estrenarà a l'Escorxador el 8 i 9 d'abril). El director, Jordi Duran, va explicar com han encarat aquest procés que ha acabat sent de creació (i gairebé direcció) col·lectiva, i com tots (intèrprets, director, tècnics, vj's que hi col·laboren) han aportat el seu granet de sorra per construir aquesta peça.
El públic va poder descobrir els diferents camins que pot arribar a prendre una obra quan s'està construint i, com va afirmar el mateix Duran, "comprovar que és una peça viva i en constant canvi, tot i que la data d'estrena ajuda a plantejar-te que hi ha elements de base que has de tenir tancats dins el termini."
Agraïm a tota la companyia Dimitri Ialta que ens rebessin i ens acollissin tan i tan bé i emplacem a tot el públic a gaudir de l'estrena de The Norwegian Twosome els dies 8 i 9 d'abril de 2011 a la Sala 2.
9 de març 2011
Un Beckett protagonitzat per Arquillué
Dissabte, 12 de març de 2011
20.30 h, Sala 1, 16 €
Primer amor de Samuel Beckett, Bitó Produccions
Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d'aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d'una història d'humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l'amor, és només per poder-se'l treure aviat del cap. Àlex Ollé i Miquel Górriz signen la direcció d'una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure i el que no se'ns diu... ens omple d'horror.
Pere Arquillué protagonitza en solitari una peça a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l'humor i la tragèdia.
UNA APOSTA ESCÈNICA (comentari dels creadors, Miquel Górriz i Àlex Ollé)
A Samuel Beckett, per bé o per mal, el temps i els fets li donen la raó. La ciència, amb raó o sense ella, fa anys que s'esforça a demostrar, que això al que anomenem “amor”, té molt poc de metafísic. Tot i això tendim a voler elevar a la categoria de sentiment el que, segons la ciència, no és més que una sensació física, una reacció química, o una rampa a la punta del dit gros del peu. Aquí fa olor a Romanticisme. Primer amor és una magnífica història d’amor antiromàntica en la qual Beckett utilitza els tòpics romàntics, però pervertint-los. D'aquesta manera, el protagonista no és un jove bell, valent i virtuós, sinó un personatge descarnat, autoexclòs i expulsat del clan familiar i social. Una ànima culta, delicada i sensible, és a dir: un home considerablement enfadat amb aquest món i amb l'altre, si n'hi ha. El lloc de trobada dels enamorats no deixa de ser un paisatge idíl·lic: un banquet flanquejat per dos arbres amb riera inclosa. La diferència està en el fet que els arbres són morts (...). També, a la nostra història, l'amant s'obstina a escriure sobre alguna superfície sòlida, un cor amb el nom de l'estimada però, en aquest cas, no ho farà en el tronc d'un frondós arbre mil·lenari, amb la coneguda navalleta que exigeixen aquestes pretecnologies (...).
Pere Arquillué ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura (teatre) 2011 i amb el Premi Ciutat de Barcelona (teatre) 2011
20.30 h, Sala 1, 16 €
Primer amor de Samuel Beckett, Bitó Produccions
Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d'aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d'una història d'humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l'amor, és només per poder-se'l treure aviat del cap. Àlex Ollé i Miquel Górriz signen la direcció d'una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure i el que no se'ns diu... ens omple d'horror.
Pere Arquillué protagonitza en solitari una peça a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l'humor i la tragèdia.
UNA APOSTA ESCÈNICA (comentari dels creadors, Miquel Górriz i Àlex Ollé)
A Samuel Beckett, per bé o per mal, el temps i els fets li donen la raó. La ciència, amb raó o sense ella, fa anys que s'esforça a demostrar, que això al que anomenem “amor”, té molt poc de metafísic. Tot i això tendim a voler elevar a la categoria de sentiment el que, segons la ciència, no és més que una sensació física, una reacció química, o una rampa a la punta del dit gros del peu. Aquí fa olor a Romanticisme. Primer amor és una magnífica història d’amor antiromàntica en la qual Beckett utilitza els tòpics romàntics, però pervertint-los. D'aquesta manera, el protagonista no és un jove bell, valent i virtuós, sinó un personatge descarnat, autoexclòs i expulsat del clan familiar i social. Una ànima culta, delicada i sensible, és a dir: un home considerablement enfadat amb aquest món i amb l'altre, si n'hi ha. El lloc de trobada dels enamorats no deixa de ser un paisatge idíl·lic: un banquet flanquejat per dos arbres amb riera inclosa. La diferència està en el fet que els arbres són morts (...). També, a la nostra història, l'amant s'obstina a escriure sobre alguna superfície sòlida, un cor amb el nom de l'estimada però, en aquest cas, no ho farà en el tronc d'un frondós arbre mil·lenari, amb la coneguda navalleta que exigeixen aquestes pretecnologies (...).
Pere Arquillué ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura (teatre) 2011 i amb el Premi Ciutat de Barcelona (teatre) 2011
1 de març 2011
La companyia Gelabert-Azzopardi portarà el 20 de març l'espectacle amb el qual celebren 30 anys
Gelabert-Azzopardi fa 30 anys i per celebrar-ho la companyia presenta la reposició i actualització de Belmonte, un dels seus muntatges més emblemàtics, referent de la dansa contemporània del nostre país, estrenat l'any 1988 i que va ser a Lleida, a la nau central de la Seu Vella, el 18 d'octubre de 1989:
En la seva reposició l'obra compta amb l’equip artístic inicial format per Frederic Amat, Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert i Carles Santos.
El muntatge es presenta amb la música original de Carles Santos, interpretada i gravada per la Banda la Lira Ampostina, dirigida per Octavi Ruiz.
L'escenografia de Frederic Amat, autor del retaule del vestíbul de l'Escorxador de Lleida, és encara l'original. El vestuari, també d’aquest artista plàstic, manté el mateix disseny, amb la particularitat que en alguns casos, com el vestit del torero, encara és l'original, mentre que altres vestits han estat refets o lleugerament retocats.
El disseny de llums, de Cesc Gelabert i Jordi Llongueres, també és el mateix amb el qual es va estrenar l'espectacle.
A la coreografia s'han fet alguns retocs, especialment en la interpretació, però és essencialment la mateixa i es basa en la revisió que es va fer de Belmonte l’any 1992, amb motiu de la presentació de l’obra a la Biennal de Lió, quan el paper del toro va anar a càrrec d’homes i dones: 8 ballarins de la companyia en lloc dels 4 interprets originals. A la versió actual, el paper de toro és interpretat ara per 6 ballarins masculins, alguns ja membres de la companyia i d'altres seleccionats per a l'ocasió.
Els papers principals són de nou interpretats per Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi.
 | |
| Diari "Segre" 17 octubre 1989 |
 | |
| Diari "Segre" 20 octubre 1989 |
 |
| Diari "La Mañana" 18 octubre 1989 |
En la seva reposició l'obra compta amb l’equip artístic inicial format per Frederic Amat, Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert i Carles Santos.
El muntatge es presenta amb la música original de Carles Santos, interpretada i gravada per la Banda la Lira Ampostina, dirigida per Octavi Ruiz.
L'escenografia de Frederic Amat, autor del retaule del vestíbul de l'Escorxador de Lleida, és encara l'original. El vestuari, també d’aquest artista plàstic, manté el mateix disseny, amb la particularitat que en alguns casos, com el vestit del torero, encara és l'original, mentre que altres vestits han estat refets o lleugerament retocats.
El disseny de llums, de Cesc Gelabert i Jordi Llongueres, també és el mateix amb el qual es va estrenar l'espectacle.
A la coreografia s'han fet alguns retocs, especialment en la interpretació, però és essencialment la mateixa i es basa en la revisió que es va fer de Belmonte l’any 1992, amb motiu de la presentació de l’obra a la Biennal de Lió, quan el paper del toro va anar a càrrec d’homes i dones: 8 ballarins de la companyia en lloc dels 4 interprets originals. A la versió actual, el paper de toro és interpretat ara per 6 ballarins masculins, alguns ja membres de la companyia i d'altres seleccionats per a l'ocasió.
Els papers principals són de nou interpretats per Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi.
27 de febr. 2011
Mahalta VI Festival Internacional de Poesia de Lleida
Dilluns, 28 de febrer de 2011
Sala 2, 20 h, entrada gratuïta
Pou & Pou fan Poe
Poemes d’Edgar Allan Poe en versió catalana inèdita de Txema Martínez
Recitats per Josep Maria Pou amb fotografies de Jordi V. Pou
Dins de
Sala 2, 20 h, entrada gratuïta
Pou & Pou fan Poe
Poemes d’Edgar Allan Poe en versió catalana inèdita de Txema Martínez
Recitats per Josep Maria Pou amb fotografies de Jordi V. Pou
Dins de
21 de febr. 2011
Dos espectacles aquest cap de setmana
Dissabte, 26 febrer 2011
20.30 h, Sala 1, durada: 1 h 15', 18 € (consulteu descomptes venda anticipada a taquilla)
El desarrollo de la civilización venidera
Compañía Daniel Veronese
Versió de Casa de nines d’Henrik Ibsen a càrrec de Daniel Veronese.
“Hi ha dos codis de moral, dues consciències diferents: l’una de l’home l’altra de la dona. I a la dona se la jutja segons el codi dels homes (…).”
Una oportunitat única de veure a Lleida un dels treballs del director argentí Daniel Veronese, premiat i aclamat per la crítica i el públic a Argentina i a Europa.
Dossier de l'espectacle al Teatre Lliure de Barcelona aquí
_________________________________________
Dissabte, 26 febrer 2011, 17. 17.30, 18 i 18.30 h
Diumenge, 27 febrer 2011, 11, 11.30, 12 i 12.30 h
Sala 2, per a nens i nenes de 18 mesos a 3 anys, durada: 20', 3 €
Sensacional
Imaginart
Il·lustracions i animació: Romina León i Carles Porta
Composició Musical: Josep M. Baldomà
Idea i direcció: Eulàlia Ribera i Jordi Colominas
El terra és una gran pantalla on es projecten imatges que omplen l’espai i els cossos dels participants. Els nens i les nenes es deixen endur per la fascinació del joc i la suggestiva banda sonora. Una experiència visual i sonora sorprenent.
Amb la complicitat del Festival El més petit de tots de Sabadell, i Animac, Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya
20.30 h, Sala 1, durada: 1 h 15', 18 € (consulteu descomptes venda anticipada a taquilla)
El desarrollo de la civilización venidera
Compañía Daniel Veronese
“Hi ha dos codis de moral, dues consciències diferents: l’una de l’home l’altra de la dona. I a la dona se la jutja segons el codi dels homes (…).”
Una oportunitat única de veure a Lleida un dels treballs del director argentí Daniel Veronese, premiat i aclamat per la crítica i el públic a Argentina i a Europa.
Dossier de l'espectacle al Teatre Lliure de Barcelona aquí
_________________________________________
Dissabte, 26 febrer 2011, 17. 17.30, 18 i 18.30 h
Diumenge, 27 febrer 2011, 11, 11.30, 12 i 12.30 h
Sala 2, per a nens i nenes de 18 mesos a 3 anys, durada: 20', 3 €
Sensacional
Imaginart
Il·lustracions i animació: Romina León i Carles Porta
Composició Musical: Josep M. Baldomà
Idea i direcció: Eulàlia Ribera i Jordi Colominas
El terra és una gran pantalla on es projecten imatges que omplen l’espai i els cossos dels participants. Els nens i les nenes es deixen endur per la fascinació del joc i la suggestiva banda sonora. Una experiència visual i sonora sorprenent.
Amb la complicitat del Festival El més petit de tots de Sabadell, i Animac, Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya
14 de febr. 2011
Els lleidatans Nurosfera estrenen la seva nova producció aquesta setmana
Els Macbethversió a dues veus de la tragèdia
de William Shakespeare
una producció de NUROSFERA
Dijous, 17 de febrer de 2011, 20.30 h
Divendres, 18 de febrer de 2011, 20.30 h
Dissabte, 19 de febrer de 2011, 18 i 20.30 h
Diumenge, 20 de febrer de 2011, 19 h
Els Macbeth és la invocació a dues veus d'un món d'ombres i tenebres, d'al·lucinacions, de veus ocultes de la consciència i del subconscient que ens endinsaran en una tragèdia de la imaginació.
El tètric reialme de l’autoengany de la parella més feliç de tota l’obra de Shakespeare que, quan s’adonen del que han fet, en neguen l’evidència inundats per l’ambició d’un tron de sang.
“… and you all know security
Is mortals' chiefest enemy.”
W.S.
Is mortals' chiefest enemy.”
W.S.
10 de febr. 2011
"Coses que dèiem avui" tres històries en un escenari
Dirigida per Julio Manrique
Sala Beckett, Obrador Internacional de Dramatúrgia
Estrenada el passat mes de juliol, dins el Festival Grec 2010 de Barcelona.
Coses que dèiem avui és el títol d’una cançó dels Beatles, i també és el títol d’aquest espectacle que pretén convertir tres peces breus de l’autor nordamericà Neil LaBute en una obra única. Aquestes tres peces, inèdites, són Aventura (títol original: Romance), Tobogan (t.o.: Helter Skelter), i Les Fúries (t.o.: The Furies).
Aventura (Romance)
Dos personatges (aquí dos homes) que havien mantingut una relació de parella ja fa temps, es retroben. Un d’ells és famós, atractiu, llibertí i cruel. I no creu en l’amor. L’altre, el que va ser abandonat, encara se sent desesperadament atret pel primer. Està “enamorat”. I, com que el seu examant no creu en l’amor, demana, finalment, ser utilitzat. Ser un més de la llista. O, fins i tot, l’últim de la llista.
Fins a on estem disposats a arribar per amor? Fins a on estem disposats a veure’ns “humiliats”? O potser és la humiliació, l’experiència de la humiliació allò que, de vegades, foscament, ens enganxa?
Les fúries (The Furies)
La Paula vol deixar-ho córrer amb el Jimmy. El cita per explicar-li la seva decisió. Però el Jimmy porta amb ell la seva germana, una germana força especial. No pot parlar perquè, segons sembla, té un pòlip. Es limita a xiuxiuejar coses que no sentim a l’orella del seu germà. La Paula insisteix que és important que parlin a soles perquè el tema és delicat. La germana, però, no marxa. Finalment la Paula revela la raó per la qual vol tallar la relació: pateix una terrible malaltia terminal i li queda poc temps de vida. Però el Jimmy i la seva germana no s’ho empassen. Posen en dubte les dramàtiques raons de la Paula. Li demanen un certificat mèdic. Li demanen papers! La situació és grotesca. Estranya i grotesca. La Paula es mostra perplexa. I decebuda. No es pot creure el que està passant. Perquè està dient la veritat. Ella mai no mentiria amb una cosa així. O potser sí?
Tobogan (Helter Skelter)
Aquest títol també prové d’una famosa cançó dels Beatles. En aquesta peça, un home i una dona sopen en un restaurant “xic” i encantador. Tenen un fill i n’esperen un altre. Ella està embarassada de bastants mesos. Tot sembla anar bé fins que ens assabentem que ella ha descobert que el seu marit li és infidel. De fet, li posa les banyes des de fa molt de temps. De fet, li posa les banyes amb la seva pròpia germana. Ell demana, penosament, perdó. I, penosament, promet que tot canviarà. Ella es lamenta. Per això que els passa, per la vulgaritat de la situació que estan “representant”, per la vulgaritat de la conversa que estan mantenint, per la vulgaritat que tenyeix les seves vides. I al final, en un gest inesperat, tràgic, brutal, s’enfonsa el ganivet de la carn a les entranyes. Tobogan és una mena de Medea intrauterina, una comèdia de Woody Allen que acaba com una tragèdia grega.
Comprar entrades
Sala Beckett, Obrador Internacional de Dramatúrgia
Estrenada el passat mes de juliol, dins el Festival Grec 2010 de Barcelona.
Coses que dèiem avui és el títol d’una cançó dels Beatles, i també és el títol d’aquest espectacle que pretén convertir tres peces breus de l’autor nordamericà Neil LaBute en una obra única. Aquestes tres peces, inèdites, són Aventura (títol original: Romance), Tobogan (t.o.: Helter Skelter), i Les Fúries (t.o.: The Furies).
Aventura (Romance)
Dos personatges (aquí dos homes) que havien mantingut una relació de parella ja fa temps, es retroben. Un d’ells és famós, atractiu, llibertí i cruel. I no creu en l’amor. L’altre, el que va ser abandonat, encara se sent desesperadament atret pel primer. Està “enamorat”. I, com que el seu examant no creu en l’amor, demana, finalment, ser utilitzat. Ser un més de la llista. O, fins i tot, l’últim de la llista.
Fins a on estem disposats a arribar per amor? Fins a on estem disposats a veure’ns “humiliats”? O potser és la humiliació, l’experiència de la humiliació allò que, de vegades, foscament, ens enganxa?
Les fúries (The Furies)
La Paula vol deixar-ho córrer amb el Jimmy. El cita per explicar-li la seva decisió. Però el Jimmy porta amb ell la seva germana, una germana força especial. No pot parlar perquè, segons sembla, té un pòlip. Es limita a xiuxiuejar coses que no sentim a l’orella del seu germà. La Paula insisteix que és important que parlin a soles perquè el tema és delicat. La germana, però, no marxa. Finalment la Paula revela la raó per la qual vol tallar la relació: pateix una terrible malaltia terminal i li queda poc temps de vida. Però el Jimmy i la seva germana no s’ho empassen. Posen en dubte les dramàtiques raons de la Paula. Li demanen un certificat mèdic. Li demanen papers! La situació és grotesca. Estranya i grotesca. La Paula es mostra perplexa. I decebuda. No es pot creure el que està passant. Perquè està dient la veritat. Ella mai no mentiria amb una cosa així. O potser sí?
Tobogan (Helter Skelter)
Aquest títol també prové d’una famosa cançó dels Beatles. En aquesta peça, un home i una dona sopen en un restaurant “xic” i encantador. Tenen un fill i n’esperen un altre. Ella està embarassada de bastants mesos. Tot sembla anar bé fins que ens assabentem que ella ha descobert que el seu marit li és infidel. De fet, li posa les banyes des de fa molt de temps. De fet, li posa les banyes amb la seva pròpia germana. Ell demana, penosament, perdó. I, penosament, promet que tot canviarà. Ella es lamenta. Per això que els passa, per la vulgaritat de la situació que estan “representant”, per la vulgaritat de la conversa que estan mantenint, per la vulgaritat que tenyeix les seves vides. I al final, en un gest inesperat, tràgic, brutal, s’enfonsa el ganivet de la carn a les entranyes. Tobogan és una mena de Medea intrauterina, una comèdia de Woody Allen que acaba com una tragèdia grega.
Comprar entrades
9 de febr. 2011
Segona funció "Pedra de tartera"
A causa de l’èxit de venda d’entrades, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida amplia a una segona funció l’espectacle Pedra de Tartera, producció d’El Celler d’Espectacles i el Teatre Nacional de Catalunya.
El diumenge 27 de març de 2011 a les 19 h, coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, es presentarà una segona funció de Pedra de Tartera al Teatre de la Llotja. La primera està programada per al dia anterior, 26 de març de 2011 a les 20.30 h.
Les entrades per a aquesta segona funció es poden adquirir a les taquilles del Teatre Municipal de l’Escorxador, de l’Auditori Municipal Enric Granados i del Teatre de la Llotja; per Internet a www.serviticket.com, reserves per telèfon amb tarjeta de crèdit a Serviticket al 902 33 22 11 i als caixers automàtics de La Caixa que disposin d’aquest servei.
Pedra de tartera va suposar el debut literari de Maria Barbal (Tremp, 1949), ara, amb dramatúrgia de Marc Rosich, ha esdevingut una peça escènica que està en cartellera fins al 20 de març al Teatre Nacional de Catalunya, on també han hagut d’ampliar aforament i funcions per la bona acollida de crítica i públic.
Enllaç al video del TNC La veu de l’espectador http://www.youtube.com/watch?v=GzvU9JjDmy4
El diumenge 27 de març de 2011 a les 19 h, coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, es presentarà una segona funció de Pedra de Tartera al Teatre de la Llotja. La primera està programada per al dia anterior, 26 de març de 2011 a les 20.30 h.
Les entrades per a aquesta segona funció es poden adquirir a les taquilles del Teatre Municipal de l’Escorxador, de l’Auditori Municipal Enric Granados i del Teatre de la Llotja; per Internet a www.serviticket.com, reserves per telèfon amb tarjeta de crèdit a Serviticket al 902 33 22 11 i als caixers automàtics de La Caixa que disposin d’aquest servei.
Pedra de tartera va suposar el debut literari de Maria Barbal (Tremp, 1949), ara, amb dramatúrgia de Marc Rosich, ha esdevingut una peça escènica que està en cartellera fins al 20 de març al Teatre Nacional de Catalunya, on també han hagut d’ampliar aforament i funcions per la bona acollida de crítica i públic.
Enllaç al video del TNC La veu de l’espectador http://www.youtube.com/watch?v=GzvU9JjDmy4
5 de febr. 2011
"Club Fernando Pessoa" dimecres 9 de febrer 2011 a les 21 h
"Quantes vegades jo mateix, que ric de semblants seduccions de la distracció, em trobo suposant que seria bo ser cèlebre, que seria agradable ser consentit, que seria brillant ser triomfal."
Fernando Pessoa
Fernando Pessoa
La desolació, nuesa o cruesa de la mirada de Pessoa i dels seus pensaments porten el lector a un estat proper a la introspecció seriosa. En escena, la Societat Doctor Alonso genera un to humorístic que permet destacar la increïble capacitat de Pessoa per descriure i despullar el gran ridícul que, sens dubte, envolta la nostra existència en la major parts dels moments.
Un món de persones-personatges que troben en Pessoa el refugi adequat per llegir el món, en certa mesura, hostil i incomprensible, en el qual els ha tocat viure. Uns solitaris que es fan companyia i troben llur amagatall en aquest petit i desolat i ridícul club de fans de l'escriptor portuguès.
4 de febr. 2011
Primer "Taller amb l'Espectador" de la Temporada
Ahir vam acollir el primer Taller amb l'Espectador, conduït per Jaume Belló. El Taller fou tot un èxit d'assistència i de participació.
Belló va donar pautes per entendre un pèl més l'espectacle Club Fernando Pessoa de la companyia Societat Doctor Alonso que serà a l'Escorxador el proper dimecres 9 de febrer de 2011, a les 21 h.
Gràcies a les persones que hi vau assistir i, a les que vau quedar en llista d'espera gràcies també i no us desanimeu, us informarem de les properes activitats del Teatre.
Si voleu anar seguint els Tallers, fer comentaris o més suggeriments, consulteu el blog que ha creat el Jaume Belló: http://comunitat1103.blogspot.com/
3 de febr. 2011
COMENCEN ELS TALLERS AMB L'ESPECTADOR
Aquest dijous, 3 de febrer, acollirem el primer Taller amb l'Espectador, conduït per Jaume Belló i vinculat a l'espectalce Club Fernando Pessoa, que es representarà a la Sala 2 el proper dimecres 9 de febrer. El Jaume ha triat els heterònims de l'escriptor portuguès com a leitmotiv d'aquest Taller en el qual s'analitzarà aquesta particular manera de fer i d'entendre la literatura.
Club Fernando Pessoa, l'espectacle de la companyia Societat Doctor Alonso, "genera un to humorístic que permet destacar la increïble capacitat de Pessoa per descriure i despullar el gran ridícul que, sens dubte, envolta la nostra existència en la major parts dels moments."
Un espectacle molt recomanable, inclòs en els Escorxadijous d'aquesta temporada, però que tindrà lloc en dimecres, el proper 9 de febrer a les 21 h.
2 de febr. 2011
TROBADA INFORMATIVA sobre el Curs de formació Superior dedicat a les Arts de Carrer
FAI AR (Formation Avancée et Itinérante des Arts de la Rue), Escena Poblenou i la companyia Kamchàtka organitzen una trobada per informar sobre el Curs Superior de les Arts de Carrer, el proper dissabte 12 de febrer a les 17 h al Centre Cívic Can Felipa (C/ Pallars 277, 08005 Barcelona, metro Poblenou).
La FAI AR ha obert el termini de presentació de candidatures per participar en la seva 4a promoció que començarà l'octubre de 2011 i que durarà fins al març de 2013.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)