Aquest dijous visitarem FiraTàrrega per assistir a l'Assaig Obert de la companyia TeatroDeCerca i conèixer de primera mà el Projecte i els continguts del Programa de Suport a la Creació 2012
Artistes, gestors i espectadors en una trobada distesa i participativa.
TeatroDeCerca desenvolupa un Laboratori de Creació a Tàrrega que es presentarà a la Fira del 2012. "Una de terraos" és el títol provisional de la peça que estan treballant.
Els seus espectacles són de creació en espais insòlits, en aquesta ocasió els trobarem al terrat d'una casa, amb la ciutat com escenari de fons. Una experiència única a mig camí entre la intimitat del cinema i la proximitat del teatre de carrer; actors i públic compartint el mateix pla.
Si esteu interessats poseu-vos en contacte a través del correu: teatre@paeria.cat
Després d'Artefactes, El Museu del Temps o Biblioteca de cuerdas y nudos, Portillo proposa ara una altra dramatúrgia a través d'aquest Arxiu de Gestos que es va fent gran a mesura que s'hi van incorporant noves aportacions; en aquest cas el públic lleidatà ha participat en les gravacions d'aquest arxiu que podrem veure el dissabte.
El passat 29 d'abril, Dia Internacional de la Dansa, un grup d'espectadors va debatre sobre els temes i els continguts de Mov's 2012.
"Avui no hi ha funció" és un programa del Teatre Municipal de l'Escorxador que permet atansar l'artista i el seu procés de creació ("Avui no hi ha funció... amb..."), o bé, l'artista i el seu entorn creatiu amb l'espectador ("Avui no hi ha funció perquè... Anem a ca l'artista"), o també, el debat, l'espai de reflexió ("L'Escorxadebats").
En aquesta ocasió hem fet un debat sobre Mov's 2012:
-les arts en viu, la dansa, la relació dels públics amb els artistes, el finançament,... vaja, tot allò que ens permet establir complicitats i reflexió.
La directora de Mov's 2012, Natalia Balseiro, assabentada de les dinàmiques d'aquests grup de treball ens va suggerir un debat; el resultat d'aquest debat és aquest vídeo que us convidem a visionar realitzat per Sílvia Gonzàlez.
Dijous, 10 de maig de 2012
21 h - Sala 2 - Escorxadijous-Gameformance
Homeward Journeys és una peça de teatre jugable, una barreja d'aventura gràfica i teatre interactiu. Una gameformance multijugador en la que l'avatar és una persona, una actriu.
Formalment es tracta d'una peça del joc de gènere "Search and find", en la que els espectadors, com a agents actius (jugadors), hauran de guiar a l'actriu executant cap al seu objectiu.
L'espai diegètic del joc forma part de l'escenografia física i la performer és l'avatar físic de l'audiència.
Una pràctica artística que utilitza el teixit hipertextual del videojocs com a generadors d'espais escènics.
Yoctobit Yocto es un prefix del Sistema Internacional de Unidades que indica un factor de 10-24. Adoptat l'any 1991, ve del griego οκτώ, que significa vuit, porquè és igual a 1/10008. Fa referència a la filosofia de creació de formats minúsculs i dinàmiques lleugeres del col·lectiu.
Bit és l'acrònim de Binary digit (dígit binari). Un bit és un dígit en el sistema digital i fa referència al sistema computacional sobre el que es construeixen els jocs d'ordinador, les escenografías d'aquest projecte i en general tot allò relatiu a l'àmbit digital.
"Homeward Journeys" és un projecte seleccionat per:
- "HelloWorld, creación contemporánea y nuevas tecnologias" de Medialab-Prado (2009)
- "Playlab: experimentación con videojuegos" de Medialab-Prado (2010)
- Estrenada al maig del 2011, al Matadero de Madrid amb el recolzament d'Intermediae Creación Contemporánea
Tots els nomsdeMal Pelo/Maria Muñoz
Diumenge, 29 d'abril de 2012 / 19 h / Sala 1 / 14 € / dansa
Tots els noms neix de l'interès per investigar des de la paraula i des del cos el que significar anomenar. L'arquitectura bàsica del nostre cos, el de cadascú, s'ha anat perfilant al voltant dels noms. Anomenar, en aquest sentit, és esculpir una voluntat de desxifrar què sóc, a què pertanyo i allò que, per tant, em defineix. A partir d'aquesta idea, Maria Muñoz -coreògrafa i ballarina que lidera amb Pep Ramis una de les companyies de dansa més destacades del país- presenten un viatge coreògrafic en format de solo a la recerca de la informació que descansa en els nostres cossos i el pòsit que hi han deixat les paraules al llarg dels anys.
Amb textos de John Berger i Carlos Thiebaut, la peça ens endinsa a la reflexió sobre la designació.
29 d'abril 2012 Dia Internacional de la Dansa
Manifest 2012 de Sidi Larbi Cherkaoui http:www.international-dance-day.org/en/index.html
Dijous, 19 d'abril de 2012 - 21 h - 8 €
Escorxadijous - dansa
Unter der Schönen Haut (Sota la bonica pell) Les filles föllen
Peça coreogràfica que vol atansar la dansa i el futbol a través del moviment. Mentre la dansa es tanca en formes estilístiques i s'allunya de la vivència popular, el futbol es divideix entre la vivència popular al camp i el mercat elitista dels futbolistes.
Ens atrevim, doncs, a pensar en dansa quan veiem futbol? I en futbol quan ballem?
Dimarts, 10 d'abril de 2012
20 h Vestíbul del Teatre
Art i Ciència
Continuem amb les xerrades del primer dimarts de cada mes, l'Escorxadebats, un espai de reflexió i debat comissariat per Jaume Belló i Maite Ojer al voltant de la cultura i de les arts. Aquest cop parlarem de Ciència i d'Art.
L'any 2012 ha estat declarat l'any de la Neurociència:
Us deixem el capitol 1 de la sèrie "Transformacions necessàries" que la realitzadora Natàlia Lloreta d'Intersecció ha fet sobre l'Escorxador de Lleida, ara Teatre Municipal.
Una tertúlia distesa a l'entorn de la necessitat de la defensa de les bones pràctiques professionals oberta a la participació de gestors culturals, artistes, agents, entitats i persones interessades que vulguin aportar-hi la seva opinió.
Si no hi podeu assistir presencialment, us convidem a participar-hi virtualment:
* Twitter: farem el seguiment amb el hashtag #codisipractiques
L'Institut Internacional del Teatre de la Unesco, va establir el 27 de març de l'any 1961 el Dia Mundial del Teatre, una data que la comunitat teatral celebra arreu del món.
La difusió del Missatge del Dia Mundial del Teatre, encarregat aquest any a John Malkovich, és un bon motiu per a la reflexió.
Diumenge, 18 de març de 2012 -19 h - 16 € (menors de 12 anys gratuït)
La companyia Enfila't presenta Plecs. Quatre personatges es troben i es destorben en un escenari de paper. Intenten seguir la partitura entre cordes, tecles, tubs i tisores; quan des del teló de fons, un artefacte es precipita escenari avall, desafiant l'equilibri... Circ, teatre, música i paper.
La història d'amor del segle és un projecte d'intervenció social, cultural i educatiu, desenvolupat per EMBOCADURA, que té com a eix central un espectacle teatral basat en el llibre del mateix títol de l'escriptora finlandesa Märta Tikkanen. El text és una selecció de poemes del llibre, en els quals es conta la història d'una dona, i alhora de moltes altres, al llarg del seu recorregut com a parella d'un amor alcohòlic i violent. La seva és una història d'amor quan l'amor fa mal. L'espectacle està dirigit per Mariano Anós i interpretat, en la versió catalana, per Marissa Nolla.
La violència de gènere, l’alcoholisme, les dificultats i paradoxes de les relacions, la maternitat… es desgranen a través d’una mirada molt particular que comença des del detall més quotidià per dibuixar un ampli panorama que arriba a abastar tota la problemàtica de les dones en la societat contemporània.
--------------------------------------------------------------------------------
Dimarts, 13 de març de 2012 - 20 h - de franc Escorxadebats+ Un espai de reflexió a l’entorn de l’art i la cultura
Comissariat per Jaume Belló i Maite Ojer 6è debat: La perspectiva de gènere en el món de l’art i la cultura
Una acció inclosa en el II Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere a Lleida 2011-2014
La història d'amor del segle és un projecte d'intervenció social, cultural i educatiu, desenvolupat per EMBOCADURA, que té com a eix central un espectacle teatral basat en el llibre del mateix títol de l'escriptora finlandesa Märta Tikkanen. El text és una selecció de poemes del llibre, en els quals es conta la història d'una dona, i alhora de moltes altres, al llarg del seu recorregut com a parella d'un amor alcohòlic i violent. La seva és una història d'amor quan l'amor fa mal. L'espectacle està dirigit per Mariano Anós i interpretat, en la versió catalana, per Marissa Nolla.
La violència de gènere, l’alcoholisme, les dificultats i paradoxes de les relacions, la maternitat… es desgranen a través d’una mirada molt particular que comença des del detall més quotidià per dibuixar un ampli panorama que arriba a abastar tota la problemàtica de les dones en la societat contemporània.
Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d'experiments químics i accions subversives. Emmarcant l'espai, tres grans pantalles submergeixen l'espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.
Foto: Ewa Gleisner
Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre una catàstrofe natural, una catàstrofe 'natural' provocada per l'home i una catàstrofe humana. O dit d'una altra manera, si les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuita radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica. És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Auschwitz que Pompeia? La indiferència cap als homes de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència cap als homes de l’acció d’altres homes?
Katastrophe es nodreix del llenguatge escènic que defineix l'Agrupación Señor Serrano: performance, dansa, teatre físic, vídeo en escena i tecnologia interactiva.
Dijous, 16 de febrer de 2012 - 21 h - 8 € - Escorxadijous Insomni, Playground
Retrat d’un ésser que es resisteix a concebre la calma. En un estat de vigília constant, observa la vida que l’envolta amb una sensació d’al·lucinació, potser gràcies a la beguda, gràcies a la son, gràcies a la gana. I, en tot això, cerca la manera de sobreviure. I al seu voltant ampolles i estris de primera necessitat, filferro, l’esquelet d’un llit. Ell utilitza el que el llit desprèn no pas per dormir, sinó per construir el seu univers a partir de la seva matèria.
Una posada a escena que evoca la caiguda en l’oblit i el buit, i que intenta cercar el camí de transmetre allò que està passant realment però que l’ull humà és incapaç de percebre. Per aconseguir-ho la dramatúrgia d’aquest espectacle es construeix mitjançant la manipulació i la transformació de l’entorn i d’un mateix.
El mitjà d’expressió a Insomniés la descomposició: de la imatge, de la linialitat del temps, de l’acció. La matèria també pateix d’aquesta deconstrucció: els objectes inverteixen la seva utilitat, les mides dels paisatges s’alteren, les percepcions es vulneren. Res del que observem existeix realment, tot són projeccions de la memòria del personatge: del seu passat llunyà, present immediat i futur projectat.
Aquesta escriptura presenta les dues línies de investigació pròpies de la companyia:
-La recerca en la composició dramàtica influenciada pel valor TEMPS. L’estructura de temps es repeteix fins a l’infinit: passat, present i futur que és passat, present i futur.
-La recerca en la composició dramàtica a partir de la fragmentació de la MEMÒRIA.
La composició de moviment i manipulació a partir d’allò que fem constantment i que ens defineixen (les nostres maneres en allò quotidià, i les nostres reaccions vers els esdeveniments).
Durant el procés de creació d'aquest espectacle, un assaig es va poder veure a Olot en el marc del programa Artista Convidat el passat mes de juny.
Dimarts, 14 de febrer de 2012, 20 h, vestíbul del Teatre, de franc Escorxadebats+
Un espai de reflexió a l’entorn de les arts i la cultura
Comissariat per Jaume Belló i Maite Ojer
Els Escorxadebats tenen lloc al vestíbul del Teatre
El passat mes d’octubre, el Teatre Municipal de l’Escorxador va engegar un cicle de debats oberts a tothom amb la intenció d’oferir un lloc de reflexió i de compartir pensaments i idees. Tot i ser dins un teatre, des del primer moment la idea era que el debat s’estengués cap a totes les disciplines artístiques en particular, però també cap a la cultura en general.
Passat ja l’equador d’aquestes 8 trobades que s’esdevindran al llarg de 8 mesos (d’octubre a maig), podem dir que han estat tot un èxit de participació (quantitativament i qualitativa) i que aquesta segona meitat s’encara ara amb moltes idees noves que han anat sorgint de les persones que hi han intervingut.
Fins ara, els temes tractats han estat: -La Cultura
-L’Art
-Artista o creador?
-La bombolla cultural
Aquesta propera cita del 14 de febrer girarà al voltant de la Ciutadania creativa, després que aquest tema sortís recurrentment en la passada sessió.
A més, oferim la possibilitat de seguir en directe els debats a través de la xarxa Twitter (@teatrescorxador), amb l’etiqueta #escorxadebats, a través de la qual rebem comentaris i aportacions de persones vinculades al teatre i la cultura d’arreu del país (Tàrrega, Olot, Barcelona, València, Madrid…).
A l’apartat Escorxadebats+ del nostre blog podreu consultar les piulades que s’han publicat a Twitter al llarg de cada sessió.
I també al blog: artsensepapers.blogspot.com els comissaris dels Escorxadebats+ hi publiquen conclusions de les sessions i altres articles i/o comentaris al respecte.
Electrotoylets és una formació de música electrònica que, amb un autèntic arsenal d'instruments poc convencionals, joguines i altra parafernàlia electrònica, es dedica a revisitar peces clau del folklore musical català. Amb el seu estil inconfusible, ja han visitat nombrosos escenaris i festivals d'Europa i Àsia.
S'ha acabat el bròquil és un innovador espectacle per a tots el públics que combina de forma inèdita el videojoc, elements de la tradició catalana i uns impactants efectes visuals de nova generació.
Amb la participació del dramaturg Jordi Prat i Coll, el videoartistes Xavier Gibert i Fausto Morales i la inconfusible veu de l’Òscar Dalmau, Electrotoylets converteixen una llegenda popular del Ripollès en una trepidant aventura digital, sempre amb sentit de l’humor i la participació interactiva del públic.
El poema èpic de Verdaguer, en dotze cants, publicat el 1886, és un dels pilars de la Renaixença. S'hi descabdella la història del cavaller Gentil, fill de Tallaferro, que poc després de ser armat cavaller pel seu oncle Guifré, comte de Cerdanya, és seduït per les goges del Pirineu. Abandona les seves obligacions guerreres per unir-se sentimentalment a Flordeneu, reina de les goges, que enganya Gentil estrafent la figura de Griselda, la pastora que el té enamorat.
De Verdaguer, Lluís Soler n'assenyala: “Ens trobem amb un senyor de final del segle XIX, que crea una partitura que és d'una gran perfecció… El vers és una partitura, no és com la prosa, no pots dir-lo com tu vols, sinó com el poeta t'ha dit que l'has de dir -per això és poeta i és qui domina l'ofici d'escriure-. És una partitura en què Verdaguer enfila tots els versos que hi ha (decasíl·labs, hendecasíl·labs, alexandrins…). Verdaguer, més que capellà o home -aquest era el dilema en què es debatia-, era realment poeta: mirava el món amb ulls de poeta i això és diferent de mirar-se'l amb ulls normals, perquè, realment, veuen les coses d'una manera diferent. I a més a més, ho sabia escriure. La meva dèria és d'ajudar una mica a normalitzar el sentit del vers a casa nostra.”
La direcció de Canigó va a càrrec d'Antonio Calvo, que completa un triangle creatiu (amb Soler i Iniesta), que ja han fet tres espectacles anteriors basats en el vers i en la paraula: El comte Arnau de Josep M. de Sagarra (2008), Ens hi ha portat la paraula (2009), sobre la poesia de Joan Vinyoli, i L'Odissea (2010), una síntesi del poema d'Homer en la versió catalana de Carles Riba.
Canigó es va estrenar a Perpinyà, en el marc d'Escena Catalana Transfronterera, i també es va poder veure al Festival Temporada Alta de Girona/Salt (el 10 de desembre de 2011) i a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya (del 14 al 26 de desembre de 2011).
Un video de l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya el passat desembre:
TEXT: JACINT VERDAGUER
REVISIÓ DEL TEXT: LLORENÇ SOLDEVILA
ASSESSOR LINGÜÍSTIC I LITERARI: FRANCESC CODINA
FIGURINISTA: ROSA MARÍA ANDÚJAR
IL·LUMINACIÓ: LLUÍS MARTÍ
COMPOSICIÓ I INTERPRETACIÓ MUSICAL: EDUARD INIESTA
DRAMATÚRGIA I INTERPRETACIÓ: LLUÍS SOLER
DIRECCIÓ: ANTONIO CALVO
Agraïments: Fundació Verdaguer de Folgueroles, Sebastià Brosa i Àngela Ribera
José Antonio Portillo és un artista inclassificable. Amb el projecte Moi, J'attends va guanyar l'11è Premi de Projectes Escènics Lleida 2010, i el 19 de maig d'enguany ens en presentarà la peça acabada: una instal·lació narrativa basada en el llibre homònim de Davide Cali i Serge Bloch, Moi, J'attends.
En aquest Taller amb l'Espectador, Jaume Belló ens introduïrà la figura de l'artista i desenvoluparà un taller creatiu inspirat i vinculat a l’Uniers Portillo.
La segona part del taller, es durà a terme el dia 11 de febrer i cosistirà en els enregistraments per a l’Arxiu de Gestos Emocionals. Això és: la instal·lació que José Antonio Portillo presentarà el proper 19 de maig a l’Escorxador (Moi, J’attends) té un video fet amb persones anònimes. Aquest video el fa de nou a cada ciutat on presenta la peça. En el cas de Lleida, les persones que facin el Taller del dia 3 podran, si volen, formar part del video, és a dir: ser enregistrades per al video que s’inclourà en la peça del 19 de maig.
Podeu consultar el blog que va dorgir dels Tallers amb els Espectadors de les passades temporades a: http://comunitat1103.blogspot.com
____________________________
Diumenge, 5 de febrer de 2012, tot el dia,
(més info i inscripció de franc a teatre@paeria.cat o al telèfon 973 27 93 56)
VISITA A CA L'ARTISTA: Visita al Centre de Creació L'Animal a l'Esquena a Celrà (Griona)
L’Animal a l’Esquena és un centre de creació i recerca en l’àmbit de la dansa, creat per la companyia Mal Pelo (que portaran l'espectacle Tots els noms el 29 d'abril a l'Escorxador). El seu objectiu principal és instaurar els vincles i les connexions entre creadors, pensadors i públic de manera que el centre es pugui convertir en un “lloc compartit” dins d’un marc d’investigació de la pràctica artística basada en el cos.
L’artista en residència Blai Mateu, fill de Tortell Poltrona, ens parlarà del seu procés de recerca i creació des de la seva companyia Baró d'Evel Cirk Cie.
