Dijous, 7 de gener de 2010, Sala 2, 21 h, 6 €
Dissabte, 26 de desembre de 2009
Divendres, 1 de gener de 2010
Divendres, 11 de desembre de 2009, 21 h, Sala 1
Divendres, 18 de desembre de 2009, 19 hDivendres, 20 de novembre 2009, 21 h, Sala 1
Durada:
SOTOVOCCE
Reflex de la vida de l’home, de la seva força, de la seva juventut i del seu declivi inevitable.
Dissabte, 21 de novembre 2009, 19 i 21 h, Sala 2
Durada:
QUALM!
Diumenge, 22 de novembre 2009, 18 h, Sala 1
Durada: 1 h
Dijous, 12 de novembre 2009, 19 h, Sala 1
Si par hasard... ESBÓS DANSA UdL
L’atzar és l’etern convidat a les nostres vides, també intervé, doncs, en la dansa, i nosaltres aquí convidem l’atzar que pot provocar el somriure i el plaer del moviment. És l’atzar amb què els infants juguen contínuament.
Divendres, 13 d’octubre 2009, 21 h, Sala 1
1 h
Dissabte, 14 de novembre 2009, 21 h, Sala 1
Diumenge, 15 de novembre 2009, 19 i 21 h, Espai 3
1 h, comèdia en castellà, 5 €
FARANDULEROS A 2 VELES TEATRE
Rita i Lucía són dos cambreres d’hotel que ens volen explicar les aventures i desventures de tres senyors que arriben a la ciutat buscant...“-¿Lo cuentas tú o lo cuento yo? –No, ¡yo no! ¡Cuéntalo tú, que tienes más gracia!”
L'alcalde de Lleida i la regidora de Cultura donen pas al jurat a llegir l'acta.
poema dramàtic, durada: 1 h 30’
Años 90. Nacimos para ser estrellas
El10è Premi de Projectes d'Arts Escèniques Lleida 2009 ja té companyies finalistes. A continuació us detallem quin espectacle representaran els propers dies 25, 26 i 27 de setembre i com es diu el projecte que han presentat:
Alhora, es van presentar els projectes guanyadors de la beca Incubadora, una beca que serveix per cobrir aquells projectes creatius, preferentment emergents, que no troben el seu espai en altres convocatòries més sectorials pel que fa a àmbits creatius. Un altre dels objectius principals de la beca és ajudar el projecte, un cop acabat, a entrar en els circuits de programació.
La Tanca és la continuació del drama dels clandestins, no dels que travessen per mar, sinó dels que ho fan per terra. Un dels personatges de l’anterior espectacle, Les portes del cel, era una dona embarassada. Si la desgràcia ven quan més desgraciada és, la imatge d’una dona embarassada, exhausta i atemorida, és de les més cercades.
Domini Públic prescindeix de l’actor com a punt central de l’espectacle i deixa el públic com a únic participant. No es tracta de convertir l’espectador en actor sino d’atendre a les possibilitats narratives del grup a partir d’eines estadístiques. Els espectadors formen part d’una ficció sense necessitat d’exposar-se com a individus en un escenari que, d’altra banda, té tants actors com espectadors assisteixen a la representació.
Domini Públic va estrenar-se l’any 2008 i des d’aleshores ha estat representat a Barcelona, Madrid, Múrcia, Osca, Berlin, Brusel·les i Zagreb entre d’altres.
“Domini Públic és (com) un joc de societat gegant en què l’espectador és alguna quelcom més que un peó. Un grup d’individus – el públic- es reuneix en una plaça. Qui són? D’on vénen? Quines relacions els fan còmplices? A través d’uns auriculars, els participants reben una sèrie de preguntes. Unes més innocents que altres, els resultats , malgrat tot, no ho són : a través dels moviments del públic , es van formant petits grups. Aquestes microcomunitats mostren els esquemes socials que hi ha subjacents i conten una història curosament orquestrada. Domini Públic comenta com una enquesta en 3D i es va transformant paulatinament en una estranya ficció.”
KunstenFestivalDesArts, Brussel·les
Més info a: www.rogerbernat.com
Text de Lorenzo da Ponte, inspirat en el de Giovanni Bertati per a Giuseppe Gazzaniga i basat, com ell,
