EL PROJECTE
Amb aquest espectacle, la companyia lleidatana
La Baldufa vol continuar el treball d’investigació visual engegat amb
El llibre imaginari, per tal que hi hagi elements que facin efímer l’espectacle i que cada representació sigui diferent, per aconseguir així una aproximació al món de l’escultura.
A més, la peça farà molt d’èmfasi en el teatre gestual, en detriment de la paraula dita, d’aquí l’elecció de
Jorge Picó com a director de l’obra.
SINOPSI
El príncep feliç és la història d’una majestuosa estàtua que domina una ciutat. Havia estat un príncep amb una vida fàcil i luxosa, completament despreocupat del que passava més enllà dels murs del seu castell. Ara resta lligat a un cos immòbil i sumptuós, banyat en or i amb pedres precioses; però ja no és feliç.
Des del seu privilegiat turó, pot observar la misèria de bona part dels habitants de la ciutat, la pobresa que abans desconeixia es converteix ara en el seu dolor i cada nit plora carregat d’impotència per no poder ajudar els seus conciutadans.
Un dia, una oreneta que passa per la ciutat de camí cap a l’Àfrica es refugia als peus de l’estàtua per passar-hi la nit. Quan veu la seva tristesa se’n compadeix i accedeix a ajudar-la, tot i sabent que no té gaire temps: l’hivern ja és aquí i ha d’emigrar cap a les terres càlides on les companyes l’esperen.
L’oreneta, guiada pel príncep, va arrencant tots els materials preciosos de l’estàtua, per portar-los a les persones que els necessiten.
Una lliçó d’humanitat, d’amor i de generositat, especialment recomanada a partir de 6 anys.
El Príncep Feliç, l’estàtua admirada que en vida no va conèixer les llàgrimes, i amb un cor que no es fon amb la forja del ferrer, és una faula de com el coneixement de la realitat, i la pobresa que hi ha a cada ciutat que només veiem si ens aixequem per damunt dels murs que ens rodegen a cada un, ens commouen i ens condueixen a l’acció.
El príncep, gràcies a una oreneta, es va desprenent de tot l’ornament que el vesteix per repartir-lo entre els pobres -el robí de la seva espasa, els dos safirs que li fan d’ulls i l’or que el banya-, fins quedar-li el més essencial: el seu cor. La posada en escena d’aquesta història d’amor és un joc de tensions actorals, objectes i materials entre llums i ombres, en el millor estil de
La Baldufa; perquè per buscar on s’amaga la veritat i quines decisions cal prendre, és millor començar per on hi ha llum, que les ombres ja s’encarregaran d’anar donant testimoni i crònica de les accions darrere nostre.
