Una història d'amor quan l'amor fa mal

Dissabte, 10 de març de 2012 - 20.30 h - 14 € - teatre

La història d'amor del segle

Embocadura

Basat en el llibre homònim de Märta Tikkanen
Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones
Amb la complicitat del Casal de la Dona de l'Ajuntament de Lleida

La història d'amor del segle és un projecte d'intervenció social, cultural i educatiu, desenvolupat per EMBOCADURA, que té com a eix central un espectacle teatral basat en el llibre del mateix títol de l'escriptora finlandesa Märta Tikkanen. El text és una selecció de poemes del llibre, en els quals es conta la història d'una dona, i alhora de moltes altres, al llarg del seu recorregut com a parella d'un amor alcohòlic i violent. La seva és una història d'amor quan l'amor fa mal. L'espectacle està dirigit per Mariano Anós i interpretat, en la versió catalana, per Marissa Nolla.

La violència de gènere, l’alcoholisme, les dificultats i paradoxes de les relacions, la maternitat… es desgranen a través d’una mirada molt particular que comença des del detall més quotidià per dibuixar un ampli panorama que arriba a abastar tota la problemàtica de les dones en la societat contemporània.

La notícia a Aragón Digital quan es va presentar el projecte a Saragossa amb la intèrpret de la versió castellana: http://youtu.be/JEeVi6VE1LQ

"Katastrophe" d'Agrupación Sr. Serrano

Dissabte, 3 de març de 2012
20.30 h, Sala 2, Escorxadijous

Katastrophe, Sr. Serrano

Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d'experiments químics i accions subversives. Emmarcant l'espai, tres grans pantalles submergeixen l'espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.

Foto: Ewa Gleisner

Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre una catàstrofe natural, una catàstrofe 'natural' provocada per l'home i una catàstrofe humana. O dit d'una altra manera, si les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuita radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica. És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Auschwitz que Pompeia? La indiferència cap als homes de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència cap als homes de l’acció d’altres homes?

Katastrophe es nodreix del llenguatge escènic que defineix l'Agrupación Señor Serrano: performance, dansa, teatre físic, vídeo en escena i tecnologia interactiva.


www.srserrano.com

Amb la complicitat d'Animac. Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya (de l'1 al 4 de març de 2012)

Carnaval a Lleida del 15 al 22 de febrer

Abans que arribi la Vella Quaresma, celebrem el Carnaval:
Dijous, Gras, la Gran Rua, el Ball de Vermut, la tradicional Cursa de Llits i molt més!

Que tingueu un bon Carnaval 2012!

"Insomni" o la poètica dels objectes quotidians

Dijous, 16 de febrer de 2012 - 21 h - 8 € - Escorxadijous
Insomni, Playground

Retrat d’un ésser que es resisteix a concebre la calma. En un estat de vigília constant, observa la vida que l’envolta amb una sensació d’al·lucinació, potser gràcies a la beguda, gràcies a la son, gràcies a la gana. I, en tot això, cerca la manera de sobreviure. I al seu voltant ampolles i estris de primera necessitat, filferro, l’esquelet d’un llit. Ell utilitza el que el llit desprèn no pas per dormir, sinó per construir el seu univers a partir de la seva matèria.

Una posada a escena que evoca la caiguda en l’oblit i el buit, i que intenta cercar el camí de transmetre allò que està passant realment però que l’ull humà és incapaç de percebre. Per aconseguir-ho la dramatúrgia d’aquest espectacle es construeix mitjançant la manipulació i la transformació de l’entorn i d’un mateix.

El mitjà d’expressió a Insomni és la descomposició: de la imatge, de la linialitat del temps, de l’acció. La matèria també pateix d’aquesta deconstrucció: els objectes inverteixen la seva utilitat, les mides dels paisatges s’alteren, les percepcions es vulneren. Res del que observem existeix realment, tot són projeccions de la memòria del personatge: del seu passat llunyà, present immediat i futur projectat.

Aquesta escriptura presenta les dues línies de investigació pròpies de la companyia: 

-La recerca en la composició dramàtica influenciada pel valor TEMPS. L’estructura de temps es repeteix fins a l’infinit: passat, present i futur que és passat, present i futur.
-La recerca en la composició dramàtica a partir de la fragmentació de la MEMÒRIA.

La composició de moviment i manipulació a partir d’allò que fem constantment i que ens defineixen (les nostres maneres en allò quotidià, i les nostres reaccions vers els esdeveniments).

Durant el procés de creació d'aquest espectacle, un assaig es va poder veure a Olot en el marc del programa Artista Convidat el passat mes de juny.