El Teatre de l'Escorxador a la Mostra d'Igualada

Demà dimecres, 1 d'abril de 2009, arrenca la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d'Igualada. Organitzada per l'Ajuntament d'aquesta ciutat i la Generalitat de Catalunya, la Mostra és l'aparador català d'arts escèniques per a públics joves.

La directora del Teatre Municipal de l'Escorxador participarà demà en la taula de debat "Per què programar espectacles per a tots els públics?", juntament amb Franky Devos, reconegut autor d'obres sobre el món del teatre, els joves, el marquèting cultural i la comunicació; Agustín Lorenzo, de l’Instituto Municipal a Coruña Espectáculos, d'A Coruña; i Juan Gómez Macías de la Fundación Luis Ortega Bru (Cadis).

La programació de la Mostra començarà dijous, dia 2, i s'allargarà fins diumenge. En destaquem les companyies lleidatanes que hi presenten (i/o estrenen) espectacles: La Baldufa, Festuc Teatre, La Remoreu, Zum Zum i el Centre de Titelles de Lleida. A totes elles, molta merda!

Podeu consultar la web de la Mostra i arribar-vos-hi el cap de setmana si teniu ganes de festa!

www.lamostraigualada.cat

27 de març de 2009, Dia Mundial del Teatre

El missatge d'enguany està signat per Augusto Boal:

http://www.aadpc.cat/aadpc/ca/noticies/noticia.html?html=15522.html

2 entrades al preu d'una aquest dissabte!!

Imprimeix-te la imatge i vine al Teatre!!

(menors de 12 anys entrada gratuïta)

"Rococó Bananas" de Los Excéntricos a l'Escorxador

Dissabte 28 de març de 2009 arriben els clowns Los Excéntricos a l'Escorxador amb l'espectacle Rococó Bananas.

Són tres, Marceline, Sylvestre i Zaza. Francesos o catalans, tant se val, perquè la seva pàtria és el món. Europa, el Canadà, els Estats Units, la Xina i el Japó. Ja fa molts anys que Los Excéntricos roden pel món propulsats per un desig sublim : fer bullir l’olla del riure.



Un piano de cua trucat es converteix en l’escenari improvisat de les bogeries del trio a Rococó Bananas. La creguda i histriònica Marceline és el vèrtex femení del triangle. La seva mala traça fa posar nerviós l’audaç i empipador Sylvestre, el mestre de cerimònies. Com més gran és la baralla, més se’n riu Zaza. Moments lírics es mesclen amb situacions rocambolesques, en una successió de números a un ritme desenfrenat que supera la barrera del llenguatge.

Músics i malabaristes, Los Excéntricos formen un trio atípic que renova la figura del clown gràcies a la seva poètica d’arrel surrealista que troba un equilibri entre la modernitat i el classicisme.

Trenta anys pels camins i encara se’n riuen de nosaltres!

www.losexcentricos.com

"La caiguda d'Amlet (o la caiguda de l'hac)"

Jordi Oriol ens presenta aquest dijous, 26 de març de 2009, una personal reescriptura de l'obra de Shakespeare, amb direcció de Xavier Albertí.

"Amlet cau. No l’hem vist caure d’enlloc ni tampoc el veurem aterrar. L’espai, com el temps, no hi tenen cabuda. Tampoc no tenen sentit. Només podem assegurar que hi ha un Home. Un Home enmig d’una caiguda. Un Home i els seus pensaments. Pensaments que vomita per trobar-los una lògica. Per ordenar-los. Per entendres's. És Un monòleg introspectiu enmig de l’univers infinit. Un discurs en forma de fractal. És la part pel tot."

La Caiguda d’Amlet és un monòleg en vers. Està concebut per fer un treball acústic i centrat en la musicalitat del propi text. Per composar la peça, Xavier Albertí incideix sobretot en el camp sonor, en la recerca d’un espectacle innovador en l’àmbit teatral. Es vol treballar la sonoritat i cadències del text en boca de l’actor (Jordi Oriol) conjuntament amb la faceta d’Albert Llanas com a compositor electroacústic. Es tracta, doncs, de crear un software sonor, ideat especialment per la composició, que treballi els colors harmònics i melòdics generats pel discurs de l’actor. Un treball de compenetració entre el compositor i l’actor, per resoldre, així, una escena visual que faci viatjar l’espectador a través del ventall d’espectres sonors, fonètics i acústics, que es generin a partir d’aquesta conjunció.

"Fortuny Venise", òpera contemporània, el 21 març 2009 a les 21 h

Fortuny Venise és una òpera de la productora Acteon, el nucli de la qual és la personalitat fascinant i polifacètica de Marià Fortuny i Madrazo, fill de Marià Fortuny i Cecilia de Madrazo. Més que en una escenificació biogràfica, la música de Diego Dall’Osto, el libretto de Lluís Meseguer i la direcció escènica de Rafel Duran, intenten submergir-se en el temps apassionant i complex que va viure l’artista; les seues relacions personals i artístiques amb personatges coneguts de les arts i la tècnica; les seues creacions estètiques i industrials; i els fets històrics que va presenciar.

Text, música i posada en escena formen una continuïtat on els diferents llenguatges es complementen i es reflecteixen els uns en els altres. En tant que espectacle, en tant que òpera, Fortuny Venise proposa una sèrie de visions líriques a través de les quals el protagonista ofereix claus poètiques, reflexives, històriques i estètiques que ens permeten entendre el seu temps, que és encara el nostre, i potser el de sempre, el del món i la humanitat.

Us recomanem que visiteu el web de l'obra per saber-ne més i escoltar-ne fragments:

www.fortunyvenise.org