"Canigó", el poema èpic de Verdaguer, amb la veu de Lluís Soler

Dissabte, 4 de febrer de 2012, 20.30 h, Sala 1, 18 €, teatre

Canigó de Jacint Verdaguer

amb Lluís Soler i Eduard Iniesta
Direcció: Antonio Calvo
El Canal, TNC i Théâtre Archipel de Perpinyà

El poema èpic de Verdaguer, en dotze cants, publicat el 1886, és un dels pilars de la Renaixença. S'hi descabdella la història del cavaller Gentil, fill de Tallaferro, que poc després de ser armat cavaller pel seu oncle Guifré, comte de Cerdanya, és seduït per les goges del Pirineu. Abandona les seves obligacions guerreres per unir-se sentimentalment a Flordeneu, reina de les goges, que enganya Gentil estrafent la figura de Griselda, la pastora que el té enamorat.

De Verdaguer, Lluís Soler n'assenyala: “Ens trobem amb un senyor de final del segle XIX, que crea una partitura que és d'una gran perfecció… El vers és una partitura, no és com la prosa, no pots dir-lo com tu vols, sinó com el poeta t'ha dit que l'has de dir -per això és poeta i és qui domina l'ofici d'escriure-. És una partitura en què Verdaguer enfila tots els versos que hi ha (decasíl·labs, hendecasíl·labs, alexandrins…). Verdaguer, més que capellà o home -aquest era el dilema en què es debatia-, era realment poeta: mirava el món amb ulls de poeta i això és diferent de mirar-se'l amb ulls normals, perquè, realment, veuen les coses d'una manera diferent. I a més a més, ho sabia escriure. La meva dèria és d'ajudar una mica a normalitzar el sentit del vers a casa nostra.”

La direcció de Canigó va a càrrec d'Antonio Calvo, que completa un triangle creatiu (amb Soler i Iniesta), que ja han fet tres espectacles anteriors basats en el vers i en la paraula: El comte Arnau de Josep M. de Sagarra (2008), Ens hi ha portat la paraula (2009), sobre la poesia de Joan Vinyoli, i L'Odissea (2010), una síntesi del poema d'Homer en la versió catalana de Carles Riba.

Canigó es va estrenar a Perpinyà, en el marc d'Escena Catalana Transfronterera, i també es va poder veure al Festival Temporada Alta de Girona/Salt (el 10 de desembre de 2011) i a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya (del 14 al 26 de desembre de 2011).

Un video de l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya el passat desembre:


TEXT: JACINT VERDAGUER
REVISIÓ DEL TEXT: LLORENÇ SOLDEVILA
ASSESSOR LINGÜÍSTIC I LITERARI: FRANCESC CODINA
FIGURINISTA: ROSA MARÍA ANDÚJAR
IL·LUMINACIÓ: LLUÍS MARTÍ
COMPOSICIÓ I INTERPRETACIÓ MUSICAL: EDUARD INIESTA
DRAMATÚRGIA I INTERPRETACIÓ: LLUÍS SOLER
DIRECCIÓ: ANTONIO CALVO
Agraïments: Fundació Verdaguer de Folgueroles, Sebastià Brosa i Àngela Ribera

Taller Univers Portillo i Visita a ca l'Artista

Aquest cap de setmana es presenta mogudet a l'Escorxador:

Divendres, 3 de febrer de 2012, 20 h, Taller amb els Espectadors,

inscripció de franc a teatre@paeria.cat o al telèfon 973 27 93 56

TALLER UNIVERS PORTILLO, conduït per Jaume Belló

José Antonio Portillo és un artista inclassificable. Amb el projecte Moi, J'attends va guanyar l'11è Premi de Projectes Escènics Lleida 2010, i el 19 de maig d'enguany ens en presentarà la peça acabada: una instal·lació narrativa basada en el llibre homònim de Davide Cali i Serge Bloch, Moi, J'attends.

En aquest Taller amb l'Espectador, Jaume Belló ens introduïrà la figura de l'artista i desenvoluparà un taller creatiu inspirat i vinculat a l’Uniers Portillo.

La segona part del taller, es durà a terme el dia 11 de febrer i cosistirà en els enregistraments per a l’Arxiu de Gestos Emocionals. Això és: la instal·lació que José Antonio Portillo presentarà el proper 19 de maig a l’Escorxador (Moi, J’attends) té un video fet amb persones anònimes. Aquest video el fa de nou a cada ciutat on presenta la peça. En el cas de Lleida, les persones que facin el Taller del dia 3 podran, si volen, formar part del video, és a dir: ser enregistrades per al video que s’inclourà en la peça del 19 de maig.

Us adjuntem el video que va formar part de la peça al Festival de Mim de Sueca:

http://vimeo.com/28859013

Podeu consultar el blog que va dorgir dels Tallers amb els Espectadors de les passades temporades a: http://comunitat1103.blogspot.com
____________________________

Diumenge, 5 de febrer de 2012, tot el dia, 

(més info i inscripció de franc a teatre@paeria.cat o al telèfon 973 27 93 56)

VISITA A CA L'ARTISTA: Visita al Centre de Creació L'Animal a l'Esquena a Celrà (Griona)

L’Animal a l’Esquena és un centre de creació i recerca en l’àmbit de la dansa, creat per la companyia Mal Pelo (que portaran l'espectacle Tots els noms el 29 d'abril a l'Escorxador). El seu objectiu principal és instaurar els vincles i les connexions entre creadors, pensadors i públic de manera que el centre es pugui convertir en un “lloc compartit” dins d’un marc d’investigació de la pràctica artística basada en el cos. 

L’artista en residència Blai Mateu, fill de Tortell Poltrona, ens parlarà del seu procés de recerca i creació des de la seva companyia Baró d'Evel Cirk Cie.

Més info sobre la dansa integrada a Catalunya

Jordi Cortés ha portat la dansa integrada de Londres a Catalunya. A la capital britànica va ballar amb la companyia Candoco, que li va permetre experimentar la seva disciplina des d'una altra perspectiva, a més i malauradament, en primera persona a causa d'operacions als genolls.

Al nostre país encara no hi ha una companyia estable de dansa integrada, però poc a poc, intèrprets amb discapacitats van fent treballs puntuals. És el cas de la lleidatana Mª José Moya, que va debutar, a partir d'un taller que va fer l'any 2012, en l'espectacle de dansa integrada Black Out, d'Alta Realitat, després que Cortés hi contactés a partir d'un taller d'aquesta disciplina al qual ella s'havia inscrit.

Per a més info sobre la dansa integrada consulteu el reportatge del darrer número de la revista Hamlet, núm. 22, gener 2012).

Aquí us deixem un parell de videos a través dels quals podreu conèixer la Mª José, que ballarà demà a l'Escorxador, i com ha arribat a ballar amb una companyia professional:

A TV3 al Telenotícies del 18/06/2011
http://www.tv3.cat/videos/3584410/Dependencia-i-superacio-en-dansa

A TVE al programa En familia el 21/04/2011
http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-familia/familia-forma-danza-silla-ruedas/1080243

"Black Out" i la dansa integrada

Dissabte, 28 de gener de 2012, 20.30 h, Sala 1, dansa integrada, 14 €

Black Out, Alta Realitat

Black Out vol endinssar-se en el món de les imatges i de les ombres. El poder de la imatge radica en la llum i el seu oposat, l’ombra.
 

Tots tenim ombra, cadascú amb i en el seu propi cos, quan la llum directa llança sobre terra una ombra que ens duplica. La seva presència és la demostració visible d’un cos sense el qual ella no pot existir ni subsistir. Quan moríem, l’ombra deixava de ser el Doppelgänger d’una persona viva, per quedar tan sols com a substitut d’un difunt al món. Doppelgänger és el terme alemany que defineix el doble fantasmagòric d’una persona viva. La paraula prové de doppel, que significa "doble", i gänger, traduïda com "caminant". 

La seva forma més antiga, establerta pel novel·lista Jean Paul el 1796, és Doppeltgänger, “el que camina al costat”. El terme s’utiliza per designar qualsevol doble d’una persona, en referència al “bessó malèvol” o al fenòmen de la bilocalització.

La paraula, el llenguatge corporal, la dansa i el teatre físic estableixen en aquesta peça un diàleg entre el cos, la seva ombra i el seu reflex.
Amb textos de Miguel Orbaneja Gil de Biedma, Black Out és el negatiu d’una imatge idíl·lica.

La dansa del segle XX explicada amb el propi cos

Dijous, 26 de gener de 2012, 20 h, Sala 2,
inscripcions de franc a: teatre@paeria.cat (no cal tenir coneixements previs de dansa)

Toni Jodar explica... dansa moderna i contemporània

Foto: Anna Padrós

Durant molts anys, a Catalunya i per tot l’Estat espanyol, la dansa ha viscut amb un gran buit d’informació, malgrat l’esforç que algunes persones i entitats han fet per pal·liar-lo en els últims temps.
Per bé que, actualment, la dansa contemporània ja té presència en la majoria de les programacions de teatres i centres culturals i, a diferència del ballet, sovinteja també en espais de mig i petit format, que propicien el diàleg amb el públic; els referents que el públic general té de la dansa clàssica són molt majors que els que pugui tenir de la dansa contemporània.

El projecte Toni Jodar explica... respon a aquesta necessitat i aporta una informació bàsica per introduir-se al món de la dansa.

Quins en són els objectius ?
Difondre d’una forma actual i plena d’expressivitat artística, la dansa entre públics diversos, i així acostar la dansa a la gent.
Introduir el llenguatge de la dansa a través d’ unes eines històriques molt bàsiques. Són les referències necessàries per comprendre l’evolució del clàssic al contemporani.
Explicar els principals trets de la Dansa Moderna i Contemporània.
Reconèixer la coreografia com un llenguatge significatiu, intel·ligible, ja sigui de manera narrativa
o abstracta.
Percebre la possibilitat de plasmar en la dansa aspiracions socials i personals. Reconèixer el propi cos i el poder que té en moure’s.
Mostrar la dansa des de l’experiència d’un ballarí o coreògraf professional.

Continguts
1.- Acció-parlada, durada 40'
S’expliquen els principals corrents que conformen la dansa moderna i la contemporània del segle XX. A Amèrica, Isadora Duncan, Martha Graham, José Limón, Merce Cunningham i la tècnica contact-release. A Europa, la dansa-teatre des de Mary Wigman a Pina Bausch.
2.- Vídeos, durada 30'
Es presenten els vídeos que il·lustren els corrents de dansa exposats en l’explicació anterior. En aquesta segona part es pot posar l’èmfasi en una cosa o en una altra a petició de qui programa. Per exemple, si es tracta de parlar d’un artista o espectacle que el públic veurà a continuació, es prepararà un comentari pedagògic específic sobre el tema en qüestió.
3.- Col·loqui amb el públic/alumnes

En acabar, la intèrpret lleidatana Mª José Moya ens parlarà de la seva experiència com a ballarina amb una discapacitat física, i de la seva participació a l'espectacles Black Out que serà a l'Escorxador el dissabte de la mateixa setmana, 28 de gener de 2012 a les 20.30 h.

"Pugilatus" d'Escarlata

Dijous, 19 de gener de 2012
21 h, Sala 2, 8 €, Escorxadijous

Pugilatus
Escarlata
Amb Piero Steiner i Jordi Aspa

Un ball d’emocions i d’històries que busquen l’origen del seu si. És un combat de boxa entre la força i
el sentit comú. És una humanitat retrobada enmig del drama d’una llauna de tomaquet al servei d’uns macarrons salvatges. És un estat mòrbid en la vida del pensament d’un plat de pernil. És una festa d’enterrament de tot allò que vulguem enterrar.

Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... Com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts.

Andrés Lima (Animalario)

Aquest diumenge "30/40 Livingstone"

Diumenge, 15 de gener de 2012, 19 h, Sala 1, 18 € 
30/40 Livingstone
de Sergi López i Jorge Picó

Un home contemporani, xerraire i contradictori, forçosament insatisfet decideix deixar-ho tot i marxar lluny en busca de grans aventures. Allà és trobarà amb un animal que li revelarà coses de si mateix.

Foto: David Ruano

Nota de direcció: Un espectacle d’humor, tennis i antropologia. Un elogi a la dialèctica entre el gest i la paraula. Sergi López aporta la dicció i la contradicció, encarna els esdeveniments i les situacions de l’obra, els dóna resposta amb la paraula o actuant en el silenci; i Jorge Picó omple l’espai amb impressions corporals, records mímics, gestos i moviment. Aquest treball des de dos plans diferents produirà un desequilibri interessant. Ens movem entre la crònica i el relat de la fascinant trobada entre un animal (que reuneix les qualitats veritables i imaginàries de l’ésser humà) i un home que s’interroga sobre el seu comportament. Mirar, percebre, comentar, emocionar, posar-se preguntes, escoltar el silenci. És un estudi psicològic a través del gest i les actituds de certs comportaments: On anem quan caminem? (...) 

Llegir-ne més a http://3040livingstone.cat