"Ot, el Quixot" de Clownx Teatre, dissabte 7 març 2009 a l'Espai 3

Ot, el Quixot, de Clownx Teatre, dissabte 7 de març de 2009 a l'Espai 3

Així com Don Quijote confon sovint la fantasia amb la realitat, el guió d’aquesta peça teatral utilitza situacions reals (l’herència, la manca de compradorsde llibres,…) barrejades amb notes de fantasia (la rata de biblioteca) per introduir el protagonista en el món de ficció (viure les aventures del llibre) del qual surt com si despertés d’un somni. La trama, doncs, és la següent: Ot, un xicot molt eixerit a qui no li agrada gaire llegir, ha heretat una llibreria del seu oncle Pol.
Magí, una rata de biblioteca i amiga de Pol li farà veure que aquella llibreria és màgica, ja que, si vol, pot esdevenir protagonista de cada una de les històries que hi ha allà.
Tot mirant els llibres cau dins d’un volum del Quixot, que és el darrer llibre que estava llegint el seu oncle. Per sortir-ne haurà de reviure alguns capítols d’aquesta novel.·la fins a trobar un lloc per tornar a escapar. Ot, finalment, torna a la realitat amb moltes ganes de llegir i d’esdevenir el protagonista de moltes altres històries.

Premi XARXA – SGAE 1998 al millor projecte d’espectacle

Becat pel projecte cultural de la Caixa de Sabadell 1999

www.clownxteatre.com

"Volare", dijous 5 de març 2009, 21 h. Escorxadijous

Los Dos Los (un fenomen teatral) presenten: Volare

Dues butaques a la deriva en un oceà de preguntes semidesgarradores i/o lacerants en la seva profunda profunditat.
Floten i pateixen bastant...enorme-ment...en general...sempre

Però a pesar de tot, sense cap mena de dubte, quantes alegries dóna una copa de la UEFA, un bon bocata de bratwurst o una samarreta que digui en lletres daurades Be Free!

Gràcies per haver vingut.

A principis del 2007, després de variades experiències teatrals en solitari (Cane Mondo, Contrast) Piero Steiner i Enric Ases es retroben per iniciar la creació de Volare.

Aquests dos artistes ja havien col·laborat anteriorment en propostes tan innovadores i suggerents com ara Los Los i Zotal Teatre, amb les quals viatgen per mig món i reben nombrosos i prestigiosos premis (premi de la Crítica de Barcelona i Premi FAD, entre d’altres), propostes que tant per la seva forma com pel seu contingut, en el seu moment, creen corrents, proposen llenguatges, obren camins...

Podríem dir que per formació i per vocació, la força dels seus espectacles es basa en el treball actoral, a partir del qual creen tot un submón de personatges extirpats del quotidià que, amplificats o deformats per l’humor –un humor àcid, amarg– provoquen en l’espectador un dolcíssim nus a la gola.

LOS dos LOS proposen un univers teatral en què els elements escenogràfics i d’atrezzo són mínims (pur context) i on la narrativa dramàtica és resumida a l’essencial.

Un imaginari que impacta en l’espectador de manera atroçment directa. Una original combinació de tragicomèdia i poesia.

En els seus espectacles, metàfores personalíssimes de l’absurditat de la vida, com estranys peixos abismals, éssers marcats per l’infortuny, somien aire mentre s’enfonsen ridículament en el fang.