Ens visiten els alumnes del crèdit de síntesi de teatre de 3r d'ESo de l'IES Maria Rúbies

El passat dijous, 18 de març de 2010, els i les alumnes de 3r d'ESO de l'IES Maria Rúbies van visitar les instal·lacions del Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida, on la directora els va explicar l'antic ús de l'equipament i com s'havia transformat en edifici escènic. A més de descobrir-los el retaule del vestíbul, de Frederic Amat, i donar-los a conèixer la intenció de l'artista en elaborar un retaule per recordar l'antic escorxador municipal de Lleida.
Un cop dins de les 2 sales, els i les estudiants van aprendre característiques tècniques dels equipaments escènics i molts dels mecanismes que fan possibles una funció teatral.

Aquí sota, si hi cliqueu, veureu algunes imatges de la visita:

Visita 3r ESO IES Maria Rúbies

"El lloc equivocat" de Dimitri Ialta

Divendres, 19 de març de 2010, 19 i 21.30 h
Dissabte, 20 de març de 2010, 19 i 21.30 h
Espai 3 (antic convent de santa Teresa) (vegeu plànol al lateral de la pàgina)
6 €, aforament limitat

El lloc equivocat, Dimitri Ialta

Heu tingut mai la sensació de viure en el lloc equivocat?

Aquesta ficció neix de la necessitat d'entendre uns fets, d'entendre el nostre entorn i d'entendre'ns a nosaltres mateixos.

Amb aquest espectacle, Dimitri Ialta volen parlar d'aquells que neixen al lloc equivocat. Dels llocs equivocats, dels que són lluny i dels que tenim a prop. I també del lloc en què vivim i com sentim i rebem fets com els que fonamenten aquesta història.

El lloc equivocat és una experiència inspirada en una notícia real, un espectacle amb diferents possibilitats, com la veritat o no que ens arriba a diari des dels diferents punts de vista, viscuda des de diferents angles, a partir de diferents disciplines.

"L'Alí i jo ens coneixem des de petits. Ens vam conèixer jugant a escacs. Vivíem a prop l'un de l'altre. Cada tarda es plantava al davant del seu taulell i jugava sol partides imaginàries. Em tenia fascinat. L'observava des de la finestra de casa meva i m'entendria, m'emocionava veure'l entretenir-se, solitari. Un dia, a la tornada de l'escola, vaig aturar-me al seu davant. Me'l vaig mirar fixament i va convidar-me a seure. Era com si m'hagués estat esperant."

Una coproducció de Dimitri Ialta i el Festival Panorama (PNRM) d'Olot.

http://www.dimitriialta.blogspot.com/