Un "Cabaret petrificat"

Foto: Gina Aspa

Divendres, 7 març 2014 - 21 h
Sala 2 - 8 € / 10 € - escorxadijous / circ
Cabaret petrificat
Escarlata Circus

Cabaret petrificat és un viatge en forma de cor de roc que fuig com una ombra poruga i s’emmotlla com un grapat de fang damunt de qualsevol volum. És un aparador de contrastos, de calor i de fred, de buidor i de plenitud, de duresa i de flonjor, de lleugeresa i pesantor, de riures i de plors, de vida i de mort, de positiu o negatiu. És un cabaret desplomat on les ballarines són dures i fredes com el glaç i el fum és l’estela que deixen les ales d’aquell ocell que s’enfila damunt d’una canya. On les notes musicals suggereixen universos, on la llum ens enlluerna l’ànima. La resta queda en el vostre imaginari, la nostra proposta és la suggestió; la vostra, la destil·lació.

Escriure en circ és com escriure en l’aire i les paraules volen en el vèrtex d’un ganivet; o ballen en la metxa d’un fuet espetegant; o queden impregnades en un cor de roc; o són els estels d’aquell vestit de pallasso vell de vellut; o s’emmotllen en aquella pila de fang. Un home lligat a un destí. Lligat a una vida, lligat a una mort, lligat al joc. Anhela la llibertat. Desitja allò que no té. Busca el que no troba. Troba el que no busca. Les cordes com cordons umbilicals li porten els objectes a l’abast: ganivets, fustes, fang, paper, fuets, pedres... Aquest home sol, nua, desnua, estira, cargola, clava, espetega, embruta, crida, fueteja, apunyala, pinta, dibuixa, balla, riu i plora. L’acció és com picar un cor de pedra que s’estova a mida que avança el temps i el temps es desfà.

Crítiques al Recomana

Escarlata Circus

Un altre Bolaño de la mà de Rigola: "El policía de las ratas"

Diumenge, 2 de març de 2014
19 h, Sala 2, teatre en castellà, 12 € (reduïda) / 18 €
El policía de las ratas de Roberto Bolaño
Heartbreak Hotel y Teatre Lliure
Dirigit per Àlex Rigola

"El policía de las ratas és un thriller, una història detectivesca sobre la diferència i l'art. Un conte que ret homenatge, posa en qüestió i finalment supera en tensió dramàtica aquell relat curt de Kafka: "Josefina la Cantora o El poble dels ratolins".

En aquests moments en què som vistos més aviat com una massa controlada (la qual es comercia i es manipula) que no pas com a éssers humans, és quan més es necessita reclamar l'espai per al lluïment individual i creatiu de cadascun. No ser simple comptabilitat per als poders polítics i econòmics. Allò individual, allò "rar" i  "estrany" han d'existir també al costat d'allò col·lectiu.

Un relat dur i cruel sobre el món de les clavegueres com a reflex de la nostra societat desgastada i de la seva alienació. La història d'un detectiu solitari a la recerca d'un assassí en sèrie, on Bolaño reclama aquest espai per a la individualitat, per a la diferència. Una diferència que necessita d'un treball continu per sobreviure i que moltes vegades resulta incomprensible per als que ens envolten. I on es reclama un espai per a la figura del poeta,
de l'artista. Quan tota la cultura sembla ser apreciada majoritàriament per les seves estadístiques de venda i ocupació, Bolaño reclama, critica, ataca i defensa aquest espai per a la literatura i l'art fora del "fulletó". Aquest espai de l'art per l'art. Aquest espai on tot pot esdevenir poesia i excel·lència independentment del comentari i del judici populistes. Fora d'allò "normal". Fora del que agrada a la majoria. Fora de "l'opinió general".
Un relat trist i una mica malaltís on triomfa la fórmula bolañil: 

LITERATURA + MALALTIA = LITERATURA. I de la bona.

Poc queda per aportar des de la direcció escènica. Simplement deixar fluir les paraules en boca de grans actors. Sense presses i amb matisos. Tot just moviment. Només verb fet acció. Deixar que la pàgina en blanc quedi traçada per la diminuta i fina cal·ligrafia del seu autor per provocar el silenci en una sala acollidora. Un silenci trist amb gotes d'humor i ombra poètica. Envaït d'aquest voler saber més del gènere policíac."

Àlex Rigola

Dossier de l'espectacle