FLEXELF, d'Àngels Margarit i la cia. Mudances, 15 de febrer, 19 h, a l'Escorxador

Àngels Margarit / cia. Mudances presenten FLEXELF, una nova proposta per a tots els públics, una peça interdisciplinar que treballa entorn de la idea de flexibilitat, elasticitat, reversibilitat, transformació, reflex… Cos, moviment, espai, llum, vestuari, materials objectuals i visuals, són els elements essencials que componen un univers indestriable on la transformació de les formes és en una mudança constant. Històries flexibles, amb plecs i arrugades que es despleguen en un
temps elàstic i subjectiu.
Es deixaran inspirar també per les cel·lules, organismes i reaccions químiques. Es contaminaran amb lectures suggerents de Miquel Desclot i relats científics de Jorge Wagensberg. Es perdran en noves recerques a l'espai del cos i del cos a l'espai per descobrir que res és només el que sembla.

Amb la compicitat del Mercat de les Flors de Barcelona

www.margarit-mudances.com

"El caso del espectador" María Jerez · Dijous, 12 febrer 2009, 21 h, Sala 2. ESCORXADIJOUS

A través de l'ús de la càmera es plantegen dues realitats que s'esdevenen paral·lelament i que no estableixen res absolut, sinó que fragmenten la realitat en una situació escènica i una situació cinematogràfica proposant múltiples espais que conviuen en un de sol, temps que transcorren en contradicció, estructures que es desenvolupen fins a l'infinit, dobles imatges, jocs de realitat i ficció. S'aprofundeix així en l'estudi del llenguatge coreogràfic, cinematogràfic i teatral, i en el qüestionament dels papers adquirits com a espectador, i de les convencions del cinema i del teatre.

L'espectador és testimoni del making off i de la pel·licula realitzada. Es barregen els temps de l'acció en directe i el temps cinematogràfic del resultat a la televisió. El poder de la ficció i el virtuosisme de la realització posen l'espectador en una situació de distància i d'implicació de la qual entra i surt intermitentment.

"Amb aquest treball vull posar en qüestió el punt de vista de l'espectador a través de la utilització d'un dispositiu que em permet fragmentar la realitat del que veiem; així com el poder que la representació, la ficció i el virtuosisme tenen sobre els nostres mecanismes de percepció. El dispositiu creat consisteix en una butaca (d'esquena als espectadors), una televisió i una càmera que manipulo jo mateixa des de la butaca per crear la pel·lícula, de la qual jo mateixa sóc espectadora." María Jerez