Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat

9 de març 2011

Un Beckett protagonitzat per Arquillué

Dissabte, 12 de març de 2011
20.30 h, Sala 1, 16 €
Primer amor de Samuel Beckett, Bitó Produccions

Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d'aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d'una història d'humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l'amor, és només per poder-se'l treure aviat del cap. Àlex Ollé i Miquel Górriz signen la direcció d'una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure i el que no se'ns diu... ens omple d'horror.


Pere Arquillué protagonitza en solitari una peça a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l'humor i la tragèdia.


UNA APOSTA ESCÈNICA (comentari dels creadors, Miquel Górriz i Àlex Ollé)

A Samuel Beckett, per bé o per mal, el temps i els fets li donen la raó. La ciència, amb raó o sense ella, fa anys que s'esforça a demostrar, que això al que anomenem “amor”, té molt poc de metafísic. Tot i això tendim a voler elevar a la categoria de sentiment el que, segons la ciència, no és més que una sensació física, una reacció química, o una rampa a la punta del dit gros del peu. Aquí fa olor a Romanticisme. Primer amor és una magnífica història d’amor antiromàntica en la qual Beckett utilitza els tòpics romàntics, però pervertint-los. D'aquesta manera, el protagonista no és un jove bell, valent i virtuós, sinó un personatge descarnat, autoexclòs i expulsat del clan familiar i social. Una ànima culta, delicada i sensible, és a dir: un home considerablement enfadat amb aquest món i amb l'altre, si n'hi ha. El lloc de trobada dels enamorats no deixa de ser un paisatge idíl·lic: un banquet flanquejat per dos arbres amb riera inclosa. La diferència està en el fet que els arbres són morts (...). També, a la nostra història, l'amant s'obstina a escriure sobre alguna superfície sòlida, un cor amb el nom de l'estimada però, en aquest cas, no ho farà en el tronc d'un frondós arbre mil·lenari, amb la coneguda navalleta que exigeixen aquestes pretecnologies (...).

Pere Arquillué ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura (teatre) 2011 i amb el Premi Ciutat de Barcelona (teatre) 2011

1 de març 2011

La companyia Gelabert-Azzopardi portarà el 20 de març l'espectacle amb el qual celebren 30 anys

Gelabert-Azzopardi fa 30 anys i per celebrar-ho la companyia presenta la reposició i actualització de Belmonte, un dels seus muntatges més emblemàtics, referent de la dansa contemporània del nostre país, estrenat l'any 1988 i que va ser a Lleida, a la nau central de la Seu Vella, el 18 d'octubre de 1989:
Diari "Segre" 17 octubre 1989

Diari "Segre" 20 octubre 1989

Diari "La Mañana" 18 octubre 1989

En la seva reposició l'obra compta amb l’equip artístic inicial format per Frederic Amat, Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert i Carles Santos.

El muntatge es presenta amb la música original de Carles Santos, interpretada i gravada per la Banda la Lira Ampostina, dirigida per Octavi Ruiz.

L'escenografia de Frederic Amat, autor del retaule del vestíbul de l'Escorxador de Lleida, és encara l'original. El vestuari, també d’aquest artista plàstic, manté el mateix disseny, amb la particularitat que en alguns casos, com el vestit del torero, encara és l'original, mentre que altres vestits han estat refets o lleugerament retocats.

El disseny de llums, de Cesc Gelabert i Jordi Llongueres, també és el mateix amb el qual es va estrenar l'espectacle.

A la coreografia s'han fet alguns retocs, especialment en la interpretació, però és essencialment la mateixa i es basa en la revisió que es va fer de Belmonte l’any 1992, amb motiu de la presentació de l’obra a la Biennal de Lió, quan el paper del toro va anar a càrrec d’homes i dones: 8 ballarins de la companyia  en lloc dels 4 interprets originals.  A la versió actual, el paper de toro és interpretat ara per 6 ballarins masculins, alguns ja membres de la companyia i d'altres seleccionats per a l'ocasió.

Els papers principals són de nou interpretats per Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi.