La dansa del segle XX explicada amb el propi cos

Dijous, 26 de gener de 2012, 20 h, Sala 2,
inscripcions de franc a: teatre@paeria.cat (no cal tenir coneixements previs de dansa)

Toni Jodar explica... dansa moderna i contemporània

Foto: Anna Padrós

Durant molts anys, a Catalunya i per tot l’Estat espanyol, la dansa ha viscut amb un gran buit d’informació, malgrat l’esforç que algunes persones i entitats han fet per pal·liar-lo en els últims temps.
Per bé que, actualment, la dansa contemporània ja té presència en la majoria de les programacions de teatres i centres culturals i, a diferència del ballet, sovinteja també en espais de mig i petit format, que propicien el diàleg amb el públic; els referents que el públic general té de la dansa clàssica són molt majors que els que pugui tenir de la dansa contemporània.

El projecte Toni Jodar explica... respon a aquesta necessitat i aporta una informació bàsica per introduir-se al món de la dansa.

Quins en són els objectius ?
Difondre d’una forma actual i plena d’expressivitat artística, la dansa entre públics diversos, i així acostar la dansa a la gent.
Introduir el llenguatge de la dansa a través d’ unes eines històriques molt bàsiques. Són les referències necessàries per comprendre l’evolució del clàssic al contemporani.
Explicar els principals trets de la Dansa Moderna i Contemporània.
Reconèixer la coreografia com un llenguatge significatiu, intel·ligible, ja sigui de manera narrativa
o abstracta.
Percebre la possibilitat de plasmar en la dansa aspiracions socials i personals. Reconèixer el propi cos i el poder que té en moure’s.
Mostrar la dansa des de l’experiència d’un ballarí o coreògraf professional.

Continguts
1.- Acció-parlada, durada 40'
S’expliquen els principals corrents que conformen la dansa moderna i la contemporània del segle XX. A Amèrica, Isadora Duncan, Martha Graham, José Limón, Merce Cunningham i la tècnica contact-release. A Europa, la dansa-teatre des de Mary Wigman a Pina Bausch.
2.- Vídeos, durada 30'
Es presenten els vídeos que il·lustren els corrents de dansa exposats en l’explicació anterior. En aquesta segona part es pot posar l’èmfasi en una cosa o en una altra a petició de qui programa. Per exemple, si es tracta de parlar d’un artista o espectacle que el públic veurà a continuació, es prepararà un comentari pedagògic específic sobre el tema en qüestió.
3.- Col·loqui amb el públic/alumnes

En acabar, la intèrpret lleidatana Mª José Moya ens parlarà de la seva experiència com a ballarina amb una discapacitat física, i de la seva participació a l'espectacles Black Out que serà a l'Escorxador el dissabte de la mateixa setmana, 28 de gener de 2012 a les 20.30 h.

"Pugilatus" d'Escarlata

Dijous, 19 de gener de 2012
21 h, Sala 2, 8 €, Escorxadijous

Pugilatus
Escarlata
Amb Piero Steiner i Jordi Aspa

Un ball d’emocions i d’històries que busquen l’origen del seu si. És un combat de boxa entre la força i
el sentit comú. És una humanitat retrobada enmig del drama d’una llauna de tomaquet al servei d’uns macarrons salvatges. És un estat mòrbid en la vida del pensament d’un plat de pernil. És una festa d’enterrament de tot allò que vulguem enterrar.

Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... Com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts.

Andrés Lima (Animalario)