Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat

12 de març 2010

"Tina, la bruixa fina"

Dissabte, 13 de març de 2010, 18 h, Espai 3 (antic convent de santa Teresa)
Preu 6 €, teatre familiar
Tina, la bruixa fina, de Tàbata Teatre

Tina, una bruixeta molt espavilada, vol apendre els secrets del seu ofici. Compta amb l’ajut de la Tomassa, una bruixa experimentada, que li vol fer entendre que tot ofici necessita un aprenentatge. Tina no se l’escolta. Ella només vol fer realitat el seu somni: volar dalt d’una escombra.

Intèrprets: Laura López i Núria Cuyàs
Manipulador: Dusan Tomic
Direcció: Frederic Roda i Francina G. Ars

www.tabatateatre.com

9 de març 2010

"Mermaid's call" (El cant de la sirena), divendres 12-3-10 a les 21 h

Divendres, 12 març 2010, 21 h, Sala 1
Mermaid's call (El cant de la sirena)
Roberto Olivan i Centre d'Arts Escèniques de Reus


Cada individu té un motor, una espècie de veu interna que, com si es tractés d’una brúixola, marca amb sinceritat el recorregut de la seva vida. Sovint, els homes i les dones opten per apagar aquesta veu i decideixen seguir el camí de la racionalitat, del “procés lògic amb sentit comú”.

Mermaid’s call
és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest magnetisme que ens arrossega cap als desitjos més purs i personals que tots tenim ben endins de nosaltres mateixos. Els protagonistes de l’espectacle s’entreguen al cant de la seva sirena i converteixen aquesta veu en el sentit de la seva existència.

Direcció Artística: Roberto Oliván
Creació música electrònica i interpretació musical: Laurent Deforge
Cantaora: Imma “La Carbonera”
Creat i interpretat per: Ballarins: Konstandina Efthimiadou, Peter Juhasz, Roberto Olivan. Acròbats: Daniele Sorini, Erika Bettin
Vestuari: Isabel Lhoas, Frédérick Denis
Il·luminació: Kiko Planas

www.enclavedc.org
www.facebook.com (Roberto Olivan i Workshop Deltebre Dansa)
www.deltebredansa.com
Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=b3VhlVD5djI
Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=c3kZPSUEFWg
Part 3: http://www.youtube.com/watch?v=ST3-HafzwZQ

4 de març 2010

"Capgirat" amb Los Galindos, circ per a tothom dissabte 6 de març 2010 a les 20 h

Dissabte, 6 març 2010, Sala 1

20 h, 10 € (menors de 12 anys gratuït)


Capgirat, de Los Galindos


El Circ ha començat i és com veure el món per un forat: música, acrobàcia mans a mans, perxa, clown... una proposta propera al cabaret lúdic, transgressora i plena d’emocions. Inspirat en els jocs dels infants, un espectacle adult per a tots els públics.




6 Escenes com a Punt de Partida

1. L’HOME QUE CERCA EL PARADÍS: (plaer)


La cançó de Sophie acompanya els personatges a la pista cadascun al seu temps, amb el seu deliri i energía
per generar entre tots un joc comú.
D’una manera espontània tothom està ubicat i desinhibit.
Això podria ser el paradís .... i Livi en dona l’acord.







2. L’ACRÒBATA INVIDENT : (incertesa)


El Pallasso Pa va al encontre del màstil i el públic en recerca de descobrir emocions.
Dimitri i Pa obren la porta al joc de la improvisació.
El públic i els artistes son espectadors d’un acròbata encaputxat.
Desvetllament dels sentits, el joc de la veritat - mentida.








3. EL MISTERI DE LA POR: (incomprensió)


Retaule d’imatges, parodia del terror.
Un joc de bufetades, un passeig alienat, confrontació personal de l’ artista amb la por d’afrontar el buit, el joc, el risc i de compartir-ho.
Ricardo i Andrés, Deados, els acòbates mans a mans, complicitat i confiança, no hi ha por.
I el gos?






4. L’HOME MULLAT: (sorpresa)


Si algú no sabia on érem això és un joc ....
Si cal domarem les feres i ballarem un rock&roll
Una dutxa d’estar per casa
“L’Home Foca” i “La Dona Barbuda” també han vingut
Benvinguts al circ!




5. EL SO DEL SILENCI: (la festa)

Manuel, un saltador de cordes apassionat pel Boliwood convida a tota la Cia. a compartir una historia d’amor per uns ulls desconeguts, per la “Mujer Barbuda” o per les seves pròpies Cordes de Saltar. El pallasso Pa acompanyat pel pianista, callat o no, improvisa amb el seu màstil i el públic.









6. LA GANA LA GOLA: (l’excés)

Sophie la cantant, engoleix una gran dosis de grans de fruita ...el Pallasso Pa es converteix en el seu acòlit, Manuel esdevé icona de la destresa com un monument viu al mig d’una plaça, Deados segueixen el seu passeig rutilant i Dimitri guarnirà la Versió lírico-ornitològica del Cant dels Ocells que derivarà en una histriònica escena epíleg reunint tot l’equip en un joc de pallassos clàssic per acabar en una espiral de derisió, divertiment i proesa.