Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat

27 de març 2010

"Après moi, le déluge" de Lluïsa Cunillé, dissabte, 10 d'abril de 2010, Sala 2, 21 h

Dissabte, 10 d'abril de 2010, 19.30 h, Sala 2.
Preu: 10 €. Durada:
Espectacle en castellà (és una coproducció del Teatre Lliure i del Centro Dramático Nacional).

Après moi, le déluge (Després de mi, el diluvi) de Lluïsa Cunillé
Dirigida per Carlota Subirós

Un home i una dona es troben en una habitació d’hotel de Kinshasa, la capital del Congo. Ell treballa per a una companyia sudafricana que es dedica a l’extracció i la comercialització del coltan, un mineral descobert en els darrers anys que resulta essencial en el desenvolupament de noves tecnologies. Ella fa anys que està instal·lada a l’hotel, on fa d’intèrpret per als homes de negocis que s’hi allotgen. La resta del temps es dedica a prendre el sol al costat de la piscina i, de fet, ni tan sols recorda quan va ser l’última vegada que va sortir de l’hotel. Són dos europeus que en algun
moment de la seva vida van descobrir la fascinació per l’Àfrica i van convertir-la en el seu refugi. Al llarg de la conversa, la crua realitat del món que els envolta, marcada per la injustícia i el saqueig, anirà fent-se present dins de l’aparent aïllament d’aquesta habitació d’hotel, malgrat tots els seus esforços per tancar els ulls i l’ànima.

Amb Jordi Dauder i Vicky Peña. Dirigida per Carlota Subirós

Un encàrrec del Teatre Lliure dins el Projecte d’Autoria Textual Catalana
Premi Lletra d’Or 2008 al millor text teatral editat en català.
Vicky Peña és Premio Nacional de Teatro 2009
Amb la col·laboració de la 16a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya. Lleida 2010

foto (C) Ros Ribas

25 de març 2010

"Nixon-Frost" dissabte 27 de març de 2010, Dia Mundial del Teatre, a les 21 h a La Llotja de Lleida

Nixon-Frost és un espectacle teatral de gran format amb text de Peter Morgan (reconegudíssim guionista de films com ara The Queen o The Deal) produït pel Teatre Lliure de Barcelona i dirigit per Àlex Rigola.
Aquest espectacle es va presentar en dues versions: la de format gran i la petita, que du per subtítol "unplugged escènic". La que podreu veure dissabte a la Llotja és la gran.

Nixon-Frost és una narració cinematogràfica amb recursos teatrals (amb un espai escènic realista). En podem destacar l'espectacularitat del gran format (d'aquí que s'hagi programat a La Llotja i no a l'Escorxador) i l'ús d'audiovisuals per a una narració cinematogràfica.


La història explica com l'expresident Nixon dimiteix de la Casa Blanca, però sense arribar a ser jutjat mai pel cas Watergate. Tres anys més tard concedeix una sèrie d'entrevistes a un periodista amb fama de playboy i presentador de late night shows, David Frost, que mai abans havia fet aquest tipus de treballs; una entrevista també que serà la primera de la història per la qual es pagarà una gran suma de diners: 600.000 dòlars. I amb la qual, Frost aconsegueix la confessió que tot el món esperava per part de Nixon, un cas sense precedents en el món de la comunicació i de la política.

Intèrprets: Chantal Aimée, Amanda Baqué, Andreu Benito Joan Carreras, Oriol Guinart, Lluís Marco, Jose Novoa, Kai Puig, Òscar Rabadan, Santi Ricart, Nina Uyà i Neus Ballbé.
Traducció de l’anglès: Margarida Araya i Víctor Muñoz i Calafell
Escenografia: Max Glaenzel amb la col·laboració d’Estel Cristià
Vestuari: Berta Riera i Georgina Viñolo
Il·luminació: Maria Domènech (a.a.i.)
Espai sonor i música: Pau Carrió
So: Ramon Ciércoles
Creació audiovisual: Álvaro Luna

El muntatge original titulat Frost/Nixon es va estrenar el 2006 al Donmar Warehouse Theatre de Londres dirigit per Michael Grandage, amb Michael Sheen fent el paper de David Frost i Frank Langella el de Richard Nixon.
També se n'ha fet una versió cinematogràfica, Frost/Nixon, de l'any 2008, dirigida per Ron Howard, i amb el guió del mateix Morgan.

Més info a:
http://www.frostnixonontour.com/reviews.php
http://www.guardian.co.uk/stage/2006/sep/17/theatre
http://www.imdb.com/name/nm0604948l’autor

Videos
http://www.youtube.com/user/teatrelliure#p/c/A6D20A2692134186/2/u8T_EHp40G8
http://www.youtube.com/user/teatrelliure#p/c/A6D20A2692134186/3/k7v1EzPmjYs
http://www.youtube.com/user/teatrelliure#p/c/A6D20A2692134186/4/4mFOnkqNSwA


22 de març 2010

"Un racó al Cafè de la Granota" dijous, 25 març 2010 a les 21 h al Cafè del Teatre

La Remoreu Teatre i La Mirada presenten la lectura dramatitzada de textos d'en Jesús Moncada

Un racó al Cafè de la Granota


Un seguit de lectures dramatitzades dels millors contes de Jesús Moncada.
Després de l’experiència de L’Aigua, espectacle teatral a partir de l’obra de Jesús Moncada, que es va representar a l'Escorxador el 13 de gener de 2008, Xicu Masó torna a submergir-se en l’univers de l’escriptor de Mequinensa.

Direcció: Xicu Massó
Intèrprets: Belén Alonso i Eduard Muntada
Composició musical: Maurici Villavechia
Textos dels llibres El Cafè de la Granota i Calaveres atònites, de Jesús Moncada

Durada: 1 h
Entrada gratuïta


20 de març 2010

Ens visiten els alumnes del crèdit de síntesi de teatre de 3r d'ESo de l'IES Maria Rúbies

El passat dijous, 18 de març de 2010, els i les alumnes de 3r d'ESO de l'IES Maria Rúbies van visitar les instal·lacions del Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida, on la directora els va explicar l'antic ús de l'equipament i com s'havia transformat en edifici escènic. A més de descobrir-los el retaule del vestíbul, de Frederic Amat, i donar-los a conèixer la intenció de l'artista en elaborar un retaule per recordar l'antic escorxador municipal de Lleida.
Un cop dins de les 2 sales, els i les estudiants van aprendre característiques tècniques dels equipaments escènics i molts dels mecanismes que fan possibles una funció teatral.

Aquí sota, si hi cliqueu, veureu algunes imatges de la visita:
Visita 3r ESO IES Maria Rúbies

14 de març 2010

"El lloc equivocat" de Dimitri Ialta

Divendres, 19 de març de 2010, 19 i 21.30 h
Dissabte, 20 de març de 2010, 19 i 21.30 h
Espai 3 (antic convent de santa Teresa) (vegeu plànol al lateral de la pàgina)
6 €, aforament limitat

El lloc equivocat, Dimitri Ialta

Heu tingut mai la sensació de viure en el lloc equivocat?

Aquesta ficció neix de la necessitat d'entendre uns fets, d'entendre el nostre entorn i d'entendre'ns a nosaltres mateixos.

Amb aquest espectacle, Dimitri Ialta volen parlar d'aquells que neixen al lloc equivocat. Dels llocs equivocats, dels que són lluny i dels que tenim a prop. I també del lloc en què vivim i com sentim i rebem fets com els que fonamenten aquesta història.

El lloc equivocat és una experiència inspirada en una notícia real, un espectacle amb diferents possibilitats, com la veritat o no que ens arriba a diari des dels diferents punts de vista, viscuda des de diferents angles, a partir de diferents disciplines.

"L'Alí i jo ens coneixem des de petits. Ens vam conèixer jugant a escacs. Vivíem a prop l'un de l'altre. Cada tarda es plantava al davant del seu taulell i jugava sol partides imaginàries. Em tenia fascinat. L'observava des de la finestra de casa meva i m'entendria, m'emocionava veure'l entretenir-se, solitari. Un dia, a la tornada de l'escola, vaig aturar-me al seu davant. Me'l vaig mirar fixament i va convidar-me a seure. Era com si m'hagués estat esperant."

Una coproducció de Dimitri Ialta i el Festival Panorama (PNRM) d'Olot.

http://www.dimitriialta.blogspot.com/

13 de març 2010

Els alumnes de 4t d'ESO de l'IES Caparrella visiten el Teatre

El passat dijous, 11 de març de 2010, els alumnes del crèdit de síntesi de teatre de l'IES Caparrella van visitar les instal·lacions del Teatre Municipal de l'Escorxador, on els van explicar tots els equipaments municipals del complex de l'Escorxador (Escola Bressol, Associació de Veïns, Aula de Teatre, Cafè del Teatre i Teatre Municipal), a més del vestíbul i les 2 sales de l'equipament escènic.

A més, vam tenir el privilegi de coincidir amb la caompanyia de Roberto Olivan que actuaven divendres, qui ens va fer una classe magistral del que significa, a nivell personal, ser ballarí, esforçar-se per ser-ho i la vida d'estar sempre viatjant de bolos. Ens van fer també alguns exercicis demostratius epr obrir boca per a l'espectacle de l'endemà. Tot un luxe.

Si cliqueu aquí sota podreu veure algunes fotos dels estudiants i de la directora del Teatre, Margarida Troguet, fent-los l'explicació, així com de la demostració de les ballarines i ballarins d'Enclave.

Visita 4t ESO IES Caparrella, 11-03-2010

12 de març 2010

"Tina, la bruixa fina"

Dissabte, 13 de març de 2010, 18 h, Espai 3 (antic convent de santa Teresa)
Preu 6 €, teatre familiar
Tina, la bruixa fina, de Tàbata Teatre

Tina, una bruixeta molt espavilada, vol apendre els secrets del seu ofici. Compta amb l’ajut de la Tomassa, una bruixa experimentada, que li vol fer entendre que tot ofici necessita un aprenentatge. Tina no se l’escolta. Ella només vol fer realitat el seu somni: volar dalt d’una escombra.

Intèrprets: Laura López i Núria Cuyàs
Manipulador: Dusan Tomic
Direcció: Frederic Roda i Francina G. Ars

www.tabatateatre.com

9 de març 2010

"Mermaid's call" (El cant de la sirena), divendres 12-3-10 a les 21 h

Divendres, 12 març 2010, 21 h, Sala 1
Mermaid's call (El cant de la sirena)
Roberto Olivan i Centre d'Arts Escèniques de Reus


Cada individu té un motor, una espècie de veu interna que, com si es tractés d’una brúixola, marca amb sinceritat el recorregut de la seva vida. Sovint, els homes i les dones opten per apagar aquesta veu i decideixen seguir el camí de la racionalitat, del “procés lògic amb sentit comú”.

Mermaid’s call
és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest magnetisme que ens arrossega cap als desitjos més purs i personals que tots tenim ben endins de nosaltres mateixos. Els protagonistes de l’espectacle s’entreguen al cant de la seva sirena i converteixen aquesta veu en el sentit de la seva existència.

Direcció Artística: Roberto Oliván
Creació música electrònica i interpretació musical: Laurent Deforge
Cantaora: Imma “La Carbonera”
Creat i interpretat per: Ballarins: Konstandina Efthimiadou, Peter Juhasz, Roberto Olivan. Acròbats: Daniele Sorini, Erika Bettin
Vestuari: Isabel Lhoas, Frédérick Denis
Il·luminació: Kiko Planas

www.enclavedc.org
www.facebook.com (Roberto Olivan i Workshop Deltebre Dansa)
www.deltebredansa.com
Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=b3VhlVD5djI
Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=c3kZPSUEFWg
Part 3: http://www.youtube.com/watch?v=ST3-HafzwZQ

4 de març 2010

"Capgirat" amb Los Galindos, circ per a tothom dissabte 6 de març 2010 a les 20 h

Dissabte, 6 març 2010, Sala 1

20 h, 10 € (menors de 12 anys gratuït)


Capgirat, de Los Galindos


El Circ ha començat i és com veure el món per un forat: música, acrobàcia mans a mans, perxa, clown... una proposta propera al cabaret lúdic, transgressora i plena d’emocions. Inspirat en els jocs dels infants, un espectacle adult per a tots els públics.




6 Escenes com a Punt de Partida

1. L’HOME QUE CERCA EL PARADÍS: (plaer)


La cançó de Sophie acompanya els personatges a la pista cadascun al seu temps, amb el seu deliri i energía
per generar entre tots un joc comú.
D’una manera espontània tothom està ubicat i desinhibit.
Això podria ser el paradís .... i Livi en dona l’acord.







2. L’ACRÒBATA INVIDENT : (incertesa)


El Pallasso Pa va al encontre del màstil i el públic en recerca de descobrir emocions.
Dimitri i Pa obren la porta al joc de la improvisació.
El públic i els artistes son espectadors d’un acròbata encaputxat.
Desvetllament dels sentits, el joc de la veritat - mentida.








3. EL MISTERI DE LA POR: (incomprensió)


Retaule d’imatges, parodia del terror.
Un joc de bufetades, un passeig alienat, confrontació personal de l’ artista amb la por d’afrontar el buit, el joc, el risc i de compartir-ho.
Ricardo i Andrés, Deados, els acòbates mans a mans, complicitat i confiança, no hi ha por.
I el gos?






4. L’HOME MULLAT: (sorpresa)


Si algú no sabia on érem això és un joc ....
Si cal domarem les feres i ballarem un rock&roll
Una dutxa d’estar per casa
“L’Home Foca” i “La Dona Barbuda” també han vingut
Benvinguts al circ!




5. EL SO DEL SILENCI: (la festa)

Manuel, un saltador de cordes apassionat pel Boliwood convida a tota la Cia. a compartir una historia d’amor per uns ulls desconeguts, per la “Mujer Barbuda” o per les seves pròpies Cordes de Saltar. El pallasso Pa acompanyat pel pianista, callat o no, improvisa amb el seu màstil i el públic.









6. LA GANA LA GOLA: (l’excés)

Sophie la cantant, engoleix una gran dosis de grans de fruita ...el Pallasso Pa es converteix en el seu acòlit, Manuel esdevé icona de la destresa com un monument viu al mig d’una plaça, Deados segueixen el seu passeig rutilant i Dimitri guarnirà la Versió lírico-ornitològica del Cant dels Ocells que derivarà en una histriònica escena epíleg reunint tot l’equip en un joc de pallassos clàssic per acabar en una espiral de derisió, divertiment i proesa.

2 de març 2010

"Avatar*" dels Erre que erre aquest dijous 4 de març a l'Escorxadijous

Aquest dijous, a la Sala 2, a les 21 h

Avatar*
Erre que erre


Un solo de dansa interactiu en el qual la intèrpret està en constant diàleg amb el software, responsable dels diferents esdeveniments narratius, que reaccionen en base als desplaçaments, actituds i gestos, per mitjà de la detecció de les càmeres, que envien els senyals de posició a l'ordinador, encarregat de processar les dades i reenviar-les a l'espai escènic en temps real.

Intèrpret: Mariangeles G. Angulo
Visuals interactives: Román Torre
Coproducció: Erre que Erre, Centro Párraga de Múrcia, Laboral Centro de Arte de Gijón i El Matadero de Madrid

AVATAR* / Trabajo en proceso (Promocional) from Rtorre on Vimeo.