Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat

30 de març 2011

SUSPÈS "Plecs"

L'espectacle Plecs de la companyia Enfila't, programat per al diumenge 3 d'abril de 2011, s'ha hagut de suspendre per lesió d'un dels acròbates.
Si ja n'havíeu adquirit l'entrada, passeu per la taquilla del Teatre i us en retornarem l'import (de dilluns a divendres de 17 a 21 h).
Disculpeu les molèsties.

27 de març 2011

"Plecs" és circ, teatre música i paper

Plecs de la companyia Enfila't
Diumenge, 3 d'abril de 2011 a les 19 h

Durada 1 h, preu 16 € (menors de 12 anys de franc, però cal recollir entrada igualment)

Paper, lleugeresa, equilibri o desequilibri... Plecs és molt més que un simple espectacle de circ.
La companyia Enfila’t utilitza el llenguatge del teatre, el circ, la música i el moviment per parlar-nos de plecs de paper, una metàfora dels canvis, de les metamorfosis a què estem sotmesos en aquest món tan variable.
El Teatre Municipal de l’Escorxador presenta aquesta original obra que va ser distingida com a millor espectacle de circ de sala en la primera edició dels Premis del Circ de Catalunya 2010.


El Cablípside
Un teló gegant de paper escup els quatre protagonistes: un músic i tres acròbates que es troben en un escenari de paper. Intenten seguir la partitura entre cordes, tecles, tubs i tisores, quan, des del teló de fons, des del silenci, un artefacte es precipita escenari avall, desafiant l’equlibri. Es tracta del Cablípside, un giny mecànic (també anomenat Paquita), que es converteix en el cinquè en discòrdia. Bascula perillosament i al seu damunt els acròbates ballen, giren, es pleguen i afegeixen desequilibri al desequilibri.

Una proposta original i espectacular, perfecta per a tots els públics.

Plecs es va estrenar al Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, a Reus el maig de 2010 i, després de passar pel Teatre Nacional de Catalunya el Nadal passat, ara arriba a Lleida.

24 de març 2011

Entrevista a Maria Barbal i a Marc Rosich a la nova revista del TNC

El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat aquesta setmana la primera publicació digital interactiva de teatre a Catalunya. Una revista que permet seguir la programació del TNC de ben a prop, així com ampliar-ne informació amb tràilers dels espectacles, entrevistes a directors i intèrprets, conèixer els processos creatius dels espectacles i moltes coses més.
La revista es pot descarregar en format pdf (tota, per pàgines, com vulgueu), se'n pot enviar alguna secció per correu, se'n poden imprimir pàgines, compartir a les xarxes socials... Una publicació útil i una gran eina de difusió de la feina del TNC.

Pàgines 50 i 51 del núm. 0 de la Revista del TNC

Ens fa especial il·lusió presentar-vos-en el número 0 perquè s'hi ha publicat un reportatge de Pedra de Tartera (pàg. 12-17) i una entrevista a Maria Barbal i a Marc Rosich (pàg. 50-53), l'escriptora de la novel·la i l'autor de la seva adaptació als escenaris, respectivament. Us en deixem l'enllaç aquí perquè la llegiu i veniu dissabte 26 o diumenge 27 amb una mica més d'informació de la història i de l'espectacle.

A Lleida, podreu veure Pedra de Tartera al Teatre de la Llotja dissabte 26 de març a les 20.30 h o bé diumenge 27 de març a les 19 h.

http://www.tnc.cat/revista0/

22 de març 2011

27 de març, Dia Mundial del Teatre

L'any 1961 es va establir el Dia Mundial del Teatre  el 27 de març, dia en què l'Institut Internacional del Teatre de la UNESCO (ITI) i la comunitat teatral de tot el món celebren i organitzen actes ben diversos arreu del planeta.
Un dels més importants és la lectura i la difusió del Missatge del Dia Mundial del Teatre, encarregat cada any a una persona relacionada amb el teatre que comparteix reflexions sobre aquest tema i sobre la cultura de la pau. El primer Missatge fou escrit per Jean Cocteau (França) el 1962. Cada any des de llavors, el Missatge es tradueix a més de 20 llengües i és difós per tot el món.
Jessica A. Kaahwa
Enguany, l'encarregada d'escriure'l ha estat Jessica A. Kaahwa, una autora ugandesa, dramaturga, actriu i investigadora. Dóna classes als departaments de Teatre i de Literatura de la Universitat de Makerere. Ha estat impulsora d’iniciatives que han utilitzat el teatre i els mitjans de comunicació en la resolució de conflictes. Actualment, continua experimentant amb les teories per ampliar el discurs sobre la pràctica teatral. Els seus darrers treballs són Teatre de significat personal i Teatre de Conflictes de comunicació.

Aquí podeu llegir-lo en català: http://www.world-theatre-day.org/picts/WTD_Kaahwa_Catalan.pdf

21 de març 2011

Èxit del taller "Un dia amb el públic" conduït per Cesc Gelabert

Dissabte passat vam acollir a l'Escorxador un taller de dansa, "Un dia amb el públic", conduït per Cesc Gelabert.

A la primera part, o Primer Acte, com el vam anomenar, 20 persones inscrites prèviament van participar de les explicacions i demostracions de Gelabert, així com vam poder practicar passos i exercicis damunt del linòleum.


A la segona, oberta al públic i gratuïta, Gelabert va parlar del moviment, de l'art, de la dansa i de com ell, avui, continua aprenent del públic. Ell i els ballarins de la companyia van fer demostracions de fragments de peces coreogràfiques. Ens van ensenyar també com pot anar variant una mateixa coreografia segons com es balli i segons què es pretengui en cada moment.

17 de març 2011

"Belmonte" un referent de la dansa contemporània del país

© Ros Ribas
Diumenge, 20 de març de 2011, 19 h, Sala 1, 18 €
Belmonte, Gelabert-Azzopardi

Aquest diumenge arriba a Lleida Belmonte, un dels espectacles de referència de la dansa contemporània a Espanya, de la mà de la companyia Gelabert-Azzopardi, que han reposat aquesta peça -estrenada l'any 1988- amb motiu del seu 30è aniversari (i per molts més!). 
Aquella primera versió va ser a Lleida el 18 d'octubre de 1989 a la nau central de la Seu Vella.
Belmonte és una abstracció de la vida del torero Juan Belmonte (1892-1962), qui va suposar una revolució en la manera de torejar que, fins llavors consistia simplement a esquivar el moviment del brau. Va incloure la intenció de torejar quiet, un desig per a qualsevol torero.
Aquesta és una obra sobre la relació entre l'instint i la raó, entre la vida i la mort. Només si som capaços de trobar i lidiar amb l'animal que portem dins nostre fem dansa del nostre moviment. Juan Belmonte deia que allò que importa és que la íntima emoció del toreig traspassi el joc del toreig.

Volem recordar i subratllar també que en la seva reposició l'obra compta amb l'equip artístic inicial format per Frederic Amat, Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert i Carles Santos.Vegeu anterior entrada al blog del dia u de març de 2011.

Aquest espectacle és una abstracció en termes coreogràfics, musicals i plàstics, del món dels toros i utilitza l'extraordinària personalitat de Juan Belmonte com a secreta força d'inspiració. No és una descripció figurativa de les curses de toros ni una biografia cinematogràfica.

© Ros Ribas
"Belmonte és una experiència escrita amb paraules majors." (Joan Anton Benach, La Vanguardia)
"La millor 'faena' d'un ballarí." (M. G. Otzet, Diari de Barcelona)
"Una partitura que no es mereix morir." (Miquel Jurado, El País)
"Un espectacle ambiciós." (Maryse Badiou, El público)
"Emoció, força i qualitat." (Gonzalo Pérez de Olaguer, El Periódico)
"Sensual i salvatge la dansa de Gelabert." (Leonetta Bentivoglio, La Repubblica)

14 de març 2011

Experiencias con un desconocido show

Dijous, 17 de març de 2011
21 h, 6 €, Escorxadijous
Experiencias con un desconocido Show. Sonia Gómez

Performance que recull les experiències reals viscudes amb els clients desconeguts que han volgut formar part d'aquest artefacte maquínic experiencial.
“Donde lo cotidiano adquiere estatuto de milagro delirante y marciano para mayor gloria de todos y cada uno de tus momentos.”

Textos: Clients i Sonia Gómez
Clients: Bou, Rata, Mico, Porc, Tigre, Drac + un convidat
Performers realitzadors: Txalo Toloza i Sonia Gómez
 


Premi a l'Espectacle Més Innovador en Gira de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca 2010


Més info a:
www.ciasoniagomez.blogspot.com
http://soniagomez.com
http://www.myspace.com/sonia_gomez

11 de març 2011

Ahir vam anar a Ca l'Artista

Dins de les trobades creador-públic anomenades Avui no hi ha funció!!! amb... aquesta temporada hem anat encara un pas més enllà i hem fet una d'aquestes trobades a l'hàbitat d'una companyia.

Ahir vam anar 17 espectadors al local de la companyia Dimitri Ialta, que estan immersos en la creació de l'espectacle The Norwegian Twosome (s'estrenarà a l'Escorxador el 8 i 9 d'abril). El director, Jordi Duran, va explicar com han encarat aquest procés que ha acabat sent de creació (i gairebé direcció) col·lectiva, i com tots (intèrprets, director, tècnics, vj's que hi col·laboren) han aportat el seu granet de sorra per construir aquesta peça.

El públic va poder descobrir els diferents camins que pot arribar a prendre una obra quan s'està construint i, com va afirmar el mateix Duran, "comprovar que és una peça viva i en constant canvi, tot i que la data d'estrena ajuda a plantejar-te que hi ha elements de base que has de tenir tancats dins el termini."

Agraïm a tota la companyia Dimitri Ialta que ens rebessin i ens acollissin tan i tan bé i emplacem a tot el públic a gaudir de l'estrena de The Norwegian Twosome els dies 8 i 9 d'abril de 2011 a la Sala 2.

9 de març 2011

Un Beckett protagonitzat per Arquillué

Dissabte, 12 de març de 2011
20.30 h, Sala 1, 16 €
Primer amor de Samuel Beckett, Bitó Produccions

Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d'aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d'una història d'humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l'amor, és només per poder-se'l treure aviat del cap. Àlex Ollé i Miquel Górriz signen la direcció d'una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure i el que no se'ns diu... ens omple d'horror.


Pere Arquillué protagonitza en solitari una peça a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l'humor i la tragèdia.


UNA APOSTA ESCÈNICA (comentari dels creadors, Miquel Górriz i Àlex Ollé)

A Samuel Beckett, per bé o per mal, el temps i els fets li donen la raó. La ciència, amb raó o sense ella, fa anys que s'esforça a demostrar, que això al que anomenem “amor”, té molt poc de metafísic. Tot i això tendim a voler elevar a la categoria de sentiment el que, segons la ciència, no és més que una sensació física, una reacció química, o una rampa a la punta del dit gros del peu. Aquí fa olor a Romanticisme. Primer amor és una magnífica història d’amor antiromàntica en la qual Beckett utilitza els tòpics romàntics, però pervertint-los. D'aquesta manera, el protagonista no és un jove bell, valent i virtuós, sinó un personatge descarnat, autoexclòs i expulsat del clan familiar i social. Una ànima culta, delicada i sensible, és a dir: un home considerablement enfadat amb aquest món i amb l'altre, si n'hi ha. El lloc de trobada dels enamorats no deixa de ser un paisatge idíl·lic: un banquet flanquejat per dos arbres amb riera inclosa. La diferència està en el fet que els arbres són morts (...). També, a la nostra història, l'amant s'obstina a escriure sobre alguna superfície sòlida, un cor amb el nom de l'estimada però, en aquest cas, no ho farà en el tronc d'un frondós arbre mil·lenari, amb la coneguda navalleta que exigeixen aquestes pretecnologies (...).

Pere Arquillué ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura (teatre) 2011 i amb el Premi Ciutat de Barcelona (teatre) 2011

1 de març 2011

La companyia Gelabert-Azzopardi portarà el 20 de març l'espectacle amb el qual celebren 30 anys

Gelabert-Azzopardi fa 30 anys i per celebrar-ho la companyia presenta la reposició i actualització de Belmonte, un dels seus muntatges més emblemàtics, referent de la dansa contemporània del nostre país, estrenat l'any 1988 i que va ser a Lleida, a la nau central de la Seu Vella, el 18 d'octubre de 1989:
Diari "Segre" 17 octubre 1989

Diari "Segre" 20 octubre 1989

Diari "La Mañana" 18 octubre 1989

En la seva reposició l'obra compta amb l’equip artístic inicial format per Frederic Amat, Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert i Carles Santos.

El muntatge es presenta amb la música original de Carles Santos, interpretada i gravada per la Banda la Lira Ampostina, dirigida per Octavi Ruiz.

L'escenografia de Frederic Amat, autor del retaule del vestíbul de l'Escorxador de Lleida, és encara l'original. El vestuari, també d’aquest artista plàstic, manté el mateix disseny, amb la particularitat que en alguns casos, com el vestit del torero, encara és l'original, mentre que altres vestits han estat refets o lleugerament retocats.

El disseny de llums, de Cesc Gelabert i Jordi Llongueres, també és el mateix amb el qual es va estrenar l'espectacle.

A la coreografia s'han fet alguns retocs, especialment en la interpretació, però és essencialment la mateixa i es basa en la revisió que es va fer de Belmonte l’any 1992, amb motiu de la presentació de l’obra a la Biennal de Lió, quan el paper del toro va anar a càrrec d’homes i dones: 8 ballarins de la companyia  en lloc dels 4 interprets originals.  A la versió actual, el paper de toro és interpretat ara per 6 ballarins masculins, alguns ja membres de la companyia i d'altres seleccionats per a l'ocasió.

Els papers principals són de nou interpretats per Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi.