Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat

23 de febr. 2012

"Katastrophe" d'Agrupación Sr. Serrano

Dissabte, 3 de març de 2012
20.30 h, Sala 2, Escorxadijous

Katastrophe, Sr. Serrano



Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d'experiments químics i accions subversives. Emmarcant l'espai, tres grans pantalles submergeixen l'espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.

Foto: Ewa Gleisner
Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre una catàstrofe natural, una catàstrofe 'natural' provocada per l'home i una catàstrofe humana. O dit d'una altra manera, si les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuita radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica. És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Auschwitz que Pompeia? La indiferència cap als homes de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència cap als homes de l’acció d’altres homes?

Katastrophe es nodreix del llenguatge escènic que defineix l'Agrupación Señor Serrano: performance, dansa, teatre físic, vídeo en escena i tecnologia interactiva.


www.srserrano.com

Amb la complicitat d'Animac. Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya (de l'1 al 4 de març de 2012)

16 de febr. 2012

Carnaval a Lleida del 15 al 22 de febrer

Abans que arribi la Vella Quaresma, celebrem el Carnaval:
Dijous, Gras, la Gran Rua, el Ball de Vermut, la tradicional Cursa de Llits i molt més!

Que tingueu un bon Carnaval 2012!

14 de febr. 2012

"Insomni" o la poètica dels objectes quotidians

Dijous, 16 de febrer de 2012 - 21 h - 8 € - Escorxadijous
Insomni, Playground

Retrat d’un ésser que es resisteix a concebre la calma. En un estat de vigília constant, observa la vida que l’envolta amb una sensació d’al·lucinació, potser gràcies a la beguda, gràcies a la son, gràcies a la gana. I, en tot això, cerca la manera de sobreviure. I al seu voltant ampolles i estris de primera necessitat, filferro, l’esquelet d’un llit. Ell utilitza el que el llit desprèn no pas per dormir, sinó per construir el seu univers a partir de la seva matèria.
Una posada a escena que evoca la caiguda en l’oblit i el buit, i que intenta cercar el camí de transmetre allò que està passant realment però que l’ull humà és incapaç de percebre. Per aconseguir-ho la dramatúrgia d’aquest espectacle es construeix mitjançant la manipulació i la transformació de l’entorn i d’un mateix.

El mitjà d’expressió a Insomni és la descomposició: de la imatge, de la linialitat del temps, de l’acció. La matèria també pateix d’aquesta deconstrucció: els objectes inverteixen la seva utilitat, les mides dels paisatges s’alteren, les percepcions es vulneren. Res del que observem existeix realment, tot són projeccions de la memòria del personatge: del seu passat llunyà, present immediat i futur projectat.
Aquesta escriptura presenta les dues línies de investigació pròpies de la companyia: 
-La recerca en la composició dramàtica influenciada pel valor TEMPS. L’estructura de temps es repeteix fins a l’infinit: passat, present i futur que és passat, present i futur.
-La recerca en la composició dramàtica a partir de la fragmentació de la MEMÒRIA.
La composició de moviment i manipulació a partir d’allò que fem constantment i que ens defineixen (les nostres maneres en allò quotidià, i les nostres reaccions vers els esdeveniments).

Durant el procés de creació d'aquest espectacle, un assaig es va poder veure a Olot en el marc del programa Artista Convidat el passat mes de juny.

13 de febr. 2012

Demà, l'alternativa als valentins

Dimarts, 14 de febrer de 2012, 20 h, vestíbul del Teatre, de franc
Escorxadebats+
Un espai de reflexió a l’entorn de les arts i la cultura
Comissariat per Jaume Belló i Maite Oje
r

Els Escorxadebats tenen lloc al vestíbul del Teatre
El passat mes d’octubre, el Teatre Municipal de l’Escorxador va engegar un cicle de debats oberts a tothom amb la intenció d’oferir un lloc de reflexió i de compartir pensaments i idees. Tot i ser dins un teatre, des del primer moment la idea era que el debat s’estengués cap a totes les disciplines artístiques en particular, però també cap a la cultura en general.
Passat ja l’equador d’aquestes 8 trobades que s’esdevindran al llarg de 8 mesos (d’octubre a maig), podem dir que han estat tot un èxit de participació (quantitativament i qualitativa) i que aquesta segona meitat s’encara ara amb moltes idees noves que han anat sorgint de les persones que hi han intervingut.

Fins ara, els temes tractats han estat:
-La Cultura
-L’Art
-Artista o creador?
-La bombolla cultural


Aquesta propera cita del 14 de febrer girarà al voltant de la Ciutadania creativa, després que aquest tema sortís recurrentment en la passada sessió.

A més, oferim la possibilitat de seguir en directe els debats a través de la xarxa Twitter (@teatrescorxador), amb l’etiqueta #escorxadebats, a través de la qual rebem comentaris i aportacions de persones vinculades al teatre i la cultura d’arreu del país (Tàrrega, Olot, Barcelona, València, Madrid…).

A l’apartat Escorxadebats+ del nostre blog podreu consultar les piulades que s’han publicat a Twitter al llarg de cada sessió.

I també al blog: artsensepapers.blogspot.com els comissaris dels Escorxadebats+ hi publiquen conclusions de les sessions i altres articles i/o comentaris al respecte.

6 de febr. 2012

"S'ha acabat el bròquil", un videojoc espectacle per a tots els públics

Dissabte, 11 de febrer de 2012, 18 h, 6 €, 50', a partir de 3 anys


Electrotoylets és una formació de música electrònica que, amb un autèntic arsenal d'instruments poc convencionals, joguines i altra parafernàlia electrònica, es dedica a revisitar peces clau del folklore musical català. Amb el seu estil inconfusible, ja han visitat nombrosos escenaris i festivals d'Europa i Àsia.
S'ha acabat el bròquil és un innovador espectacle per a tots el públics que combina de forma inèdita el videojoc, elements de la tradició catalana i uns impactants efectes visuals de nova generació.
Amb la participació del dramaturg Jordi Prat i Coll, el videoartistes Xavier Gibert i Fausto Morales i la inconfusible veu de l’Òscar Dalmau, Electrotoylets converteixen una llegenda popular del Ripollès en una trepidant aventura digital, sempre amb sentit de l’humor i la participació interactiva del públic.

Jugueu al videojoc dels Electrotoylets a: www.electrotoylets.cat



1 de febr. 2012

"Canigó", el poema èpic de Verdaguer, amb la veu de Lluís Soler

Dissabte, 4 de febrer de 2012, 20.30 h, Sala 1, 18 €, teatre
Canigó de Jacint Verdaguer
amb Lluís Soler i Eduard Iniesta
Direcció: Antonio Calvo
El Canal, TNC i Théâtre Archipel de Perpinyà


El poema èpic de Verdaguer, en dotze cants, publicat el 1886, és un dels pilars de la Renaixença. S'hi descabdella la història del cavaller Gentil, fill de Tallaferro, que poc després de ser armat cavaller pel seu oncle Guifré, comte de Cerdanya, és seduït per les goges del Pirineu. Abandona les seves obligacions guerreres per unir-se sentimentalment a Flordeneu, reina de les goges, que enganya Gentil estrafent la figura de Griselda, la pastora que el té enamorat.

De Verdaguer, Lluís Soler n'assenyala: “Ens trobem amb un senyor de final del segle XIX, que crea una partitura que és d'una gran perfecció… El vers és una partitura, no és com la prosa, no pots dir-lo com tu vols, sinó com el poeta t'ha dit que l'has de dir -per això és poeta i és qui domina l'ofici d'escriure-. És una partitura en què Verdaguer enfila tots els versos que hi ha (decasíl·labs, hendecasíl·labs, alexandrins…). Verdaguer, més que capellà o home -aquest era el dilema en què es debatia-, era realment poeta: mirava el món amb ulls de poeta i això és diferent de mirar-se'l amb ulls normals, perquè, realment, veuen les coses d'una manera diferent. I a més a més, ho sabia escriure. La meva dèria és d'ajudar una mica a normalitzar el sentit del vers a casa nostra.”

La direcció de Canigó va a càrrec d'Antonio Calvo, que completa un triangle creatiu (amb Soler i Iniesta), que ja han fet tres espectacles anteriors basats en el vers i en la paraula: El comte Arnau de Josep M. de Sagarra (2008), Ens hi ha portat la paraula (2009), sobre la poesia de Joan Vinyoli, i L'Odissea (2010), una síntesi del poema d'Homer en la versió catalana de Carles Riba.

Canigó es va estrenar a Perpinyà, en el marc d'Escena Catalana Transfronterera, i també es va poder veure al Festival Temporada Alta de Girona/Salt (el 10 de desembre de 2011) i a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya (del 14 al 26 de desembre de 2011).

Un video de l’espectacle al Teatre Nacional de Catalunya el passat desembre:


TEXT: JACINT VERDAGUER
REVISIÓ DEL TEXT: LLORENÇ SOLDEVILA
ASSESSOR LINGÜÍSTIC I LITERARI: FRANCESC CODINA
FIGURINISTA: ROSA MARÍA ANDÚJAR
IL·LUMINACIÓ: LLUÍS MARTÍ
COMPOSICIÓ I INTERPRETACIÓ MUSICAL: EDUARD INIESTA
DRAMATÚRGIA I INTERPRETACIÓ: LLUÍS SOLER
DIRECCIÓ: ANTONIO CALVO
Agraïments: Fundació Verdaguer de Folgueroles, Sebastià Brosa i Àngela Ribera