José Antonio Portillo guanyador de l'11è Premi de Projectes d'Arts Escèniques Lleida 2010

El projecte Moi, j'attends, de José Antonio Portillo, ha estat el treball seleccionat pel jurat per rebre els 12.000 € corresponents a l'11è Premi de Projectes d'Arts Escèniques Lleida 2010.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir l'acte de lectura de l'acta
ahir, 26 de setembre de 2010, al Cafè del Teatre.

El jurat -format per Andrés Beladiez, Jordi Colominas, Cèsar Compte i Mariví Martín- l'ha triat "per la voluntat i risc per descobrir nous territoris expressius i noves formes de comunicació escènica sota un segell propi. A més el projecte proposa una implicació de l'espectador en el procés de creació de l'experiència individual, el qual transcendeix a una dimensió de memòria col·lectiva, tot i contribuint al creixement emocional i sensible de les persones i, per tant, de la societat."

1 segon amb l'espectador

Durant 17 hores, 14 espectadors han participat al Taller amb l'Espectador, al Teatre de l'Escorxador, en l'àmbit de l'11è Premi, a Lleida.

Aquest Taller ha canviat la teva manera de veure un espectacle?

E- Sí, sens dubte. Ara sento que sóc capaç d'entendre els nous llenguatges, independentment del missatge de l'obra. He passat d'espectador passiu a espectador actiu que, d'alguna manera, ha d'involucrar-me sempre amb la peça.

6 preguntes a la Sonia i al Jaume

A punt d'acabar el Taller amb l'espectador, ens asseiem amb la Sonia i el Jaume a la plaça de l'Escorxador per fer un balanç d'aquest Taller emmarcat en el Premi d'Arts Escèniques 2010 de Lleida.

Sonia Martínez i Jaume Belló © DR

1. Com definiu "espectador"?

Sonia i Jaume - Per descomptat la definició d'espectador és tot aquell que rep una obra, tant d'una manera que busca com per casualitat, quan troba, per exemple, una obra al carrer. Però en qualsevol cas, tot espectador és considerat aquell que té una predisposició a veure una obra d'una manera activa.

2. Quines són les principals eines per analitzar un espectacle?

Sonia i Jaume - No tots els espectacles volen incidir en el mateix lloc ni busquen ser analitzats de la mateixa manera, alguns sí que exigeixen de l'espectador una actitud intel·lectualment activa i/o crítica, d'altres , però, només busquen una empatia emocional. Potser el més important són les connexions que cada espectador pugui realitzar a partir del seu bagatge previ.

3. Quins són els principals desafiaments per a l'espectador del segle XXI?

Sonia i Jaume -Mantenir la curiositat i estar alerta davant dels canvis, creiem que aquest és el desafiament no només dels espectadors sinó també dels artistes, crítics, programadors, etc. Però més que no pas per a l'espectador, el desafiament és per a l'artista que pretén o busca que cada espectacle sigui irrepetible per a l'espectador.

4. Des de la vostra perspectiva, quin balanç feu d'aquest Taller?

Sonia i Jaume -Molt positiu. Amb tot el que hem parlat amb els participants, el Taller els ha permès d'obrir horitzons i qüestionar-se molt més el que veuen. Alguns participants són professores i estan molt contents ja que trobaran algunes respostes que buscaven per treballar a l'aula amb l'alumnat. Per la nostra part, sentim que els pica més la curiositat.

5. Heu trobat alguna característica particular en aquest grup d'espectadors?

Sonia i Jaume -Sí. Hem trobat una molt bona disposició entre tots, una disposició per ser AQUÍ i treballar junt amb un mateix objectiu. Sentim també un gran estat de concentració i energia que porten cada dia a la sala de treball.

6. Sentiu que canvien les maneres de veure-hi dels participants?

Sonia i Jaume -Sí, totalment. Cada Taller és diferent a cada ciutat, ja que treballem a partir dels espectacles proposats. En el cas de Lleida, a partir dels espectacles del Premi. Poder compartir la mateixa mirada i poder debatre-la és extremadament positiu perquè ells puguin descobrir altres maneres de veure i de sentir un espectacle.