"Quantes vegades jo mateix, que ric de semblants seduccions de la distracció, em trobo suposant que seria bo ser cèlebre, que seria agradable ser consentit, que seria brillant ser triomfal."
Fernando Pessoa
Fernando Pessoa
La desolació, nuesa o cruesa de la mirada de Pessoa i dels seus pensaments porten el lector a un estat proper a la introspecció seriosa. En escena, la Societat Doctor Alonso genera un to humorístic que permet destacar la increïble capacitat de Pessoa per descriure i despullar el gran ridícul que, sens dubte, envolta la nostra existència en la major parts dels moments.
Un món de persones-personatges que troben en Pessoa el refugi adequat per llegir el món, en certa mesura, hostil i incomprensible, en el qual els ha tocat viure. Uns solitaris que es fan companyia i troben llur amagatall en aquest petit i desolat i ridícul club de fans de l'escriptor portuguès.