Dissabte, 12 de març de 2011
20.30 h, Sala 1, 16 €
Primer amor de Samuel Beckett, Bitó Produccions
Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d'aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d'una història d'humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l'amor, és només per poder-se'l treure aviat del cap. Àlex Ollé i Miquel Górriz signen la direcció d'una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure i el que no se'ns diu... ens omple d'horror.
Pere Arquillué protagonitza en solitari una peça a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l'humor i la tragèdia.
UNA APOSTA ESCÈNICA (comentari dels creadors, Miquel Górriz i Àlex Ollé)
A Samuel Beckett, per bé o per mal, el temps i els fets li donen la raó. La ciència, amb raó o sense ella, fa anys que s'esforça a demostrar, que això al que anomenem “amor”, té molt poc de metafísic. Tot i això tendim a voler elevar a la categoria de sentiment el que, segons la ciència, no és més que una sensació física, una reacció química, o una rampa a la punta del dit gros del peu. Aquí fa olor a Romanticisme.
Primer amor és una magnífica història d’amor antiromàntica en la qual Beckett utilitza els tòpics romàntics, però pervertint-los. D'aquesta manera, el protagonista no és un jove bell, valent i virtuós, sinó un personatge descarnat, autoexclòs i expulsat del clan familiar i social. Una ànima culta, delicada i sensible, és a dir: un home considerablement enfadat amb aquest món i amb l'altre, si n'hi ha. El lloc de trobada dels enamorats no deixa de ser un paisatge idíl·lic: un banquet flanquejat per dos arbres amb riera inclosa. La diferència està en el fet que els arbres són morts (...). També, a la nostra història, l'amant s'obstina a escriure sobre alguna superfície sòlida, un cor amb el nom de l'estimada però, en aquest cas, no ho farà en el tronc d'un frondós arbre mil·lenari, amb la coneguda navalleta que exigeixen aquestes pretecnologies (...).
Pere Arquillué ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura (teatre) 2011 i amb el Premi Ciutat de Barcelona (teatre) 2011
