Indisciplines és el nom de les 24 hores que prenen com a punt de partida 3 eixos fonamentals que creuen que han de servir de pilars de les arts escèniques: l'educació, els ajuts als creadors i la manca d'espais i circuits d'exhibició.
El primer acte, a les 12 del migdia, era un esmorzar-debat moderat per Roberto Fratini i en què van intervenir crítics teatrals i creadors escènics, en un cara a cara real (dues taules una per a cada categoria professional i el moderador al mig). Fratini utilitzava un rellotge d'escacs per no concedir ni un segon més a qualsevol dels dos equips. Les regles eren senzilles: prohibit parlar d'espectacles o creadors concrets, o fer al·lusions directes a algú de la taula "contrària". El moderador podia parar el temps per opinar o rpeguntar quan volgués. El resultat fou realment interessant. Només el fet d'atorgar un espai per parlar i abocar idees ja significava molt.
Després, durant el dinar, a les parets de la sala es va projectar: Política de la paraula, retòrica del cos, una selecció d'espectacles feta per Óscar Cornago: La història encara no escrita de les arts performatives a l’Estat espanyol (Esteve Graset, Carlos Marquerie, Sara Molina, Mónica Valenciano, Rodrigo García, Juan Domínguez, Fernando Rengifo, Angélica Lidell i Roger Bernat).
En el quart aniversari de la seva estrena a França, Germana Civera va oferir un espectacle de 30 minuts: FIGURES sculpture-performance.
La Quiet Assembly de després va voler donar la veu a aquells membres de l'AAE que normalment no parlen, a més de totes aquelles persones que hi asistien com a públic. El debat es va generar de seguida. I va ser el punt de partida per a la taula rodona de després, Indisciplines (per una genealogia de l’acció), en què intervenien Iago Pericot, Herman Bonnin, Joan Baixas, Toni González, Mercè Saumell, Andreu Solsona i Andreu Morte, que ens van parlar de la història de les arts escèniques els darrers trenta anys i maneres d'enfrontar-se a la creació avui, atès que la sala era plena d'estudiants de l'Institut del Teatre. Un luxe de taula que segur que serà històrica no només per la gent que hi participava, sinó també pel fet d'estar absolutament al marge d'acolliments institucionals o administratius.
A la festa de la nit, Lleida ja va marxar, però ens consta que va durar fins ben entrat el matí amb els Standstill.
Pensem que l'AAE s'ha de sentir orgullosa d'haver promogut el diàleg i la reflexió de manera tan profunda en una jornada que caldria que es repetís sovint. L'enhorabona.
Per a més info: http://artistesescenics.org/
4 comentaris:
Sóc el visitant número 100 (del comptador)!!! Felicitats! Què m'ha tocat? Una entrada? Jejejeje!!!
Ritxi
no, un sopar amb un membre del blog... ho hem sortejat i t'ha tocat la M.S.C. jjejejej
Que caxonda. Ja posaré la mongeta verda a bullir epr aquesta nit...
jajajaj... això de "la mongeta a bullir" es pot prestar a confusió... el premi s'ha revaloritzat: sopar+resopó... jajajaj
Publica un comentari a l'entrada