El proper 25 d'abril de 2009 Sol Picó ens presenta acabat l'espectacle del qual vam poder veure el work in progress l'11 de desembre passat. Podeu llegir-ho aquí:
http://teatreescorxador.blogspot.com/2008/12/lnima-dun-espectacle-avui-no-hi-ha.html
La ballarina i coreògrafa Sol Picó porta fins a l'Escorxador el seu nou treball El llac de les mosques, un títol amb clares al·lusions a la peça clàssica de Txaikovski El llac els cignes.
La mateixa Picó ha definit l'obra com a "un solo acompanyat". Hi intervenen: un ballarí, un actor maquinista, una banda de rock i la ballarina.
Serà que arrosseguem massa coses?
Serà el tabac mentolat, que fumaven les nostres mares, la solució per deixar de fumar?
Serà aquesta incertesa comú als mortals?
A certa edat és habitual parar-se a pensar per “intentar” tenir una panoràmica de la nostra vida, es comú i recomanable.
Proposo la volta al món d’Afrodita i les seves tetes llança míssils, teledirigida pels germans Mala Sombra.
Proposo una aventura, un viatge en rodó, amb una mirada cap a darrera, cap endavant, zenital: un viatge en rodó (quin mareig!)
Com hem arribat fins aquí? Què ens ha quedat per fer? Quines són les assignatures pendents? Què no hem pogut o sabut resoldre fins ara?
La Sol vol fer un espectacle auster, concret, impactant, despullant-se d’escenografia i simplificant l’escena per ressaltar el contingut, la interpretació, per arribar directe a l’espectacle, d’estómac a estómac. Un altre exercici de sinceritat i diversió.
Amb aquestes premisses, es proposa un repte, reproduir un concert de rock a l’ús, i la seva cantant no és una cantant sinó una ballarina. Sol serà la mestra de cerimònies, que realitzarà tots els rituals típics d’un concert de R&R.
La interpretació d’un concert ens donarà l’espai perfecte per treballar un tema que la Sol ha anat estudiant, alimentant i desenvolupant des de fa ja diversos anys: la relació del públic amb l’artista i de l’artista amb el públic, la intercomunicació del fet en viu. Farem servir tots els recursos escènics necessaris per a què el públic se senti part del concert.
"Ens interessa oferir al públic una mirada en capes, amb diferents profunditats, depèn de lo lluny que el públic vulgui arribar, de l’esforç que vulgui fer, o bé de lo identificat que estigui amb allò que li oferim."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada