Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat

22 de març 2011

27 de març, Dia Mundial del Teatre

L'any 1961 es va establir el Dia Mundial del Teatre  el 27 de març, dia en què l'Institut Internacional del Teatre de la UNESCO (ITI) i la comunitat teatral de tot el món celebren i organitzen actes ben diversos arreu del planeta.
Un dels més importants és la lectura i la difusió del Missatge del Dia Mundial del Teatre, encarregat cada any a una persona relacionada amb el teatre que comparteix reflexions sobre aquest tema i sobre la cultura de la pau. El primer Missatge fou escrit per Jean Cocteau (França) el 1962. Cada any des de llavors, el Missatge es tradueix a més de 20 llengües i és difós per tot el món.
Jessica A. Kaahwa
Enguany, l'encarregada d'escriure'l ha estat Jessica A. Kaahwa, una autora ugandesa, dramaturga, actriu i investigadora. Dóna classes als departaments de Teatre i de Literatura de la Universitat de Makerere. Ha estat impulsora d’iniciatives que han utilitzat el teatre i els mitjans de comunicació en la resolució de conflictes. Actualment, continua experimentant amb les teories per ampliar el discurs sobre la pràctica teatral. Els seus darrers treballs són Teatre de significat personal i Teatre de Conflictes de comunicació.

Aquí podeu llegir-lo en català: http://www.world-theatre-day.org/picts/WTD_Kaahwa_Catalan.pdf

21 de març 2011

Èxit del taller "Un dia amb el públic" conduït per Cesc Gelabert

Dissabte passat vam acollir a l'Escorxador un taller de dansa, "Un dia amb el públic", conduït per Cesc Gelabert.

A la primera part, o Primer Acte, com el vam anomenar, 20 persones inscrites prèviament van participar de les explicacions i demostracions de Gelabert, així com vam poder practicar passos i exercicis damunt del linòleum.


A la segona, oberta al públic i gratuïta, Gelabert va parlar del moviment, de l'art, de la dansa i de com ell, avui, continua aprenent del públic. Ell i els ballarins de la companyia van fer demostracions de fragments de peces coreogràfiques. Ens van ensenyar també com pot anar variant una mateixa coreografia segons com es balli i segons què es pretengui en cada moment.

17 de març 2011

"Belmonte" un referent de la dansa contemporània del país

© Ros Ribas
Diumenge, 20 de març de 2011, 19 h, Sala 1, 18 €
Belmonte, Gelabert-Azzopardi

Aquest diumenge arriba a Lleida Belmonte, un dels espectacles de referència de la dansa contemporània a Espanya, de la mà de la companyia Gelabert-Azzopardi, que han reposat aquesta peça -estrenada l'any 1988- amb motiu del seu 30è aniversari (i per molts més!). 
Aquella primera versió va ser a Lleida el 18 d'octubre de 1989 a la nau central de la Seu Vella.
Belmonte és una abstracció de la vida del torero Juan Belmonte (1892-1962), qui va suposar una revolució en la manera de torejar que, fins llavors consistia simplement a esquivar el moviment del brau. Va incloure la intenció de torejar quiet, un desig per a qualsevol torero.
Aquesta és una obra sobre la relació entre l'instint i la raó, entre la vida i la mort. Només si som capaços de trobar i lidiar amb l'animal que portem dins nostre fem dansa del nostre moviment. Juan Belmonte deia que allò que importa és que la íntima emoció del toreig traspassi el joc del toreig.

Volem recordar i subratllar també que en la seva reposició l'obra compta amb l'equip artístic inicial format per Frederic Amat, Lydia Azzopardi, Cesc Gelabert i Carles Santos.Vegeu anterior entrada al blog del dia u de març de 2011.

Aquest espectacle és una abstracció en termes coreogràfics, musicals i plàstics, del món dels toros i utilitza l'extraordinària personalitat de Juan Belmonte com a secreta força d'inspiració. No és una descripció figurativa de les curses de toros ni una biografia cinematogràfica.

© Ros Ribas
"Belmonte és una experiència escrita amb paraules majors." (Joan Anton Benach, La Vanguardia)
"La millor 'faena' d'un ballarí." (M. G. Otzet, Diari de Barcelona)
"Una partitura que no es mereix morir." (Miquel Jurado, El País)
"Un espectacle ambiciós." (Maryse Badiou, El público)
"Emoció, força i qualitat." (Gonzalo Pérez de Olaguer, El Periódico)
"Sensual i salvatge la dansa de Gelabert." (Leonetta Bentivoglio, La Repubblica)