A través de l'ús de la càmera es plantegen dues realitats que s'esdevenen paral·lelament i que no estableixen res absolut, sinó que fragmenten la realitat en una situació escènica i una situació cinematogràfica proposant múltiples espais que conviuen en un de sol, temps que transcorren en contradicció, estructures que es desenvolupen fins a l'infinit, dobles imatges, jocs de realitat i ficció. S'aprofundeix així en l'estudi del llenguatge coreogràfic, cinematogràfic i teatral, i en el qüestionament dels papers adquirits com a espectador, i de les convencions del cinema i del teatre.
L'espectador és testimoni del making off i de la pel·licula realitzada. Es barregen els temps de l'acció en directe i el temps cinematogràfic del resultat a la televisió. El poder de la ficció i el virtuosisme de la realització posen l'espectador en una situació de distància i d'implicació de la qual entra i surt intermitentment.
"Amb aquest treball vull posar en qüestió el punt de vista de l'espectador a través de la utilització d'un dispositiu que em permet fragmentar la realitat del que veiem; així com el poder que la representació, la ficció i el virtuosisme tenen sobre els nostres mecanismes de percepció. El dispositiu creat consisteix en una butaca (d'esquena als espectadors), una televisió i una càmera que manipulo jo mateixa des de la butaca per crear la pel·lícula, de la qual jo mateixa sóc espectadora." María Jerez
