El Teatre de l'Escorxador a la Mostra d'Igualada

Demà dimecres, 1 d'abril de 2009, arrenca la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d'Igualada. Organitzada per l'Ajuntament d'aquesta ciutat i la Generalitat de Catalunya, la Mostra és l'aparador català d'arts escèniques per a públics joves.

La directora del Teatre Municipal de l'Escorxador participarà demà en la taula de debat "Per què programar espectacles per a tots els públics?", juntament amb Franky Devos, reconegut autor d'obres sobre el món del teatre, els joves, el marquèting cultural i la comunicació; Agustín Lorenzo, de l’Instituto Municipal a Coruña Espectáculos, d'A Coruña; i Juan Gómez Macías de la Fundación Luis Ortega Bru (Cadis).

La programació de la Mostra començarà dijous, dia 2, i s'allargarà fins diumenge. En destaquem les companyies lleidatanes que hi presenten (i/o estrenen) espectacles: La Baldufa, Festuc Teatre, La Remoreu, Zum Zum i el Centre de Titelles de Lleida. A totes elles, molta merda!

Podeu consultar la web de la Mostra i arribar-vos-hi el cap de setmana si teniu ganes de festa!

www.lamostraigualada.cat

27 de març de 2009, Dia Mundial del Teatre

El missatge d'enguany està signat per Augusto Boal:

http://www.aadpc.cat/aadpc/ca/noticies/noticia.html?html=15522.html

2 entrades al preu d'una aquest dissabte!!

Imprimeix-te la imatge i vine al Teatre!!

(menors de 12 anys entrada gratuïta)

"Rococó Bananas" de Los Excéntricos a l'Escorxador

Dissabte 28 de març de 2009 arriben els clowns Los Excéntricos a l'Escorxador amb l'espectacle Rococó Bananas.

Són tres, Marceline, Sylvestre i Zaza. Francesos o catalans, tant se val, perquè la seva pàtria és el món. Europa, el Canadà, els Estats Units, la Xina i el Japó. Ja fa molts anys que Los Excéntricos roden pel món propulsats per un desig sublim : fer bullir l’olla del riure.



Un piano de cua trucat es converteix en l’escenari improvisat de les bogeries del trio a Rococó Bananas. La creguda i histriònica Marceline és el vèrtex femení del triangle. La seva mala traça fa posar nerviós l’audaç i empipador Sylvestre, el mestre de cerimònies. Com més gran és la baralla, més se’n riu Zaza. Moments lírics es mesclen amb situacions rocambolesques, en una successió de números a un ritme desenfrenat que supera la barrera del llenguatge.

Músics i malabaristes, Los Excéntricos formen un trio atípic que renova la figura del clown gràcies a la seva poètica d’arrel surrealista que troba un equilibri entre la modernitat i el classicisme.

Trenta anys pels camins i encara se’n riuen de nosaltres!

www.losexcentricos.com

"La caiguda d'Amlet (o la caiguda de l'hac)"

Jordi Oriol ens presenta aquest dijous, 26 de març de 2009, una personal reescriptura de l'obra de Shakespeare, amb direcció de Xavier Albertí.

"Amlet cau. No l’hem vist caure d’enlloc ni tampoc el veurem aterrar. L’espai, com el temps, no hi tenen cabuda. Tampoc no tenen sentit. Només podem assegurar que hi ha un Home. Un Home enmig d’una caiguda. Un Home i els seus pensaments. Pensaments que vomita per trobar-los una lògica. Per ordenar-los. Per entendres's. És Un monòleg introspectiu enmig de l’univers infinit. Un discurs en forma de fractal. És la part pel tot."

La Caiguda d’Amlet és un monòleg en vers. Està concebut per fer un treball acústic i centrat en la musicalitat del propi text. Per composar la peça, Xavier Albertí incideix sobretot en el camp sonor, en la recerca d’un espectacle innovador en l’àmbit teatral. Es vol treballar la sonoritat i cadències del text en boca de l’actor (Jordi Oriol) conjuntament amb la faceta d’Albert Llanas com a compositor electroacústic. Es tracta, doncs, de crear un software sonor, ideat especialment per la composició, que treballi els colors harmònics i melòdics generats pel discurs de l’actor. Un treball de compenetració entre el compositor i l’actor, per resoldre, així, una escena visual que faci viatjar l’espectador a través del ventall d’espectres sonors, fonètics i acústics, que es generin a partir d’aquesta conjunció.

"Fortuny Venise", òpera contemporània, el 21 març 2009 a les 21 h

Fortuny Venise és una òpera de la productora Acteon, el nucli de la qual és la personalitat fascinant i polifacètica de Marià Fortuny i Madrazo, fill de Marià Fortuny i Cecilia de Madrazo. Més que en una escenificació biogràfica, la música de Diego Dall’Osto, el libretto de Lluís Meseguer i la direcció escènica de Rafel Duran, intenten submergir-se en el temps apassionant i complex que va viure l’artista; les seues relacions personals i artístiques amb personatges coneguts de les arts i la tècnica; les seues creacions estètiques i industrials; i els fets històrics que va presenciar.

Text, música i posada en escena formen una continuïtat on els diferents llenguatges es complementen i es reflecteixen els uns en els altres. En tant que espectacle, en tant que òpera, Fortuny Venise proposa una sèrie de visions líriques a través de les quals el protagonista ofereix claus poètiques, reflexives, històriques i estètiques que ens permeten entendre el seu temps, que és encara el nostre, i potser el de sempre, el del món i la humanitat.

Us recomanem que visiteu el web de l'obra per saber-ne més i escoltar-ne fragments:

www.fortunyvenise.org

"Otra vez" espectacle per a nens i nenes, a l'Escorxador el dia 21 març 2009

Otra vez és un viatge cap al desconegut amb l'objectiu de descobrir el món.
En un espai circular, delimitat per 50 cadires per a 50 nens i nenes, apareixen uns viatgers amb maletes de les quals treuen objectes, joguines, estímuls que desperten els sentits i la imaginació dels espectadors, amb la qual cosa provoquen sorpresa i, potser, una petja indeleble que els acompanyarà sempre.
Otra vez es una invitació a compartir des de dins la sorpresa del descobriment d'un món que es va construint davant dels ulls meravellats dels més petits.
La llavor de la proposta naix del llibre Ser quinto, d'Ernst Jandl i Norman Junge, publicat a Espanya per Lóguez Ediciones l'any 1999. Unes joguines trencades esperen, assegudes en cadires, el torn d'entrar per una porta per poder ser reparades.
Després de la lectura del llibre s'amunteguen, com al calaix de les joguines, les idees, les paraules, les imatges, els objectes.

Espectacle en castellà

www.ultramarinosdelucas.com

LP'09 Dansa... o no

Al llarg de 17 dies, La Porta Dansa, un col·lectiu barceloní independent format per professionals de la dansa, organitzen LP'09 Dansa... o no, una programació ininterrompuda amb més de 50 propostes de creació actual al voltant del cos: obres escèniques, accions, instal·lacions, projeccions, trobades i altres experiències limítrofs que investiguen les nocions de joc, moviment i teatralitat.

Artistes de reconegut nivell en l'àmbit de la dansa i el moviment presentaran propostes i creacions en un espai per mostrar, però també per intercanviar idees, opinions i visions sobre la creació contemporània. Els escenaris són a Barcelona: al CCCB, al Mercat de les Flors, a La Poderosa, al local de Conservas i a SantRafael14 (les adreces les trobareu fàcilment a la web).


Us recomanem que mireu el programa i que, si podeu, esclar, aneu a veure-hi alguna cosa:

http://laportabcn.com/doc/LP09programa.pdf

FestivAlt 09 a Vigo

Aquesta quinzena a la ciutat de Vigo té lloc el FestivAlt 09, Festival Alternatiu de les Arts Escèniques de Vigo. La programació de l'ALT es caracteritza per una voluntat d'atendre nous llenguatges escènics, noves disciplines, per la innovació i la investigació en l'àmbit de l'art i pel la creença que la creació contemporània està assentada sobre unes bases culturals sòlides i fermes, per la qual cosa mereix el suport d'institucions i programadors.

En el cartell d'aquests quinze dies s'hi poden trobar artistes internacionals, però també locals, com a reflex de la inquietud per mostrar què fan els altres i servir de plataforma als nous creadors, entre els quals hi havia Playground, companyia guanyadora del Premi d'Arts Escèniques Lleida 2005, amb El rey de la soledad; i Los Corderos, companyia finalista del Premi d'Arts Escèniques Lleida 2006, que hi representava l'obra Tocamos a dos balas por cabeza.

La directora del Teatre Municipal de l'Escorxador hi ha estat convidada en tant que programadora de l'Escorxadijous, una plataforma escènica en què es representen espectacles emergents, innovadors, contemporanis, fronterers i transgenèrics en l’àmbit de les arts escèniques (teatre d’objectes, d’ombres, d’òpera contemporània, de hip hop, de text, visual, performance, dansa, art numèrica, clown, circ…). Una programació per a públics no convencionals i arriscats, que ha permès atansar el teatre a un nou tipus d’espectador.

Per a més informació: www.festivalt.org

"Nas de barraca", espectacle per a nadons, a l'Escorxador

A primers del 2004 la companyia Toc de Retruc la nova proposta Nas de barraca , un recital de cançons amenitzades amb elements plàstics i que tracten dels hàbits que els nens i nenes de 0 a 3 anys estan aprenent, tant a casa com a l’escola: rentar-se, vestir-se, menjar, anar a dormir, fer pipí...

La Marta i en Carles utilitzen una col·lecció d’instruments musicals curiosos, gairebé joguines, que desperten una enorme atenció entre el seu jove públic.

Després de donar la benvinguda als nens amb una música suau i suggerent, presenten el Conill Tafaner.
Amb ell coneixeran una sèrie de personatges, trucant cada cop a la seva porta i tot cantant una tonada. I a cada ocasió la seva cançó suggerirà una acció que el nen reconeixerà com a hàbit d’aprenentatge: rentar-se, menjar, anar-se’n a dormir, vestir-se, etc.
Coneixeran un pintor, una cuinera, una aranya viatgera, jugaran a fet i amagar i es retrobaran gràcies a la música, escoltaran una pila de cançons i al final visitaran el Conill, que els rebrà a casa seva oferint-los un concert de comiat.

La capacitat de la sala serà molt limitada. Dos passis: a les 17 i a les 17.45 h

http://www.tocderetruc.com/

"Aloma", de Dagoll Dagom, dissabte, 14 març 2009, a l'Escorxador

Dissabte 14 de març de 2009, a les 17.30 i a les 21 h, l'adaptació musical de la novel·la de Mercè Rodoreda, Aloma, feta per Dagoll Dagom

"Ot, el Quixot" de Clownx Teatre, dissabte 7 març 2009 a l'Espai 3

Ot, el Quixot, de Clownx Teatre, dissabte 7 de març de 2009 a l'Espai 3

Així com Don Quijote confon sovint la fantasia amb la realitat, el guió d’aquesta peça teatral utilitza situacions reals (l’herència, la manca de compradorsde llibres,…) barrejades amb notes de fantasia (la rata de biblioteca) per introduir el protagonista en el món de ficció (viure les aventures del llibre) del qual surt com si despertés d’un somni. La trama, doncs, és la següent: Ot, un xicot molt eixerit a qui no li agrada gaire llegir, ha heretat una llibreria del seu oncle Pol.
Magí, una rata de biblioteca i amiga de Pol li farà veure que aquella llibreria és màgica, ja que, si vol, pot esdevenir protagonista de cada una de les històries que hi ha allà.
Tot mirant els llibres cau dins d’un volum del Quixot, que és el darrer llibre que estava llegint el seu oncle. Per sortir-ne haurà de reviure alguns capítols d’aquesta novel.·la fins a trobar un lloc per tornar a escapar. Ot, finalment, torna a la realitat amb moltes ganes de llegir i d’esdevenir el protagonista de moltes altres històries.

Premi XARXA – SGAE 1998 al millor projecte d’espectacle

Becat pel projecte cultural de la Caixa de Sabadell 1999

www.clownxteatre.com

"Volare", dijous 5 de març 2009, 21 h. Escorxadijous

Los Dos Los (un fenomen teatral) presenten: Volare

Dues butaques a la deriva en un oceà de preguntes semidesgarradores i/o lacerants en la seva profunda profunditat.
Floten i pateixen bastant...enorme-ment...en general...sempre

Però a pesar de tot, sense cap mena de dubte, quantes alegries dóna una copa de la UEFA, un bon bocata de bratwurst o una samarreta que digui en lletres daurades Be Free!

Gràcies per haver vingut.

A principis del 2007, després de variades experiències teatrals en solitari (Cane Mondo, Contrast) Piero Steiner i Enric Ases es retroben per iniciar la creació de Volare.

Aquests dos artistes ja havien col·laborat anteriorment en propostes tan innovadores i suggerents com ara Los Los i Zotal Teatre, amb les quals viatgen per mig món i reben nombrosos i prestigiosos premis (premi de la Crítica de Barcelona i Premi FAD, entre d’altres), propostes que tant per la seva forma com pel seu contingut, en el seu moment, creen corrents, proposen llenguatges, obren camins...

Podríem dir que per formació i per vocació, la força dels seus espectacles es basa en el treball actoral, a partir del qual creen tot un submón de personatges extirpats del quotidià que, amplificats o deformats per l’humor –un humor àcid, amarg– provoquen en l’espectador un dolcíssim nus a la gola.

LOS dos LOS proposen un univers teatral en què els elements escenogràfics i d’atrezzo són mínims (pur context) i on la narrativa dramàtica és resumida a l’essencial.

Un imaginari que impacta en l’espectador de manera atroçment directa. Una original combinació de tragicomèdia i poesia.

En els seus espectacles, metàfores personalíssimes de l’absurditat de la vida, com estranys peixos abismals, éssers marcats per l’infortuny, somien aire mentre s’enfonsen ridículament en el fang.