Una lectura de Shakespeare

Divendres, 4 d'abril de 2014 - 21 h

Sala 2, 10 € / 8 € (reduïda), lectura dramatitzada

Shakespeare a Benicàssim

Setze Fetges i Ring de Teatro

Una lectura en escena de textos a partir d'una idea de Sergi López i Jorge Picó.

Foto: M. Artalejo

Sergi López i Jorge Picó, actor, director i amics inseparables, tornen a la càrrega amb la lectura més sui generis dels clàssics més canònics. Perquè ningú s'esperava que venint del mim i del teatre gestual, Sergi López s'atrevís ara amb Otel·lo, Hamlet o Enric V (entre altres). Embarquem-nos amb el nostre actor més internacional en aquest sorprenent viatge per l'arxipèlag shakespearià. L'humor està garantit.

"Fragments d'obres de Shakespeare escollits com si fossin una llista de reproducció intel·ligent d'un iPod. Una taula d'oficina amb els textos, monòlegs, diàlegs, guardats en un calaix. Sergi López s'hi asseu, disposat a llegir. A pocs metres i, quasi enfrontada, una altra taula on un oficinista? un tècnic de llums? el director de l'obra? o anomenem-lo "l'altre", assegut, mira, escolta i anuncia entrades de personatges. Llegeix per fer aparèixer. Atenció detinguda sobre les paraules. La frontera entre la lectura i l'actuació. La pàgina com una finestra oberta al públic. I la taula d'escriptori, escenari on obrem sobre la imaginació de l'espectador. «La meva nació...? Quina és la meva nació?» Iago, Portia, Hamlet, Caliban, Ricard II... són entre les paraules, només cal reanimar-los. «Ser... No ser...» O bé fer o no fer?» Heus aquí el dilema".

Jorge Picó

Posada en escena: Jorge Picó

Lectura dels textos: Sergi López

Traduccions: Miguel Teruel, Pilar Ezpeleta i Vicent Montalt

 

ULTRAinnocència

Dijous, 3 d'abril de 2014
21 h, Sala 2, 10 € / 8 € (anticipada), Escorxadijous / teatre físic - dansa
ULTRAinnocència
loscorderos.sc

Foto: Rojo Barcelona

Com en va dir l'Eduard Molner en aquesta crítica a La Vanguardia, l'espectacle comença amb dos "oficiniestes excèntrics", amb els tirants que fan d'arnesos i que reciten una lletania: "es-pi-ri-tu-al". L'escenografia són unes ràdios penjades del sostre, unes ràdios que són objectes però esdevenen personatges. L'escena és pulcra i neta, quasi essencial, depurada. Hi ha tant treball al darrere d'aquesta peça que només se n'aprecia la netedat, reflectida en l'escenografia, però també en un espai sonor magnífic. La paraula esdevé a loscorderos extensió del cos, i del moviment, i és utilitzada com una eina més d'aquest "teatre bastard" de què parla aquest "ramat" al seu Manifiesto del Teatro Bastardo (cliqueu l'enllaç i, un cop a la pàgina, seguiu avall per trobar el Manifiesto).

Una peça que ens parla de Déu, de l'espiritualitat, de l'intangible, des de la corporeïtat i des de la contundència. Perquè, com va escriure Rosalía Gómez al Diario de Sevilla: "gusten más o gusten menos sus piezas, el trabajo de loscorderos tiene siempre algo de verdad que nunca defrauda."

Hay que ser ultrainocente para creer en lo intangible,  para  crear lo inexistente.
Hay que ser ultrainocente para seguir caminando, para no dejarse engullir, para no dejarse morir.
Hay que ser ultrainocente para mover montañas, para ver la luz, para escuchar el mensaje.
Hay que ser ultrainocente. La inocencia ha muerto.
Hay que ser ultrainocente para creer que esto es lo real, que es lo que hay.
Hay que ser ultrainocente para saber que uno no cree en lo que quiere, sino en lo que puede.
Para ver  que todo es una ficción y dejar de luchar contra la realidad.
Para no creérsela.
Para  crear otra.
La realidad esta vez no superará a la ficción.
Víctimas de la teoría, llegó el momento. Sintonizar el silencio, asumirlo, tal vez disfrutarlo. Recolectores de minúsculas verdades a la caza de la timidez divina.Ultrainocencia, una fe empírica en la incertidumbre como puerta hacia todas las posibilidades. Equilibrismos del alma a ras de suelo. Carne al servicio del espíritu creativo que nos mueve.

Algunes crítiques aquí i aquí.

Un "Cabaret petrificat"

Foto: Gina Aspa

Divendres, 7 març 2014 - 21 h
Sala 2 - 8 € / 10 € - escorxadijous / circ
Cabaret petrificat
Escarlata Circus

Cabaret petrificat és un viatge en forma de cor de roc que fuig com una ombra poruga i s’emmotlla com un grapat de fang damunt de qualsevol volum. És un aparador de contrastos, de calor i de fred, de buidor i de plenitud, de duresa i de flonjor, de lleugeresa i pesantor, de riures i de plors, de vida i de mort, de positiu o negatiu. És un cabaret desplomat on les ballarines són dures i fredes com el glaç i el fum és l’estela que deixen les ales d’aquell ocell que s’enfila damunt d’una canya. On les notes musicals suggereixen universos, on la llum ens enlluerna l’ànima. La resta queda en el vostre imaginari, la nostra proposta és la suggestió; la vostra, la destil·lació.

Escriure en circ és com escriure en l’aire i les paraules volen en el vèrtex d’un ganivet; o ballen en la metxa d’un fuet espetegant; o queden impregnades en un cor de roc; o són els estels d’aquell vestit de pallasso vell de vellut; o s’emmotllen en aquella pila de fang. Un home lligat a un destí. Lligat a una vida, lligat a una mort, lligat al joc. Anhela la llibertat. Desitja allò que no té. Busca el que no troba. Troba el que no busca. Les cordes com cordons umbilicals li porten els objectes a l’abast: ganivets, fustes, fang, paper, fuets, pedres... Aquest home sol, nua, desnua, estira, cargola, clava, espetega, embruta, crida, fueteja, apunyala, pinta, dibuixa, balla, riu i plora. L’acció és com picar un cor de pedra que s’estova a mida que avança el temps i el temps es desfà.

Crítiques al Recomana

Escarlata Circus

Zoomwooz

Dissabte, 22 de febrer de 2014 - 20.30 h - 8 € / 10 €

Escorxadijous - Performance live cinema

Zoomwooz

Karla Kracht i Andrés Beladiez

Foto: Gerardo Sanz

Una performance de cinema en viu, imatges reals enregistrades i projectades en directe que reflecteixen el funcionament de la societat i els seus subsistemes.

Karla Kracht i Andrés Beladiez ens parlen sobre la posició de l'individu dins un sistema, en canvi constant, que anomenem societat. Ens parlen sobre els records, somnis, frustracions i febleses que permeten aquest joc de poders.

Un niu de vespa d'ànimes desesperades que clamen un bocí de res, cervells inhabitats per ells mateixos, perduts en altres temps. Somnis oblidats, desitjos que es perden en la memòria col·lectiva, abraçades, copets a l'espatlla, crits, un gos que borda, un petó xiuxiuejant que et remena els budells.

http://zoomwooz.tk
http://www.karlakracht.com/zoomwooz
http://www.tea-tron.com/zoomwooz/blog/author/zoomwooz
https://www.facebook.com/zoomwooz.project
http://zoomwooz.tumblr.com

PASSI PER A @IGERSLLEIDA

Abans de la funció de Zoomwooz, els usuaris d'Instagram que vulguin (prèvia inscripció a igerslleida@gmail.com) podran fer fotografies de l'espectacle amb els seus dispositius mòbils, per aportar diferents punts de vista del muntatge, la performance i l'acció en viu de Zoomwooz en un passi exclusiu per a ells, el mateix dissabte a les 19.30 h.

Aquesta és una proposta emmarcada dins els EscorxaGram del Teatre Municipal de l'Escorxador, engegats la temporada passada. Més info aquí.

Amb la complicitat d'Animac. 18a Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya

Nova temporada 2014

Al gener, encetarem any i encetarem temporada.
Arrenquem el diumenge 12 de gener amb La Sireneta de Festuc Teatre al matí, i La pell eixorca, textos d'Espriu i T. S. Eliot amb Txe Arana.
Una temporada amb teatre, familiars, circ, dansa, performance, tallers amb els espectadors, visites a ca l'artista, visites guiades...
Aneu fent lloc a l'agenda!

Accidents polipoètics

Ontología general

Dijous, 31 de maig de 2012 / 21 h / Cafè del Teatre


Amb motiu del 20è aniversari, Accidents Polipoètics presenten un nou espectacle de poesia, Ontología general, un recorregut pel seu repertori polipoètic (1991-2011), que també incorpora textos inèdits de recent creació.

                     "Y es que al final de la luz, siempre hay otro túnel"

La polipoesia és, segurament, la darrera avantguarda del segle XX. Xavier Theros i Rafael Metlikovez s'uneixen, en aquella Barcelona preolímpica, al moviment polipoètic amb altres creadors com Enric Casasses, Jordi Pope, Xavier Sabater... i altres, que abandonen els circuits convencionals per buscar uns altres públics al bars, al carrer, als concerts... aconseguint normalitzar el recital poètic, tot servint-se dels elements i llenguatges escènics i performàntics.

En aquests vint anys de poemes al damunt dels escenaris aquests dos rapsodes segueixen decidits a alliberar la poesia de les tauletes de nit per posar-la davant de la gent. Poesia per a gent que no llegeix poesia -com diuen ells-

               "Lo malo de las palabras es que se ponen enseguida perdidas de letras"

http://blogdeaccidentspolipoetics.blogspot.com.es/

http://www.cafedelteatre.com/

Gameformance

Homeward Journeys de Yoctobit

Dijous, 10 de maig de 2012
21 h - Sala 2 - Escorxadijous-Gameformance

Homeward Journeys és una peça de teatre jugable, una barreja d'aventura gràfica i teatre interactiu. Una gameformance multijugador en la que l'avatar és una persona, una actriu.
Formalment es tracta d'una peça del joc de gènere "Search and find", en la que els espectadors, com a agents actius (jugadors), hauran de guiar a l'actriu executant cap al seu objectiu.
L'espai diegètic del joc forma part de l'escenografia física i la performer és l'avatar físic de l'audiència.

Una pràctica artística que utilitza el teixit hipertextual del videojocs com a generadors d'espais escènics.

Yoctobit
Yocto es un prefix del Sistema Internacional de Unidades que indica un factor de 10-24. Adoptat l'any 1991, ve del griego οκτώ, que significa vuit, porquè és igual a 1/10008. Fa referència a la filosofia de creació de formats minúsculs i dinàmiques lleugeres del col·lectiu.

Bit és l'acrònim de Binary digit (dígit binari). Un bit és un dígit en el sistema digital i fa referència al sistema computacional sobre el que es construeixen els jocs d'ordinador, les escenografías d'aquest projecte i en general tot allò relatiu a l'àmbit digital.

"Homeward Journeys" és un projecte seleccionat per:
- "HelloWorld, creación contemporánea y nuevas tecnologias" de Medialab-Prado (2009)
- "Playlab: experimentación con videojuegos" de Medialab-Prado (2010)
- Estrenada al maig del 2011, al Matadero de Madrid amb el recolzament d'Intermediae Creación Contemporánea

Projecte coreogràfic i futbolístic

Dijous, 19 d'abril de 2012 - 21 h - 8 €
Escorxadijous - dansa

Unter der Schönen Haut (Sota la bonica pell)
Les filles föllen

Peça coreogràfica que vol atansar la dansa i el futbol a través del moviment. Mentre la dansa es tanca en formes estilístiques i s'allunya de la vivència popular, el futbol es divideix entre la vivència popular al camp i el mercat elitista dels futbolistes.
Ens atrevim, doncs, a pensar en dansa quan veiem futbol? I en futbol quan ballem?


Càpsula #1: Unter der schönen Haut from Les filles Föllen on Vimeo.



http://lesfillesfollen.blogspot.com/

http://lesfillesfollen.com/


29 d'abril: Dia Internacional de la Dansa
Manifest 2012 de Sidi Larbi Cherkaoui http://www.international-dance-day.org/en/index.html

"Katastrophe" d'Agrupación Sr. Serrano

Dissabte, 3 de març de 2012
20.30 h, Sala 2, Escorxadijous

Katastrophe, Sr. Serrano

Quatre performers, onze maquetes i centenars d’ossets de goma conformen el món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d'experiments químics i accions subversives. Emmarcant l'espai, tres grans pantalles submergeixen l'espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció.

Foto: Ewa Gleisner

Katastrophe planteja si hi ha alguna diferència entre una catàstrofe natural, una catàstrofe 'natural' provocada per l'home i una catàstrofe humana. O dit d'una altra manera, si les morts provocades per un tsunami són equiparables a les causades per una fuita radioactiva o a les produïdes per una bomba atòmica. És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Auschwitz que Pompeia? La indiferència cap als homes de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència cap als homes de l’acció d’altres homes?

Katastrophe es nodreix del llenguatge escènic que defineix l'Agrupación Señor Serrano: performance, dansa, teatre físic, vídeo en escena i tecnologia interactiva.


www.srserrano.com

Amb la complicitat d'Animac. Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya (de l'1 al 4 de març de 2012)

"Insomni" o la poètica dels objectes quotidians

Dijous, 16 de febrer de 2012 - 21 h - 8 € - Escorxadijous
Insomni, Playground

Retrat d’un ésser que es resisteix a concebre la calma. En un estat de vigília constant, observa la vida que l’envolta amb una sensació d’al·lucinació, potser gràcies a la beguda, gràcies a la son, gràcies a la gana. I, en tot això, cerca la manera de sobreviure. I al seu voltant ampolles i estris de primera necessitat, filferro, l’esquelet d’un llit. Ell utilitza el que el llit desprèn no pas per dormir, sinó per construir el seu univers a partir de la seva matèria.

Una posada a escena que evoca la caiguda en l’oblit i el buit, i que intenta cercar el camí de transmetre allò que està passant realment però que l’ull humà és incapaç de percebre. Per aconseguir-ho la dramatúrgia d’aquest espectacle es construeix mitjançant la manipulació i la transformació de l’entorn i d’un mateix.

El mitjà d’expressió a Insomni és la descomposició: de la imatge, de la linialitat del temps, de l’acció. La matèria també pateix d’aquesta deconstrucció: els objectes inverteixen la seva utilitat, les mides dels paisatges s’alteren, les percepcions es vulneren. Res del que observem existeix realment, tot són projeccions de la memòria del personatge: del seu passat llunyà, present immediat i futur projectat.

Aquesta escriptura presenta les dues línies de investigació pròpies de la companyia: 

-La recerca en la composició dramàtica influenciada pel valor TEMPS. L’estructura de temps es repeteix fins a l’infinit: passat, present i futur que és passat, present i futur.
-La recerca en la composició dramàtica a partir de la fragmentació de la MEMÒRIA.

La composició de moviment i manipulació a partir d’allò que fem constantment i que ens defineixen (les nostres maneres en allò quotidià, i les nostres reaccions vers els esdeveniments).

Durant el procés de creació d'aquest espectacle, un assaig es va poder veure a Olot en el marc del programa Artista Convidat el passat mes de juny.

"Pugilatus" d'Escarlata

Dijous, 19 de gener de 2012
21 h, Sala 2, 8 €, Escorxadijous

Pugilatus
Escarlata
Amb Piero Steiner i Jordi Aspa

Un ball d’emocions i d’històries que busquen l’origen del seu si. És un combat de boxa entre la força i
el sentit comú. És una humanitat retrobada enmig del drama d’una llauna de tomaquet al servei d’uns macarrons salvatges. És un estat mòrbid en la vida del pensament d’un plat de pernil. És una festa d’enterrament de tot allò que vulguem enterrar.

Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... Com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts.

Andrés Lima (Animalario)

TEMPORADA 2012

A partir de dimarts, 3 de gener de 2012, ja seran a la venda les entrades per a la Temporada 2012. 

L'horari de taquilla del Teatre és de dilluns a divendres no festius de 17 a 21 h.

Consulteu el programa aquí:

"Avatar*" dels Erre que erre aquest dijous 4 de març a l'Escorxadijous

Aquest dijous, a la Sala 2, a les 21 h

Avatar*
Erre que erre


Un solo de dansa interactiu en el qual la intèrpret està en constant diàleg amb el software, responsable dels diferents esdeveniments narratius, que reaccionen en base als desplaçaments, actituds i gestos, per mitjà de la detecció de les càmeres, que envien els senyals de posició a l'ordinador, encarregat de processar les dades i reenviar-les a l'espai escènic en temps real.

Intèrpret: Mariangeles G. Angulo
Visuals interactives: Román Torre
Coproducció: Erre que Erre, Centro Párraga de Múrcia, Laboral Centro de Arte de Gijón i El Matadero de Madrid

AVATAR* / Trabajo en proceso (Promocional) from Rtorre on Vimeo.

FestivAlt 09 a Vigo

Aquesta quinzena a la ciutat de Vigo té lloc el FestivAlt 09, Festival Alternatiu de les Arts Escèniques de Vigo. La programació de l'ALT es caracteritza per una voluntat d'atendre nous llenguatges escènics, noves disciplines, per la innovació i la investigació en l'àmbit de l'art i pel la creença que la creació contemporània està assentada sobre unes bases culturals sòlides i fermes, per la qual cosa mereix el suport d'institucions i programadors.

En el cartell d'aquests quinze dies s'hi poden trobar artistes internacionals, però també locals, com a reflex de la inquietud per mostrar què fan els altres i servir de plataforma als nous creadors, entre els quals hi havia Playground, companyia guanyadora del Premi d'Arts Escèniques Lleida 2005, amb El rey de la soledad; i Los Corderos, companyia finalista del Premi d'Arts Escèniques Lleida 2006, que hi representava l'obra Tocamos a dos balas por cabeza.

La directora del Teatre Municipal de l'Escorxador hi ha estat convidada en tant que programadora de l'Escorxadijous, una plataforma escènica en què es representen espectacles emergents, innovadors, contemporanis, fronterers i transgenèrics en l’àmbit de les arts escèniques (teatre d’objectes, d’ombres, d’òpera contemporània, de hip hop, de text, visual, performance, dansa, art numèrica, clown, circ…). Una programació per a públics no convencionals i arriscats, que ha permès atansar el teatre a un nou tipus d’espectador.

Per a més informació: www.festivalt.org