31 de març 2009
El Teatre de l'Escorxador a la Mostra d'Igualada
27 de març 2009
27 de març de 2009, Dia Mundial del Teatre
http://www.aadpc.cat/aadpc/ca/noticies/noticia.html?html=15522.html
24 de març 2009
"Rococó Bananas" de Los Excéntricos a l'Escorxador
Dissabte 28 de març de 2009 arriben els clowns Los Excéntricos a l'Escorxador amb l'espectacle Rococó Bananas.
Són tres, Marceline, Sylvestre i Zaza. Francesos o catalans, tant se val, perquè la seva pàtria és el món. Europa, el Canadà, els Estats Units, la Xina i el Japó. Ja fa molts anys que Los Excéntricos roden pel món propulsats per un desig sublim : fer bullir l’olla del riure.
Un piano de cua trucat es converteix en l’escenari improvisat de les bogeries del trio a Rococó Bananas. La creguda i histriònica Marceline és el vèrtex femení del triangle. La seva mala traça fa posar nerviós l’audaç i empipador Sylvestre, el mestre de cerimònies. Com més gran és la baralla, més se’n riu Zaza. Moments lírics es mesclen amb situacions rocambolesques, en una successió de números a un ritme desenfrenat que supera la barrera del llenguatge.
Músics i malabaristes, Los Excéntricos formen un trio atípic que renova la figura del clown gràcies a la seva poètica d’arrel surrealista que troba un equilibri entre la modernitat i el classicisme.
Trenta anys pels camins i encara se’n riuen de nosaltres!
23 de març 2009
"La caiguda d'Amlet (o la caiguda de l'hac)"
"Amlet cau. No l’hem vist caure d’enlloc ni tampoc el veurem aterrar. L’espai, com el temps, no hi tenen cabuda. Tampoc no tenen sentit. Només podem assegurar que hi ha un Home. Un Home enmig d’una caiguda. Un Home i els seus pensaments. Pensaments que vomita per trobar-los una lògica. Per ordenar-los. Per entendres's. És Un monòleg introspectiu enmig de l’univers infinit. Un discurs en forma de fractal. És la part pel tot."
La Caiguda d’Amlet és un monòleg en vers. Està concebut per fer un treball acústic i centrat en la musicalitat del propi text. Per composar la peça, Xavier Albertí incideix sobretot en el camp sonor, en la recerca d’un espectacle innovador en l’àmbit teatral. Es vol treballar la sonoritat i cadències del text en boca de l’actor (Jordi Oriol) conjuntament amb la faceta d’Albert Llanas com a compositor electroacústic. Es tracta, doncs, de crear un software sonor, ideat especialment per la composició, que treballi els colors harmònics i melòdics generats pel discurs de l’actor. Un treball de compenetració entre el compositor i l’actor, per resoldre, així, una escena visual que faci viatjar l’espectador a través del ventall d’espectres sonors, fonètics i acústics, que es generin a partir d’aquesta conjunció.
16 de març 2009
"Fortuny Venise", òpera contemporània, el 21 març 2009 a les 21 h
Text, música i posada en escena formen una continuïtat on els diferents llenguatges es complementen i es reflecteixen els uns en els altres. En tant que espectacle, en tant que òpera, Fortuny Venise proposa una sèrie de visions líriques a través de les quals el protagonista ofereix claus poètiques, reflexives, històriques i estètiques que ens permeten entendre el seu temps, que és encara el nostre, i potser el de sempre, el del món i la humanitat.
Us recomanem que visiteu el web de l'obra per saber-ne més i escoltar-ne fragments:
"Otra vez" espectacle per a nens i nenes, a l'Escorxador el dia 21 març 2009
Otra vez és un viatge cap al desconegut amb l'objectiu de descobrir el món.
En un espai circular, delimitat per 50 cadires per a 50 nens i nenes, apareixen uns viatgers amb maletes de les quals treuen objectes, joguines, estímuls que desperten els sentits i la imaginació dels espectadors, amb la qual cosa provoquen sorpresa i, potser, una petja indeleble que els acompanyarà sempre.
Otra vez es una invitació a compartir des de dins la sorpresa del descobriment d'un món que es va construint davant dels ulls meravellats dels més petits.
La llavor de la proposta naix del llibre Ser quinto, d'Ernst Jandl i Norman Junge, publicat a Espanya per Lóguez Ediciones l'any 1999. Unes joguines trencades esperen, assegudes en cadires, el torn d'entrar per una porta per poder ser reparades.
Després de la lectura del llibre s'amunteguen, com al calaix de les joguines, les idees, les paraules, les imatges, els objectes.
Espectacle en castellà
13 de març 2009
LP'09 Dansa... o no
Artistes de reconegut nivell en l'àmbit de la dansa i el moviment presentaran propostes i creacions en un espai per mostrar, però també per intercanviar idees, opinions i visions sobre la creació contemporània. Els escenaris són a Barcelona: al CCCB, al Mercat de les Flors, a La Poderosa, al local de Conservas i a SantRafael14 (les adreces les trobareu fàcilment a la web).
Us recomanem que mireu el programa i que, si podeu, esclar, aneu a veure-hi alguna cosa:
http://laportabcn.com/doc/LP09programa.pdf
11 de març 2009
FestivAlt 09 a Vigo
En el cartell d'aquests quinze dies s'hi poden trobar artistes internacionals, però també locals, com a reflex de la inquietud per mostrar què fan els altres i servir de plataforma als nous creadors, entre els quals hi havia Playground, companyia guanyadora del Premi d'Arts Escèniques Lleida 2005, amb El rey de la soledad; i Los Corderos, companyia finalista del Premi d'Arts Escèniques Lleida 2006, que hi representava l'obra Tocamos a dos balas por cabeza.
La directora del Teatre Municipal de l'Escorxador hi ha estat convidada en tant que programadora de l'Escorxadijous, una plataforma escènica en què es representen espectacles emergents, innovadors, contemporanis, fronterers i transgenèrics en l’àmbit de les arts escèniques (teatre d’objectes, d’ombres, d’òpera contemporània, de hip hop, de text, visual, performance, dansa, art numèrica, clown, circ…). Una programació per a públics no convencionals i arriscats, que ha permès atansar el teatre a un nou tipus d’espectador.
Per a més informació: www.festivalt.org
10 de març 2009
"Nas de barraca", espectacle per a nadons, a l'Escorxador
Amb ell coneixeran una sèrie de personatges, trucant cada cop a la seva porta i tot cantant una tonada. I a cada ocasió la seva cançó suggerirà una acció que el nen reconeixerà com a hàbit d’aprenentatge: rentar-se, menjar, anar-se’n a dormir, vestir-se, etc.
Coneixeran un pintor, una cuinera, una aranya viatgera, jugaran a fet i amagar i es retrobaran gràcies a la música, escoltaran una pila de cançons i al final visitaran el Conill, que els rebrà a casa seva oferint-los un concert de comiat.
"Aloma", de Dagoll Dagom, dissabte, 14 març 2009, a l'Escorxador
5 de març 2009
"Ot, el Quixot" de Clownx Teatre, dissabte 7 març 2009 a l'Espai 3
Així com Don Quijote confon sovint la fantasia amb la realitat, el guió d’aquesta peça teatral utilitza situacions reals (l’herència, la manca de compradorsde llibres,…) barrejades amb notes de fantasia (la rata de biblioteca) per introduir el protagonista en el món de ficció (viure les aventures del llibre) del qual surt com si despertés d’un somni. La trama, doncs, és la següent: Ot, un xicot molt eixerit a qui no li agrada gaire llegir, ha heretat una llibreria del seu oncle Pol.
Magí, una rata de biblioteca i amiga de Pol li farà veure que aquella llibreria és màgica, ja que, si vol, pot esdevenir protagonista de cada una de les històries que hi ha allà.
Tot mirant els llibres cau dins d’un volum del Quixot, que és el darrer llibre que estava llegint el seu oncle. Per sortir-ne haurà de reviure alguns capítols d’aquesta novel.·la fins a trobar un lloc per tornar a escapar. Ot, finalment, torna a la realitat amb moltes ganes de llegir i d’esdevenir el protagonista de moltes altres històries.
Premi XARXA – SGAE 1998 al millor projecte d’espectacle
Becat pel projecte cultural de la Caixa de Sabadell 1999
www.clownxteatre.com
2 de març 2009
"Volare", dijous 5 de març 2009, 21 h. Escorxadijous
Dues butaques a la deriva en un oceà de preguntes semidesgarradores i/o lacerants en la seva profunda profunditat.
Floten i pateixen bastant...enorme-ment...en general...sempre
Però a pesar de tot, sense cap mena de dubte, quantes alegries dóna una copa de la UEFA, un bon bocata de bratwurst o una samarreta que digui en lletres daurades Be Free!
Gràcies per haver vingut.
A principis del 2007, després de variades experiències teatrals en solitari (Cane Mondo, Contrast) Piero Steiner i Enric Ases es retroben per iniciar la creació de Volare.
Aquests dos artistes ja havien col·laborat anteriorment en propostes tan innovadores i suggerents com ara Los Los i Zotal Teatre, amb les quals viatgen per mig món i reben nombrosos i prestigiosos premis (premi de
Podríem dir que per formació i per vocació, la força dels seus espectacles es basa en el treball actoral, a partir del qual creen tot un submón de personatges extirpats del quotidià que, amplificats o deformats per l’humor –un humor àcid, amarg– provoquen en l’espectador un dolcíssim nus a la gola.
LOS dos LOS proposen un univers teatral en què els elements escenogràfics i d’atrezzo són mínims (pur context) i on la narrativa dramàtica és resumida a l’essencial.
Un imaginari que impacta en l’espectador de manera atroçment directa. Una original combinació de tragicomèdia i poesia.
En els seus espectacles, metàfores personalíssimes de l’absurditat de la vida, com estranys peixos abismals, éssers marcats per l’infortuny, somien aire mentre s’enfonsen ridículament en el fang.