Dirigida per
Julio Manrique
Sala Beckett, Obrador Internacional de Dramatúrgia
Estrenada el passat mes de juliol, dins el
Festival Grec 2010 de Barcelona.
Coses que dèiem avui és el títol d’una cançó dels Beatles, i també és el títol d’aquest espectacle que pretén convertir tres peces breus de l’autor nordamericà Neil LaBute en una obra única. Aquestes tres peces, inèdites, són
Aventura (títol original:
Romance),
Tobogan (t.o.:
Helter Skelter), i
Les Fúries (t.o.:
The Furies).
Aventura (
Romance)
Dos personatges (aquí dos homes) que havien mantingut una relació de parella ja fa temps, es retroben. Un d’ells és famós, atractiu, llibertí i cruel. I no creu en l’amor. L’altre, el que va ser abandonat, encara se sent desesperadament atret pel primer. Està “enamorat”. I, com que el seu examant no creu en l’amor, demana, finalment, ser utilitzat. Ser un més de la llista. O, fins i tot, l’últim de la llista.
Fins a on estem disposats a arribar per amor? Fins a on estem disposats a veure’ns “humiliats”? O potser és la humiliació, l’experiència de la humiliació allò que, de vegades, foscament, ens enganxa?
Les fúries (
The Furies)
La Paula vol deixar-ho córrer amb el Jimmy. El cita per explicar-li la seva decisió. Però el Jimmy porta amb ell la seva germana, una germana força especial. No pot parlar perquè, segons sembla, té un pòlip. Es limita a xiuxiuejar coses que no sentim a l’orella del seu germà. La Paula insisteix que és important que parlin a soles perquè el tema és delicat. La germana, però, no marxa. Finalment la Paula revela la raó per la qual vol tallar la relació: pateix una terrible malaltia terminal i li queda poc temps de vida. Però el Jimmy i la seva germana no s’ho empassen. Posen en dubte les dramàtiques raons de la Paula. Li demanen un certificat mèdic. Li demanen papers! La situació és grotesca. Estranya i grotesca. La Paula es mostra perplexa. I decebuda. No es pot creure el que està passant. Perquè està dient la veritat. Ella mai no mentiria amb una cosa així. O potser sí?
Tobogan (
Helter Skelter)
Aquest títol també prové d’una famosa cançó dels Beatles. En aquesta peça, un home i una dona sopen en un restaurant “xic” i encantador. Tenen un fill i n’esperen un altre. Ella està embarassada de bastants mesos. Tot sembla anar bé fins que ens assabentem que ella ha descobert que el seu marit li és infidel. De fet, li posa les banyes des de fa molt de temps. De fet, li posa les banyes amb la seva pròpia germana. Ell demana, penosament, perdó. I, penosament, promet que tot canviarà. Ella es lamenta. Per això que els passa, per la vulgaritat de la situació que estan “representant”, per la vulgaritat de la conversa que estan mantenint, per la vulgaritat que tenyeix les seves vides. I al final, en un gest inesperat, tràgic, brutal, s’enfonsa el ganivet de la carn a les entranyes. Tobogan és una mena de Medea intrauterina, una comèdia de Woody Allen que acaba com una tragèdia grega.
Comprar entrades
Els Macbeth
