Tornen els tradicionals Pastorets per Nadal a l'Escorxador

 Els Pastorets de Lluís Millà
AEM – Belles Arts Teatre
Diumenge, 18 de desembre de 2011
Dilluns, 26 de desembre de 2011
Diumenge, 1 de gener de 2012
18.30 h, Sala 1, teatre familiar
Venda d’entrades: Turisme de Lleida, tel. 973 700 319


Els pastors Borrego i Carquinyoli, com cada any per aquestes dates, tornen per explicar-nos les seves aventures.
____________________________________________

Els Pastorets de Lluís Millà
Talia Teatre
Dimarts, 27 de desembre de 2011
Dimecres, 28 de desembre de 2011
Dijous, 29 de desembre de 2011
Divendres, 30 de desembre de 2011
18.00 h, Sala 1, teatre familiar
Venda d’entrades: Turisme de Lleida, tel. 973 700 319




Els pastors Borrego i Carquinyoli ens explicaran la història més arrelada de la tradició catalana, teatral i nadalenca.

www.taliateatre.com

Tercera sessió dels Escorxadebats+

Dimarts, 13 de desembre de 2011, 20 h
Vesíbul del Teatre

Escorxadebats+

Artistes o creadors. I, quin és el paper que han de desenvolupar en la cultura actual?

Us proposem, a través de l’Escorxadebats+, llevar la pell dels aspectes intrínsecs als valors culturals, de creació, de pensament... Per tal d’atansar-nos al moll de l’os de la nostra idiosincràsia cultural.

Un projecte obert de participació que ens implica, ens complicita i ens compromet.

El segon dimarts de cada mes des de l'octubre de 2011 fins al maig de 2012, a les 20 h.

Podeu seguir les reflexions i les conclusions de les sessions a:
http://artsensepapers.blogspot.com

"Dues dones que ballen"

Diumenge, 11 de desembre de 2011

19 h, Sala 1, 18 €

Dues dones que ballen

De Josep M. Benet i Jornet

Dirigida per Xavier Albertí

Amb Anna Lizaran i la lleidatana Alícia Pérez

Dues dones que ballen explica la relació gairebé accidental de dues dones d’edats diferents, entre la maduresa i la vellesa. Una relació que evolucionarà i conclourà de manera segurament inesperada.
Però és això, només? Les converses entre elles potser descobriran,sense èmfasi, fins i tot amb humor, però també amb moments exasperats, la misèria d’unes persones que, de maneres diferents, han estat humiliades per la indiferència, de fet comprensible i de fet potser inevitable, del món que les envolta. Tot plegat, insisteixo, amb la naturalitat assumida amb què es viuen les misèries al nostre món quotidià, tan ple de difuminades il·lusions i d’impalpables meravelles.
A voltes cabudes, a voltes irritants, a voltes ridícules, a voltes estúpides,m’agradaria pensar que podrem arribar a sentir certa pietat inútil per aquests personatges mig trencats que decideixen ballar, no al ritme que els marca el seu entorn, sinó al ritme que escolleixen elles; i fer-ho juntes, i fer-ho de manera consoladorament definitiva.

Josep M. Benet i Jornet