19 h, Sala 2, teatre en castellà, 12 € (reduïda) / 18 €
El policía de las ratas de Roberto Bolaño
Heartbreak Hotel y Teatre Lliure
Dirigit per Àlex Rigola
"El policía de las ratas és un thriller, una història detectivesca sobre la diferència i l'art. Un conte que ret homenatge, posa en qüestió i finalment supera en tensió dramàtica aquell relat curt de Kafka: "Josefina la Cantora o El poble dels ratolins".
En aquests moments en què som vistos més aviat com una massa controlada (la qual es comercia i es manipula) que no pas com a éssers humans, és quan més es necessita reclamar l'espai per al lluïment individual i creatiu de cadascun. No ser simple comptabilitat per als poders polítics i econòmics. Allò individual, allò "rar" i "estrany" han d'existir també al costat d'allò col·lectiu.
Un relat dur i cruel sobre el món de les clavegueres com a reflex de la nostra societat desgastada i de la seva alienació. La història d'un detectiu solitari a la recerca d'un assassí en sèrie, on Bolaño reclama aquest espai per a la individualitat, per a la diferència. Una diferència que necessita d'un treball continu per sobreviure i que moltes vegades resulta incomprensible per als que ens envolten. I on es reclama un espai per a la figura del poeta,
de l'artista. Quan tota la cultura sembla ser apreciada majoritàriament per les seves estadístiques de venda i ocupació, Bolaño reclama, critica, ataca i defensa aquest espai per a la literatura i l'art fora del "fulletó". Aquest espai de l'art per l'art. Aquest espai on tot pot esdevenir poesia i excel·lència independentment del comentari i del judici populistes. Fora d'allò "normal". Fora del que agrada a la majoria. Fora de "l'opinió general".
Un relat trist i una mica malaltís on triomfa la fórmula bolañil:
En aquests moments en què som vistos més aviat com una massa controlada (la qual es comercia i es manipula) que no pas com a éssers humans, és quan més es necessita reclamar l'espai per al lluïment individual i creatiu de cadascun. No ser simple comptabilitat per als poders polítics i econòmics. Allò individual, allò "rar" i "estrany" han d'existir també al costat d'allò col·lectiu.
Un relat dur i cruel sobre el món de les clavegueres com a reflex de la nostra societat desgastada i de la seva alienació. La història d'un detectiu solitari a la recerca d'un assassí en sèrie, on Bolaño reclama aquest espai per a la individualitat, per a la diferència. Una diferència que necessita d'un treball continu per sobreviure i que moltes vegades resulta incomprensible per als que ens envolten. I on es reclama un espai per a la figura del poeta,
de l'artista. Quan tota la cultura sembla ser apreciada majoritàriament per les seves estadístiques de venda i ocupació, Bolaño reclama, critica, ataca i defensa aquest espai per a la literatura i l'art fora del "fulletó". Aquest espai de l'art per l'art. Aquest espai on tot pot esdevenir poesia i excel·lència independentment del comentari i del judici populistes. Fora d'allò "normal". Fora del que agrada a la majoria. Fora de "l'opinió general".
Un relat trist i una mica malaltís on triomfa la fórmula bolañil:
LITERATURA + MALALTIA = LITERATURA. I de la bona.
Poc queda per aportar des de la direcció escènica. Simplement deixar fluir les paraules en boca de grans actors. Sense presses i amb matisos. Tot just moviment. Només verb fet acció. Deixar que la pàgina en blanc quedi traçada per la diminuta i fina cal·ligrafia del seu autor per provocar el silenci en una sala acollidora. Un silenci trist amb gotes d'humor i ombra poètica. Envaït d'aquest voler saber més del gènere policíac."
Poc queda per aportar des de la direcció escènica. Simplement deixar fluir les paraules en boca de grans actors. Sense presses i amb matisos. Tot just moviment. Només verb fet acció. Deixar que la pàgina en blanc quedi traçada per la diminuta i fina cal·ligrafia del seu autor per provocar el silenci en una sala acollidora. Un silenci trist amb gotes d'humor i ombra poètica. Envaït d'aquest voler saber més del gènere policíac."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada