ULTRAinnocència

Dijous, 3 d'abril de 2014
21 h, Sala 2, 10 € / 8 € (anticipada), Escorxadijous / teatre físic - dansa
ULTRAinnocència
loscorderos.sc

Foto: Rojo Barcelona

Com en va dir l'Eduard Molner en aquesta crítica a La Vanguardia, l'espectacle comença amb dos "oficiniestes excèntrics", amb els tirants que fan d'arnesos i que reciten una lletania: "es-pi-ri-tu-al". L'escenografia són unes ràdios penjades del sostre, unes ràdios que són objectes però esdevenen personatges. L'escena és pulcra i neta, quasi essencial, depurada. Hi ha tant treball al darrere d'aquesta peça que només se n'aprecia la netedat, reflectida en l'escenografia, però també en un espai sonor magnífic. La paraula esdevé a loscorderos extensió del cos, i del moviment, i és utilitzada com una eina més d'aquest "teatre bastard" de què parla aquest "ramat" al seu Manifiesto del Teatro Bastardo (cliqueu l'enllaç i, un cop a la pàgina, seguiu avall per trobar el Manifiesto).

Una peça que ens parla de Déu, de l'espiritualitat, de l'intangible, des de la corporeïtat i des de la contundència. Perquè, com va escriure Rosalía Gómez al Diario de Sevilla: "gusten más o gusten menos sus piezas, el trabajo de loscorderos tiene siempre algo de verdad que nunca defrauda."

Hay que ser ultrainocente para creer en lo intangible,  para  crear lo inexistente.
Hay que ser ultrainocente para seguir caminando, para no dejarse engullir, para no dejarse morir.
Hay que ser ultrainocente para mover montañas, para ver la luz, para escuchar el mensaje.
Hay que ser ultrainocente. La inocencia ha muerto.
Hay que ser ultrainocente para creer que esto es lo real, que es lo que hay.
Hay que ser ultrainocente para saber que uno no cree en lo que quiere, sino en lo que puede.
Para ver  que todo es una ficción y dejar de luchar contra la realidad.
Para no creérsela.
Para  crear otra.
La realidad esta vez no superará a la ficción.
Víctimas de la teoría, llegó el momento. Sintonizar el silencio, asumirlo, tal vez disfrutarlo. Recolectores de minúsculas verdades a la caza de la timidez divina.Ultrainocencia, una fe empírica en la incertidumbre como puerta hacia todas las posibilidades. Equilibrismos del alma a ras de suelo. Carne al servicio del espíritu creativo que nos mueve.

Algunes crítiques aquí i aquí.

Un altre Bolaño de la mà de Rigola: "El policía de las ratas"

Diumenge, 2 de març de 2014
19 h, Sala 2, teatre en castellà, 12 € (reduïda) / 18 €
El policía de las ratas de Roberto Bolaño
Heartbreak Hotel y Teatre Lliure
Dirigit per Àlex Rigola

"El policía de las ratas és un thriller, una història detectivesca sobre la diferència i l'art. Un conte que ret homenatge, posa en qüestió i finalment supera en tensió dramàtica aquell relat curt de Kafka: "Josefina la Cantora o El poble dels ratolins".

En aquests moments en què som vistos més aviat com una massa controlada (la qual es comercia i es manipula) que no pas com a éssers humans, és quan més es necessita reclamar l'espai per al lluïment individual i creatiu de cadascun. No ser simple comptabilitat per als poders polítics i econòmics. Allò individual, allò "rar" i  "estrany" han d'existir també al costat d'allò col·lectiu.

Un relat dur i cruel sobre el món de les clavegueres com a reflex de la nostra societat desgastada i de la seva alienació. La història d'un detectiu solitari a la recerca d'un assassí en sèrie, on Bolaño reclama aquest espai per a la individualitat, per a la diferència. Una diferència que necessita d'un treball continu per sobreviure i que moltes vegades resulta incomprensible per als que ens envolten. I on es reclama un espai per a la figura del poeta,
de l'artista. Quan tota la cultura sembla ser apreciada majoritàriament per les seves estadístiques de venda i ocupació, Bolaño reclama, critica, ataca i defensa aquest espai per a la literatura i l'art fora del "fulletó". Aquest espai de l'art per l'art. Aquest espai on tot pot esdevenir poesia i excel·lència independentment del comentari i del judici populistes. Fora d'allò "normal". Fora del que agrada a la majoria. Fora de "l'opinió general".
Un relat trist i una mica malaltís on triomfa la fórmula bolañil: 

LITERATURA + MALALTIA = LITERATURA. I de la bona.

Poc queda per aportar des de la direcció escènica. Simplement deixar fluir les paraules en boca de grans actors. Sense presses i amb matisos. Tot just moviment. Només verb fet acció. Deixar que la pàgina en blanc quedi traçada per la diminuta i fina cal·ligrafia del seu autor per provocar el silenci en una sala acollidora. Un silenci trist amb gotes d'humor i ombra poètica. Envaït d'aquest voler saber més del gènere policíac."

Àlex Rigola

Dossier de l'espectacle

"B.Flowers" Marta Carrasco

Diumenge, 9 de febrer de 2014 - 19 h

Sala 1, 1 h, 12 € / 18 €, dansa - teatre 

B.Flowers
Companyia Marta Carrasco

La Companyia Marta Carrasco arriba al Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida per presentar el seu últim espectacle, B.Flowers desè espectacle de la companyia i estrenat l'últim trimestre de l'any passat al Festival Temporada Alta de Girona.

Creada i dirigida per Marta Carraasco, i interpretada per la mateixa Carrasco al costat d'Anna Coll i Majo Cordonet, aquesta obra de dansa-teatre és la desena creació de la companyia i ha estat coproduïda juntament amb el CAET-Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, el CCVV-Centre Cultural Vilanova del Vallès i el Festival Temporada Alta de Girona.

Una altra flor, una altra vida...
Un batec que no s'apaga mai. Primer i darrer viatge
La flor representa la bellesa per naturalesa. La bellesa de la vida, la bellesa de la mort
i altra vegada la vida
Milions de flors són mutilades diàriament per motius sentimentals o decoratius
decoratius decoratius sentimentals sentimentals...
Les arranquem d'arrel i elles continuen aferrades a l’existència
Què passa després amb les flors...? Què està passant ...? Què els estem fent? …Què ens
està passant...?
Les flors ens parlen i sembla que ningú no les sent. Què ens estan dient les flors?
Segle XXI Segle XXI Segle XXI... La humanitat no seria possible sense les flors
...Abans de res tots vam ser totes 

Antonio Castaño

Ajudant de direcció

 
B.FLOWERS, de Marta Carrasco. CLIP 1 Promo. from Companyia Marta Carrasco on Vimeo.

Aquí podreu veure els resultats del Taller amb l'Espectador que va conduir el dia abans en Jaume Belló:

http://comunitat1103.blogspot.com.es/2014/02/natura-morta.html

Demà, l'alternativa als valentins

Dimarts, 14 de febrer de 2012, 20 h, vestíbul del Teatre, de franc
Escorxadebats+
Un espai de reflexió a l’entorn de les arts i la cultura
Comissariat per Jaume Belló i Maite Ojer

Els Escorxadebats tenen lloc al vestíbul del Teatre

El passat mes d’octubre, el Teatre Municipal de l’Escorxador va engegar un cicle de debats oberts a tothom amb la intenció d’oferir un lloc de reflexió i de compartir pensaments i idees. Tot i ser dins un teatre, des del primer moment la idea era que el debat s’estengués cap a totes les disciplines artístiques en particular, però també cap a la cultura en general.
Passat ja l’equador d’aquestes 8 trobades que s’esdevindran al llarg de 8 mesos (d’octubre a maig), podem dir que han estat tot un èxit de participació (quantitativament i qualitativa) i que aquesta segona meitat s’encara ara amb moltes idees noves que han anat sorgint de les persones que hi han intervingut.

Fins ara, els temes tractats han estat:
-La Cultura
-L’Art
-Artista o creador?
-La bombolla cultural

Aquesta propera cita del 14 de febrer girarà al voltant de la Ciutadania creativa, després que aquest tema sortís recurrentment en la passada sessió.

A més, oferim la possibilitat de seguir en directe els debats a través de la xarxa Twitter (@teatrescorxador), amb l’etiqueta #escorxadebats, a través de la qual rebem comentaris i aportacions de persones vinculades al teatre i la cultura d’arreu del país (Tàrrega, Olot, Barcelona, València, Madrid…).

A l’apartat Escorxadebats+ del nostre blog podreu consultar les piulades que s’han publicat a Twitter al llarg de cada sessió.

I també al blog: artsensepapers.blogspot.com els comissaris dels Escorxadebats+ hi publiquen conclusions de les sessions i altres articles i/o comentaris al respecte.