2 entrades al preu d'una aquest dissabte!!

Imprimeix-te la imatge i vine al Teatre!!

(menors de 12 anys entrada gratuïta)

"Rococó Bananas" de Los Excéntricos a l'Escorxador

Dissabte 28 de març de 2009 arriben els clowns Los Excéntricos a l'Escorxador amb l'espectacle Rococó Bananas.

Són tres, Marceline, Sylvestre i Zaza. Francesos o catalans, tant se val, perquè la seva pàtria és el món. Europa, el Canadà, els Estats Units, la Xina i el Japó. Ja fa molts anys que Los Excéntricos roden pel món propulsats per un desig sublim : fer bullir l’olla del riure.



Un piano de cua trucat es converteix en l’escenari improvisat de les bogeries del trio a Rococó Bananas. La creguda i histriònica Marceline és el vèrtex femení del triangle. La seva mala traça fa posar nerviós l’audaç i empipador Sylvestre, el mestre de cerimònies. Com més gran és la baralla, més se’n riu Zaza. Moments lírics es mesclen amb situacions rocambolesques, en una successió de números a un ritme desenfrenat que supera la barrera del llenguatge.

Músics i malabaristes, Los Excéntricos formen un trio atípic que renova la figura del clown gràcies a la seva poètica d’arrel surrealista que troba un equilibri entre la modernitat i el classicisme.

Trenta anys pels camins i encara se’n riuen de nosaltres!

www.losexcentricos.com

"La caiguda d'Amlet (o la caiguda de l'hac)"

Jordi Oriol ens presenta aquest dijous, 26 de març de 2009, una personal reescriptura de l'obra de Shakespeare, amb direcció de Xavier Albertí.

"Amlet cau. No l’hem vist caure d’enlloc ni tampoc el veurem aterrar. L’espai, com el temps, no hi tenen cabuda. Tampoc no tenen sentit. Només podem assegurar que hi ha un Home. Un Home enmig d’una caiguda. Un Home i els seus pensaments. Pensaments que vomita per trobar-los una lògica. Per ordenar-los. Per entendres's. És Un monòleg introspectiu enmig de l’univers infinit. Un discurs en forma de fractal. És la part pel tot."

La Caiguda d’Amlet és un monòleg en vers. Està concebut per fer un treball acústic i centrat en la musicalitat del propi text. Per composar la peça, Xavier Albertí incideix sobretot en el camp sonor, en la recerca d’un espectacle innovador en l’àmbit teatral. Es vol treballar la sonoritat i cadències del text en boca de l’actor (Jordi Oriol) conjuntament amb la faceta d’Albert Llanas com a compositor electroacústic. Es tracta, doncs, de crear un software sonor, ideat especialment per la composició, que treballi els colors harmònics i melòdics generats pel discurs de l’actor. Un treball de compenetració entre el compositor i l’actor, per resoldre, així, una escena visual que faci viatjar l’espectador a través del ventall d’espectres sonors, fonètics i acústics, que es generin a partir d’aquesta conjunció.

"Fortuny Venise", òpera contemporània, el 21 març 2009 a les 21 h

Fortuny Venise és una òpera de la productora Acteon, el nucli de la qual és la personalitat fascinant i polifacètica de Marià Fortuny i Madrazo, fill de Marià Fortuny i Cecilia de Madrazo. Més que en una escenificació biogràfica, la música de Diego Dall’Osto, el libretto de Lluís Meseguer i la direcció escènica de Rafel Duran, intenten submergir-se en el temps apassionant i complex que va viure l’artista; les seues relacions personals i artístiques amb personatges coneguts de les arts i la tècnica; les seues creacions estètiques i industrials; i els fets històrics que va presenciar.

Text, música i posada en escena formen una continuïtat on els diferents llenguatges es complementen i es reflecteixen els uns en els altres. En tant que espectacle, en tant que òpera, Fortuny Venise proposa una sèrie de visions líriques a través de les quals el protagonista ofereix claus poètiques, reflexives, històriques i estètiques que ens permeten entendre el seu temps, que és encara el nostre, i potser el de sempre, el del món i la humanitat.

Us recomanem que visiteu el web de l'obra per saber-ne més i escoltar-ne fragments:

www.fortunyvenise.org

"Otra vez" espectacle per a nens i nenes, a l'Escorxador el dia 21 març 2009

Otra vez és un viatge cap al desconegut amb l'objectiu de descobrir el món.
En un espai circular, delimitat per 50 cadires per a 50 nens i nenes, apareixen uns viatgers amb maletes de les quals treuen objectes, joguines, estímuls que desperten els sentits i la imaginació dels espectadors, amb la qual cosa provoquen sorpresa i, potser, una petja indeleble que els acompanyarà sempre.
Otra vez es una invitació a compartir des de dins la sorpresa del descobriment d'un món que es va construint davant dels ulls meravellats dels més petits.
La llavor de la proposta naix del llibre Ser quinto, d'Ernst Jandl i Norman Junge, publicat a Espanya per Lóguez Ediciones l'any 1999. Unes joguines trencades esperen, assegudes en cadires, el torn d'entrar per una porta per poder ser reparades.
Després de la lectura del llibre s'amunteguen, com al calaix de les joguines, les idees, les paraules, les imatges, els objectes.

Espectacle en castellà

www.ultramarinosdelucas.com

LP'09 Dansa... o no

Al llarg de 17 dies, La Porta Dansa, un col·lectiu barceloní independent format per professionals de la dansa, organitzen LP'09 Dansa... o no, una programació ininterrompuda amb més de 50 propostes de creació actual al voltant del cos: obres escèniques, accions, instal·lacions, projeccions, trobades i altres experiències limítrofs que investiguen les nocions de joc, moviment i teatralitat.

Artistes de reconegut nivell en l'àmbit de la dansa i el moviment presentaran propostes i creacions en un espai per mostrar, però també per intercanviar idees, opinions i visions sobre la creació contemporània. Els escenaris són a Barcelona: al CCCB, al Mercat de les Flors, a La Poderosa, al local de Conservas i a SantRafael14 (les adreces les trobareu fàcilment a la web).


Us recomanem que mireu el programa i que, si podeu, esclar, aneu a veure-hi alguna cosa:

http://laportabcn.com/doc/LP09programa.pdf

FestivAlt 09 a Vigo

Aquesta quinzena a la ciutat de Vigo té lloc el FestivAlt 09, Festival Alternatiu de les Arts Escèniques de Vigo. La programació de l'ALT es caracteritza per una voluntat d'atendre nous llenguatges escènics, noves disciplines, per la innovació i la investigació en l'àmbit de l'art i pel la creença que la creació contemporània està assentada sobre unes bases culturals sòlides i fermes, per la qual cosa mereix el suport d'institucions i programadors.

En el cartell d'aquests quinze dies s'hi poden trobar artistes internacionals, però també locals, com a reflex de la inquietud per mostrar què fan els altres i servir de plataforma als nous creadors, entre els quals hi havia Playground, companyia guanyadora del Premi d'Arts Escèniques Lleida 2005, amb El rey de la soledad; i Los Corderos, companyia finalista del Premi d'Arts Escèniques Lleida 2006, que hi representava l'obra Tocamos a dos balas por cabeza.

La directora del Teatre Municipal de l'Escorxador hi ha estat convidada en tant que programadora de l'Escorxadijous, una plataforma escènica en què es representen espectacles emergents, innovadors, contemporanis, fronterers i transgenèrics en l’àmbit de les arts escèniques (teatre d’objectes, d’ombres, d’òpera contemporània, de hip hop, de text, visual, performance, dansa, art numèrica, clown, circ…). Una programació per a públics no convencionals i arriscats, que ha permès atansar el teatre a un nou tipus d’espectador.

Per a més informació: www.festivalt.org

"Nas de barraca", espectacle per a nadons, a l'Escorxador

A primers del 2004 la companyia Toc de Retruc la nova proposta Nas de barraca , un recital de cançons amenitzades amb elements plàstics i que tracten dels hàbits que els nens i nenes de 0 a 3 anys estan aprenent, tant a casa com a l’escola: rentar-se, vestir-se, menjar, anar a dormir, fer pipí...

La Marta i en Carles utilitzen una col·lecció d’instruments musicals curiosos, gairebé joguines, que desperten una enorme atenció entre el seu jove públic.

Després de donar la benvinguda als nens amb una música suau i suggerent, presenten el Conill Tafaner.
Amb ell coneixeran una sèrie de personatges, trucant cada cop a la seva porta i tot cantant una tonada. I a cada ocasió la seva cançó suggerirà una acció que el nen reconeixerà com a hàbit d’aprenentatge: rentar-se, menjar, anar-se’n a dormir, vestir-se, etc.
Coneixeran un pintor, una cuinera, una aranya viatgera, jugaran a fet i amagar i es retrobaran gràcies a la música, escoltaran una pila de cançons i al final visitaran el Conill, que els rebrà a casa seva oferint-los un concert de comiat.

La capacitat de la sala serà molt limitada. Dos passis: a les 17 i a les 17.45 h

http://www.tocderetruc.com/

"Aloma", de Dagoll Dagom, dissabte, 14 març 2009, a l'Escorxador

Dissabte 14 de març de 2009, a les 17.30 i a les 21 h, l'adaptació musical de la novel·la de Mercè Rodoreda, Aloma, feta per Dagoll Dagom

"Ot, el Quixot" de Clownx Teatre, dissabte 7 març 2009 a l'Espai 3

Ot, el Quixot, de Clownx Teatre, dissabte 7 de març de 2009 a l'Espai 3

Així com Don Quijote confon sovint la fantasia amb la realitat, el guió d’aquesta peça teatral utilitza situacions reals (l’herència, la manca de compradorsde llibres,…) barrejades amb notes de fantasia (la rata de biblioteca) per introduir el protagonista en el món de ficció (viure les aventures del llibre) del qual surt com si despertés d’un somni. La trama, doncs, és la següent: Ot, un xicot molt eixerit a qui no li agrada gaire llegir, ha heretat una llibreria del seu oncle Pol.
Magí, una rata de biblioteca i amiga de Pol li farà veure que aquella llibreria és màgica, ja que, si vol, pot esdevenir protagonista de cada una de les històries que hi ha allà.
Tot mirant els llibres cau dins d’un volum del Quixot, que és el darrer llibre que estava llegint el seu oncle. Per sortir-ne haurà de reviure alguns capítols d’aquesta novel.·la fins a trobar un lloc per tornar a escapar. Ot, finalment, torna a la realitat amb moltes ganes de llegir i d’esdevenir el protagonista de moltes altres històries.

Premi XARXA – SGAE 1998 al millor projecte d’espectacle

Becat pel projecte cultural de la Caixa de Sabadell 1999

www.clownxteatre.com

"Volare", dijous 5 de març 2009, 21 h. Escorxadijous

Los Dos Los (un fenomen teatral) presenten: Volare

Dues butaques a la deriva en un oceà de preguntes semidesgarradores i/o lacerants en la seva profunda profunditat.
Floten i pateixen bastant...enorme-ment...en general...sempre

Però a pesar de tot, sense cap mena de dubte, quantes alegries dóna una copa de la UEFA, un bon bocata de bratwurst o una samarreta que digui en lletres daurades Be Free!

Gràcies per haver vingut.

A principis del 2007, després de variades experiències teatrals en solitari (Cane Mondo, Contrast) Piero Steiner i Enric Ases es retroben per iniciar la creació de Volare.

Aquests dos artistes ja havien col·laborat anteriorment en propostes tan innovadores i suggerents com ara Los Los i Zotal Teatre, amb les quals viatgen per mig món i reben nombrosos i prestigiosos premis (premi de la Crítica de Barcelona i Premi FAD, entre d’altres), propostes que tant per la seva forma com pel seu contingut, en el seu moment, creen corrents, proposen llenguatges, obren camins...

Podríem dir que per formació i per vocació, la força dels seus espectacles es basa en el treball actoral, a partir del qual creen tot un submón de personatges extirpats del quotidià que, amplificats o deformats per l’humor –un humor àcid, amarg– provoquen en l’espectador un dolcíssim nus a la gola.

LOS dos LOS proposen un univers teatral en què els elements escenogràfics i d’atrezzo són mínims (pur context) i on la narrativa dramàtica és resumida a l’essencial.

Un imaginari que impacta en l’espectador de manera atroçment directa. Una original combinació de tragicomèdia i poesia.

En els seus espectacles, metàfores personalíssimes de l’absurditat de la vida, com estranys peixos abismals, éssers marcats per l’infortuny, somien aire mentre s’enfonsen ridículament en el fang.

"El rei Lear" de Shakespeare a l'Escorxador. 28 febrer 2009, 21 h

L’ancià rei Lear decideix dividir el seu regne entre les seves tres filles guiant-se per l’amor que té a cadascuna. Comet l’error de donar-lo a les seves dues filles grans, les aduladores Goneril i Regan, ja que Cordèlia es nega a entrar en competència amb les seves germanes i l’envien a l'exili. Goneril i Regan deixen aviat al descobert el seu caràcter cruel en negar recer al seu pare. Lear s’endinsa en una tempesta en companyia dels seus pocs fidels. El dolor el fa embogir, però
l’ajuda del Comte de Gloster li salva la vida. Mentrestant, Goneril i Regan es disputen l’amor d’ Edmund, fill bastard de Gloster, i Cordèlia torna del seu obligat exili amb l’exèrcit francès disposat a combatre les usurpadores. El joc de traïcions i rivalitats desemboca en un últim acte situat a Dover, on les tres germanes i Lear liquidaran els seus deutes pendents.

"És potser l’obra més difícil i més complexa de Shakespeare i s’ha lligat sempre a la vellesa i la gent gran. Hem volgut endinsar-nos-hi de ple i trobar la nostra (primera?) visió personal d’aquesta gran obra. Quan vàrem saber que quasi coincidiria amb un gran Lear al TNC, ens va
planar la temptació d’esperar; però finalment això fins i tot ens va estimular a mostrar-nos amb més entusiasme: era un repte i una mostra de salut en la vida del nostre món teatral el continuar. Voldríem que la nostra ciutat comparteixi amb nosaltres aquesta visió alegre i ample de mires del nostre esforç i entusiasme col·lectius."

Oriol Broggi, director

El Rei Lear va ser representat a la Biblioteca de Catalunya del 27 de juny a l'1 d'agost de 2008, dins el Festival GREC de Barcelona.

La traducció del text, a càrrec de Joan Sellent, ha rebut el XV Premi a la traducció de la Crítica Barcelona 2009.

Més info i crítiques a:

http://www.laperla29.com/espectacles2_perla.php?id=66#

Carnaval Lleida 2009

http://imac.paeria.es/ca/culturaPopular/festes/carnaval.aspx

FLEXELF, d'Àngels Margarit i la cia. Mudances, 15 de febrer, 19 h, a l'Escorxador

Àngels Margarit / cia. Mudances presenten FLEXELF, una nova proposta per a tots els públics, una peça interdisciplinar que treballa entorn de la idea de flexibilitat, elasticitat, reversibilitat, transformació, reflex… Cos, moviment, espai, llum, vestuari, materials objectuals i visuals, són els elements essencials que componen un univers indestriable on la transformació de les formes és en una mudança constant. Històries flexibles, amb plecs i arrugades que es despleguen en un
temps elàstic i subjectiu.
Es deixaran inspirar també per les cel·lules, organismes i reaccions químiques. Es contaminaran amb lectures suggerents de Miquel Desclot i relats científics de Jorge Wagensberg. Es perdran en noves recerques a l'espai del cos i del cos a l'espai per descobrir que res és només el que sembla.

Amb la compicitat del Mercat de les Flors de Barcelona

www.margarit-mudances.com

"El caso del espectador" María Jerez · Dijous, 12 febrer 2009, 21 h, Sala 2. ESCORXADIJOUS

A través de l'ús de la càmera es plantegen dues realitats que s'esdevenen paral·lelament i que no estableixen res absolut, sinó que fragmenten la realitat en una situació escènica i una situació cinematogràfica proposant múltiples espais que conviuen en un de sol, temps que transcorren en contradicció, estructures que es desenvolupen fins a l'infinit, dobles imatges, jocs de realitat i ficció. S'aprofundeix així en l'estudi del llenguatge coreogràfic, cinematogràfic i teatral, i en el qüestionament dels papers adquirits com a espectador, i de les convencions del cinema i del teatre.

L'espectador és testimoni del making off i de la pel·licula realitzada. Es barregen els temps de l'acció en directe i el temps cinematogràfic del resultat a la televisió. El poder de la ficció i el virtuosisme de la realització posen l'espectador en una situació de distància i d'implicació de la qual entra i surt intermitentment.

"Amb aquest treball vull posar en qüestió el punt de vista de l'espectador a través de la utilització d'un dispositiu que em permet fragmentar la realitat del que veiem; així com el poder que la representació, la ficció i el virtuosisme tenen sobre els nostres mecanismes de percepció. El dispositiu creat consisteix en una butaca (d'esquena als espectadors), una televisió i una càmera que manipulo jo mateixa des de la butaca per crear la pel·lícula, de la qual jo mateixa sóc espectadora." María Jerez

"Germanes" de Carol López aquest diumenge, 8 febrer 2009 a les 19 h, a l'Escorxador

"Setembre" dels mallorquins Res de Res, dissabte 31 de gener de 2009

A partir de la caiguda d’un home des d’un arbre, la companyia Res de Res s’endinsa a la seva nova creació, Setembre. Aquest salt al buit, que es mantindrà al llarg de l’espectacle, donarà peu a múltiples escenes que quatre personatges representaran a través del circ, de la dansa, del gest, del moviment i de l’humor, renunciant premeditadament a la paraula i obrint un relat imaginari amb la poètica del circ.

La companyia Res de Res, nascuda a Mallorca el 1997, s’ha distingit per la mescla de llenguatges escènics, i especialment per una molt particular utilització de les tècniques pròpies de circ, que de la mà de la poesia de les imatges i renunciant a la supremacia del text, marquen la línia mestra dels seus espectacles. En aquesta peça han comptat amb la col·laboració de l’artista de circ Leandre Ribera i amb el coreògraf Álvaro de la Peña, director de la companyia Iliacan.

"Tangram" de Toc de Retruc, dissabte 24 de gener de 2009, a l'Espai 3

El Tangram, també conegut com a taula de la saviesa o bé taula dels set elements, és un conegut trencaclosques d’origen xinès, l’objectiu del qual és reproduir una figura proposada fent
servir les set peces de què consta. Té alhora llibertat total per construir diferents figures. Això en fa un joc que desenvolupa enormement la creativitat. També es diu que el Tangram té el seu origen en les representacions teatrals que tenien lloc a l’antiga Xina. Es feien generalment amb titelles, de manera que es podien representar tant objectes inanimats com animals o persones en moviment.
Tangram és també el nom del nou muntatge de TOC DE RETRUC, la seva base és el mateix concepte de joc: juguem a jugar, no només amb les figures que podem anar formant amb la Taula, i que es converteixen en objectes que cobren vida, sinó amb tots els elements que ens trobem a escena: així el joc escènic es barreja amb el joc musical, formant un mosaic d’escenes on la plàstica, el ritme, la música i la interpretació ens transporten a un món de fantasia, conformant un espectacle d’una gran força i bellesa sonora i visual que no deixarà indiferent el jove públic a qui va especialment adreçat.
Tangram està intrepretat per cinc actors, alhora músics i ballarins i està adreçat a públic familiar sense limitacions d’edat.

"Tales of the body", de la companyia Au Ments

Aquesta setmana, dins de la programació Escorxadijous, la companyia mallorquina Au Ments ens presentarà Tales of the body, un espectacle construït a partir dels paisatges humans i de les imatges que ens han habitat internament.

A Tales of the body juguen amb diversos llenguatges escènics i creen una ruptura amb els esquemes d'espai i de moviments habituals, que els permeten desenvolupar una nova proposta coreogràfica. El treball investiga dins les fonts de la dansa buto, el teatre de gest i l’expresionisme, en íntima relació amb la instal·lació plàstica.

L’ espectacle Tales of the body és una intensa successió de microhistòries inspirades en la memòria del cos, on una intèrpret es transforma constantment mitjançant els moviments, la gestualitat i els objectes.

“El cos com una joguina mecànica; un espai neutre disposat a aparèixer i desaparèixer, a transformar-se, néixer, estar i morir” A. Cruz

http://www.auments.com/tales/talescat.html

"El Llibertí" d'Eric-Emmanuel Schmitt, tres dies a l'Escorxador

Crítiques publicades de l'espectacle a:

http://www.teatrebcn.com/critiques/critiques2.asp?Id=4274