El Cafè del Teatre de l'Escorxador ha acollit aquest matí a les 12 una roda de premsa per presentar a Lleida el festival Nocte de Graus. El motiu principal d'aquesta presentació rau en la proximitat de les dos ciutats però, a més hem de considerar l'excel·lència de la qualitat de la programació que el Nocte ha assolit al llarg de sis edicions.
Enguany, la programació es manté en quatre dies, 8, 9, 10 i 11 de juliol, al llarg dels quals el conjunt historicoartístic de Graus acollirà, en bona mesura al carrer, propostes escèniques de diferents disciplines. Si doneu un cop d'ull al web www.noctegraus.es veureu que la programació és súper interessant i segur que trobeu algun bon motiu per atansar-vos el segon cap de setmana de juliol, a la comarca de la Ribagorza.
El Festival va començar com a plataforma per a creadors locals, però ha anat creixent i ara és punt d'exhibició d'artistes de tot el món.
Pensem que és interessant que Graus i Lleida estableixin llaços de connexió en matèria cultural perquè poden tenir molts públics comuns i perquè, òbviament, sumar sempre és millor que restar...
A Lleida a la Sala 2 del Teatre Municipal de l'Escorxador
0>100 és una experiència creativa que explica als nens i nenes com es fa la música electrònica en temps real. La proposta fomenta la participació activa dels més petits en quatre escenaris simultanis, entre els quals el Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida, connectats per l'Anella Cultural.
A cada seu hi ha un músic encarregat de l'electrònica local (Guillamino, Koulomek, Cauto i Drome), que alhora exerceix d'amfitrió fent participar al públic. Des de cadascun dels cuatre escenaris s'aporten diverses pistes musicals (emeses pels artistes participants i també pel públic)que Guillamino centralitza al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), confeccionant en temps real una obra inèdita.
L'Anella Cultural té com a finalitat interconnectar equipaments culturals a través de fibra òptica per a compartir projectes culturals i fomentar la participació.
Del 10 al 13 de juny de 2010 a Olot hi haurà molt bon panorama. Si poguéssiu escapar-vos-hi, seria genial. Si no, seguiu les propostes que s'hi presentaran, segur que en podeu trobar alguna a prop de Lleida i són molt interessants!!
Borrón#8, dels valencians Losquequedan, va ser finalista del Premi de Projectes d'Arts Escèniques Lleida 2009 i els vam poder veure el passat 26 de setembre a l'Escorxador i està programat pel dijous 10 a Olot.
El mateix dijous, SANTI FONDEVILA (crític de teatre a La Vanguardia), KIM PUJOL, MARTA OLIVERES i MARGARIDA TROGUET, directora del Teatre Municipal de l'Escorxador, explicaran què hi ha a L'altra banda del mirall: Seguint amb la línia argumental de Borrón#8, diferents agents culturals explicaran escènicament el rerefons del seu treball: un crític, un teòric, una mànager i una programadora.
També hi haurà els lleidatans Tombs Creatius i Carles Porta amb la seva Puck Cinema Caravana (que ja hem vist a la nostra ciutat amb motiu d'Animac i de la Fira de Titelles, en les respectives edicions del 2010).
Seguint amb la celebració del 25è aniversari de la companyia Margarit Mudances, que van iniciar a Lleida el passat mes d'abril, la ballarina i coreògrafa Àngels Margarit oferirà a Olot el seu Solo per a habitació d'hotel.
Baró d'Evel Cirk Cie, Premi Nacional de Circ 2010 segons vam poder saber fa poc, també seran presents a la capital de la Garrotxa amb l'espectacle La Sort du Dedans. També mooolt recomanable.
Els catalans Antigua i Barbuda estrenaran a PNRM el seu Circo de las Penas, una instal·lació d'autòmats genials.
La lleidatana Marta Betriu i Les Fancynants Cia presenten l'espectacle guanyador de la Beca Incubadora d'Olot 2009, El meu món no cap en aquesta casa, on l'espai es converteix en absolut protagonista.
A més, i com a activitats paral·leles, estan programats un Taller d'Espectadors i una Escola de Programadors conduïts tots dos per Mehdi Idir, musicòleg, director teatral, gestor cultural i, des del 2001, director de Comunicació i Públics del Parc et Grande Halle de La Villette de París, on estructura i desenvolupa el Servei de Mediació Cultural. Des de fa 4 anys, a més també s’ocupa de la política de residències artístiques del Parc.
Idir conduirà als espectadors que vulguin apuntar-se al taller per viaranys poc coneguts, aportant elements de reflexió i de debat al voltant d'ells mateixos i de les arts escèniques en general...
Diumenge, 6 de juny de 2010 20 h, plaça de l'Escorxador, Gratuït Atempo, Atempo Circ
Una història fragmentada en què quatre personatges transiten en una realitat màgia i quotidiana. Atempo és un lloc de música i cossos en moviment, cançons i silencis on quatre personatges troben complicitats. Trapezi volant, roda, màstil xinès i música en directe per poder fer ai! a nou metres d’alçada o bé arran de terra.
Intèrprets: José Arias, Matías Marré, Marilén Ribot i Miguel Ángel Soto
Entre escena i escena de la sèrie televisiva Jet Lag va començar a prendre forma aquesta comèdia musical agredolça i entranyable que ens parla de dos personatges tragicòmics, desubicats i pintorescos, que troben una manera de fugir de la realitat: la passió per la música melòdica dels anys 70’s.
Una producció deT de Teatre que homenatja la cançó melòdica en general i el gran Nino Bravo en particular.
Del 12 al 16 de maig de 2010 Reus s'ha omplert de carpes, firaires i artistes de circ. Vam poder gaudir una altra vegada dels Laitrum i les seves Càspes, que van ser a Lleida per la Fira de Titelles i que havíem vist el juny passat al PNRM d'Olot. També els del Carrusel ecológico feien pedalar els pares a la plaça de la Llibertat, plena de Firaires, com Chez Mr. Rouille que encandilava tothom amb una expo d'animals metàl·lics molt peculiars. O els Dutamb els seus jocs d'aigua, H jeux d'O. Allí també vam veure l'Atelier du Trapèze i el seu Vole et tais-toi, increïble i vertiginós, al mig del carer! Al vespre, a la carpa dels Trottola, amb Volchok ens van demostrar que la quotidianitat també pot ser art i que un objecte tan banal com una escombra pot ballar i fer ballar de la manera més subtil i encantadora que ens puguem imaginar. Si en teniu ocasió, no us els perdeu! Molts més espectacles rondaven i cirquejaven Reus aquests dies, Atempo Circ, programats a l'Escorxador per al proper 6 de juny de 2010 (gratuït), feien dia la nit, tres intèrprets i un músic que sembla que flotin en un món paral·lel, vegeu-ne algunes fotografies o passeu per l'Escorxador el 6 de juny! I l'últim que vam veure, Plecs, dels Enfila't, amb en Manolo Alcántara, una altra joieta, en aquest cas de sala, amb uns intèrprets que són músics, malabaristes, equilibristes i gairebé de tot, podríem dir.
S'apaguen els llums de sala. Comença la funció. Però... què s'amaga darrera el teló? Una actriu, un actor, el director de l'obra, la productora que controla i la diva que mai falta assagen Boulevard. Una càmera enregistra tot el procés. Boulevard és el making off de la creació d'un espectacle.
Intèrprets:Paul Berrondo, Ernesto Collado, Amparo Fernández, Marta Pérez (T de Teatre) i Àgata Roca (T de Teatre)
Missatge del Dia Internacional de la Dansa 29 d’abril de 2010 per Julio Bocca
La dansa és disciplina, és treball, és ensenyament, és comunicació. Amb ella ens estalviem paraules que potser altres persones no entendrien i, en canvi, establim un idioma universal que ens és familiar a tots. Ens dóna plaer, ens fa lliures i ens consola de la impossibilitat que tenim els humans de volar com els ocells, d’atansar-nos una mica al cel, a allò sagrat, a l’infinit. És un art sublim, diferent cada vegada, que s’assembla tant a fer l’amor que en acabar cada representació ens deixa el cor bategant molt fort i esperant la propera vegada amb il·lusió. -------------------------- Més info sobre el ballarí a: www.juliobocca.com i a http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_Bocca
Enllaços: Associació de Professionals de la Dansa a Catalunya: www.dansacat.org Dia Internacional de la Dansa al web de l'Institut Internacional de Teatre de la UNESCO (en anglès): http://iti-worldwide.org/danceday.html
La temporada passada, el Teatre Municipal de l'Escorxador va engegar una iniciativa que permet als creadors atansar-se al públic, alhora que el públic pot conèixer en directe quins són els mecanismes, els dubtes i com sorgeixen les idees d'un procés creatiu. Aquesta iniciativa es va anomenar Avui no hi ha funció!!! amb... Perquè és precisament el que no és, una funció, pot semblar-se a un assaig obert al públic, a una conferència, a un intercanvi d'idees entre creador i espectador. Però no és un espectacle.
L'any passat, va estrenar aquesta idea la Sol Picó, que estava en ple procés creatiu del seu espectacle El llac de les mosques. I ens va explicar de manera molt sincera i planera, quines eren les idees que tenia per treballar, els dubtes, els elements que volia incorporar a la peça (vegeu-ne la notícia aquí). I tot això ho vam poder veure quatre mesos més tard quan va tornar a Lleida amb el seu exitós i últim treball.
Enguany, i continuat amb la línia de comunicació artista-espectador, hem convidat l'Àngels Margarit aprofitant que el 2010 la companyia Margarit-Mudances compleix ja 25 anys. És per això que la coreògrafa vol recuperar alguns treballs d'aquest quart de segle i a Lleida farà el treball de recuperació de Corol·la, un solo de Margarit estrenat l'any 1992 i que interpreta ara Roser López Espinosa.
Dijous a les 21 h Margarit ens explicarà com s'enfronta al treball de recuperació d'una peça de dansa i diumenge veurem Corol·la a l'Escorxador.
Tot això per commemorar, a més, el Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada any a tot el món el 29 d'abril. Web de l'Associació de Professionals de la Dansa a Catalunya: www.dansacat.org
Dissabte, 10 d’abril de 2010, 18 h Diumenge, 11 d’abril de 2010, 12 h Sala 1, preu: 6 €, teatre familiar El llibre imaginari, La Baldufa
Amb la lectura d’un llibre trobat casualment, els personatges canviaran radicalment de vida i descobriran el món de la imaginació, de l’aventura i del viatge. Espectacle commemoratiu del desè aniversari de la companyia, un espectacle multidisciplinari que combina diferents estils i tècniques: ombres, projeccions, titelles planes articulades...
Intèrprets: Enric Blasi, Emiliano Pardo, Carles Pijuan i Carles Benseny Direcció: Luis Zornoza
Premi a la Millor Escenografia, Fira de FETEN, Gijon, febrer 2008
Espectacle d’humor elegant i popular, amb una estructura que combina text amb improvisació. Una barreja de tradició de teatre popular que compta amb la fragilitat de les tècniques de la improvisació i col·loca els espectadors de cada sessió en el centre de l’acció dramàtica, sobre temes i situacions inventades pel propi públic.
Intèrprets: Lluís Graells i Gabriel Solans Direcció: Carlo Boso
Dissabte, 10 d'abril de 2010, 19.30 h, Sala 2. Preu: 10 €. Durada: Espectacle en castellà (és una coproducció del Teatre Lliure i del Centro Dramático Nacional).
Un home i una dona es troben en una habitació d’hotel de Kinshasa, la capital del Congo. Ell treballa per a una companyia sudafricana que es dedica a l’extracció i la comercialització del coltan, un mineral descobert en els darrers anys que resulta essencial en el desenvolupament de noves tecnologies. Ella fa anys que està instal·lada a l’hotel, on fa d’intèrpret per als homes de negocis que s’hi allotgen. La resta del temps es dedica a prendre el sol al costat de la piscina i, de fet, ni tan sols recorda quan va ser l’última vegada que va sortir de l’hotel. Són dos europeus que en algun moment de la seva vida van descobrir la fascinació per l’Àfrica i van convertir-la en el seu refugi. Al llarg de la conversa, la crua realitat del món que els envolta, marcada per la injustícia i el saqueig, anirà fent-se present dins de l’aparent aïllament d’aquesta habitació d’hotel, malgrat tots els seus esforços per tancar els ulls i l’ànima.
Nixon-Frost és un espectacle teatral de gran format amb text de Peter Morgan (reconegudíssim guionista de films com ara The Queen o The Deal) produït pel Teatre Lliure de Barcelona i dirigit per Àlex Rigola.
Aquest espectacle es va presentar en dues versions: la de format gran i la petita, que du per subtítol "unplugged escènic". La que podreu veure dissabte a la Llotja és la gran.
Nixon-Frost és una narració cinematogràfica amb recursos teatrals (amb un espai escènic realista). En podem destacar l'espectacularitat del gran format (d'aquí que s'hagi programat a La Llotja i no a l'Escorxador) i l'ús d'audiovisuals per a una narració cinematogràfica.
La història explica com l'expresident Nixon dimiteix de la Casa Blanca, però sense arribar a ser jutjat mai pel cas Watergate. Tres anys més tard concedeix una sèrie d'entrevistes a un periodista amb fama de playboy i presentador de late night shows, David Frost, que mai abans havia fet aquest tipus de treballs; una entrevista també que serà la primera de la història per la qual es pagarà una gran suma de diners: 600.000 dòlars. I amb la qual, Frost aconsegueix la confessió que tot el món esperava per part de Nixon, un cas sense precedents en el món de la comunicació i de la política.
Intèrprets: Chantal Aimée, Amanda Baqué, Andreu Benito Joan Carreras, Oriol Guinart, Lluís Marco, Jose Novoa, Kai Puig, Òscar Rabadan, Santi Ricart, Nina Uyà i Neus Ballbé.
Traducció de l’anglès: Margarida Araya i Víctor Muñoz i Calafell
Escenografia: Max Glaenzel amb la col·laboració d’Estel Cristià
Vestuari: Berta Riera i Georgina Viñolo
Il·luminació: Maria Domènech (a.a.i.)
Espai sonor i música: Pau Carrió
So: Ramon Ciércoles
Creació audiovisual: Álvaro Luna
Un seguit de lectures dramatitzades dels millors contes de Jesús Moncada. Després de l’experiència de L’Aigua, espectacle teatral a partir de l’obra de Jesús Moncada, que es va representar a l'Escorxador el 13 de gener de 2008, Xicu Masó torna a submergir-se en l’univers de l’escriptorde Mequinensa.
Direcció: Xicu Massó
Intèrprets: Belén Alonso i Eduard Muntada
Composició musical: Maurici Villavechia
Textos dels llibres El Cafè de la Granota i Calaveres atònites, de Jesús Moncada
El passat dijous, 18 de març de 2010, els i les alumnes de 3r d'ESO de l'IES Maria Rúbies van visitar les instal·lacions del Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida, on la directora els va explicar l'antic ús de l'equipament i com s'havia transformat en edifici escènic. A més de descobrir-los el retaule del vestíbul, de Frederic Amat, i donar-los a conèixer la intenció de l'artista en elaborar un retaule per recordar l'antic escorxador municipal de Lleida. Un cop dins de les 2 sales, els i les estudiants van aprendre característiques tècniques dels equipaments escènics i molts dels mecanismes que fan possibles una funció teatral.
Aquí sota, si hi cliqueu, veureu algunes imatges de la visita:
Divendres, 19 de març de 2010, 19 i 21.30 h Dissabte, 20 de març de 2010, 19 i 21.30 h Espai 3 (antic convent de santa Teresa) (vegeu plànol al lateral de la pàgina) 6 €, aforament limitat
Heu tingut mai la sensació de viure en el lloc equivocat?
Aquesta ficció neix de la necessitat d'entendre uns fets, d'entendre el nostre entorn i d'entendre'ns a nosaltres mateixos.
Amb aquest espectacle, Dimitri Ialtavolen parlar d'aquells que neixen al lloc equivocat. Dels llocs equivocats, dels que són lluny i dels que tenim a prop. I també del lloc en què vivim i com sentim i rebem fets com els que fonamenten aquesta història.
El lloc equivocat és una experiència inspirada en una notícia real, un espectacle amb diferents possibilitats, com la veritat o no que ens arriba a diari des dels diferents punts de vista, viscuda des de diferents angles, a partir de diferents disciplines.
"L'Alí i jo ens coneixem des de petits. Ens vam conèixer jugant a escacs. Vivíem a prop l'un de l'altre. Cada tarda es plantava al davant del seu taulell i jugava sol partides imaginàries. Em tenia fascinat. L'observava des de la finestra de casa meva i m'entendria, m'emocionava veure'l entretenir-se, solitari. Un dia, a la tornada de l'escola, vaig aturar-me al seu davant. Me'l vaig mirar fixament i va convidar-me a seure. Era com si m'hagués estat esperant."
El passat dijous, 11 de març de 2010, els alumnes del crèdit de síntesi de teatre de l'IES Caparrella van visitar les instal·lacions del Teatre Municipal de l'Escorxador, on els van explicar tots els equipaments municipals del complex de l'Escorxador (Escola Bressol, Associació de Veïns, Aula de Teatre, Cafè del Teatre i Teatre Municipal), a més del vestíbul i les 2 sales de l'equipament escènic.
A més, vam tenir el privilegi de coincidir amb la caompanyia deRoberto Olivan que actuaven divendres, qui ens va fer una classe magistral del que significa, a nivell personal, ser ballarí, esforçar-se per ser-ho i la vida d'estar sempre viatjant de bolos. Ens van fer també alguns exercicis demostratius epr obrir boca per a l'espectacle de l'endemà. Tot un luxe.
Si cliqueu aquí sota podreu veure algunes fotos dels estudiants i de la directora del Teatre, Margarida Troguet, fent-los l'explicació, així com de la demostració de les ballarines i ballarins d'Enclave.
Dissabte, 13 de març de 2010, 18 h, Espai 3 (antic convent de santa Teresa) Preu 6 €, teatre familiar Tina, la bruixa fina, de Tàbata Teatre
Tina, una bruixeta molt espavilada, vol apendre els secrets del seu ofici. Compta amb l’ajut de la Tomassa, una bruixa experimentada, que li vol fer entendre que tot ofici necessita un aprenentatge. Tina no se l’escolta. Ella només vol fer realitat el seu somni: volar dalt d’una escombra.
Intèrprets: Laura López i Núria Cuyàs Manipulador: Dusan Tomic Direcció: Frederic Roda i Francina G. Ars
Cada individu té un motor, una espècie de veu interna que, com si es tractés d’una brúixola, marca amb sinceritat el recorregut de la seva vida. Sovint, els homes i les dones opten per apagar aquesta veu i decideixen seguir el camí de la racionalitat, del “procés lògic amb sentit comú”.
Mermaid’s call és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest magnetisme que ens arrossega cap als desitjos més purs i personals que tots tenim ben endins de nosaltres mateixos. Els protagonistes de l’espectacle s’entreguen al cant de la seva sirena i converteixen aquesta veu en el sentit de la seva existència.
Direcció Artística: Roberto Oliván
Creació música electrònica i interpretació musical: Laurent Deforge
Cantaora: Imma “La Carbonera”
Creat i interpretat per: Ballarins: Konstandina Efthimiadou, Peter Juhasz, Roberto Olivan. Acròbats: Daniele Sorini, Erika Bettin
Vestuari: Isabel Lhoas, Frédérick Denis
Il·luminació: Kiko Planas
El Circ ha començat i és com veure el món per un forat: música, acrobàcia mans a mans, perxa, clown... una proposta propera al cabaret lúdic, transgressora i plena d’emocions. Inspirat en els jocs dels infants, un espectacle adult per a tots els públics.
6 Escenes com a Punt de Partida
1. L’HOME QUE CERCA EL PARADÍS: (plaer)
La cançó de Sophie acompanya els personatges a la pista cadascun al seu temps, amb el seu deliri i energía
per generar entre tots un joc comú.
D’una manera espontània tothom està ubicat i desinhibit.
Això podria ser el paradís .... i Livi en dona l’acord.
2. L’ACRÒBATA INVIDENT : (incertesa)
El Pallasso Pa va al encontre del màstil i el públic en recerca de descobrir emocions.
Dimitri i Pa obren la porta al joc de la improvisació.
El públic i els artistes son espectadors d’un acròbata encaputxat.
Desvetllament dels sentits, el joc de la veritat - mentida.
3. EL MISTERI DE LA POR: (incomprensió)
Retaule d’imatges, parodia del terror.
Un joc de bufetades, un passeig alienat, confrontació personal de l’ artista amb la por d’afrontar el buit, el joc, el risc i de compartir-ho.
Ricardo i Andrés, Deados, els acòbates mans a mans, complicitat i confiança, no hi ha por.
I el gos?
4. L’HOME MULLAT: (sorpresa)
Si algú no sabia on érem això és un joc ....
Si cal domarem les feres i ballarem un rock&roll
Una dutxa d’estar per casa
“L’Home Foca” i “La Dona Barbuda” també han vingut
Benvinguts al circ!
5. EL SO DEL SILENCI: (la festa)
Manuel, un saltador de cordes apassionat pel Boliwood convida a tota la Cia. a compartir una historia d’amor per uns ulls desconeguts, per la “Mujer Barbuda” o per les seves pròpies Cordes de Saltar. El pallasso Pa acompanyat pel pianista, callat o no, improvisa amb el seu màstil i el públic.
6. LA GANA LA GOLA: (l’excés)
Sophie la cantant, engoleix una gran dosis de grans de fruita ...el Pallasso Pa es converteix en el seu acòlit, Manuel esdevé icona de la destresa com un monument viu al mig d’una plaça, Deados segueixen el seu passeig rutilant i Dimitri guarnirà la Versió lírico-ornitològica del Cant dels Ocells que derivarà en una histriònica escena epíleg reunint tot l’equip en un joc de pallassos clàssic per acabar en una espiral de derisió, divertiment i proesa.
Un solo de dansa interactiu en el qual la intèrpret està en constant diàleg amb el software, responsable dels diferents esdeveniments narratius, que reaccionen en base als desplaçaments, actituds i gestos, per mitjà de la detecció de les càmeres, que envien els senyals de posició a l'ordinador, encarregat de processar les dades i reenviar-les a l'espai escènic en temps real.
La ballarina i coreògrafa Sol Picóha estat triplement nominada en l'edició dels XIII Premis Max de les Arts Escèniques amb el seu espectacle El llac de les mosques que va ser a l'Escorxador el passat 25 d'abril de 2009.
Les tres categories són en què han nominat l'espectacle són:
Millor intèrpretde dansa femenina juntament amb Carmen Werner per Sin Dios; Eva Yerbabuena per Lluvia. Millor coreografia, en quècompetirà amb Antonio Najarro per Jazzing Flamenco i Teresa Nieto per Restos. Millor espectacle de dansa, categoria en què han estat nominats tambéJazzing Flamenco, d' Antonio Najarro; i Lluvia, d' Eva Yerbabuena Ballet Flamenco.
El jardí pintat, TPO Diumenge, 21 de febrer de 2010 17 i 19 h, Sala 2 Preu 6 €, durada 50' El jardí pintat és un jardí creat pel pintor Rebwar Saeed en què es troben i es persegueixen els colors i les formes sinuoses del jardí oriental. A escena dues ballarines conviden el públic a entrar en un espai virtual representat per una catifa sobre la qual es recolzen quatre ambients interactius: el jardí groc (de terra), el jardí blau (d'aigua), el jardí verd (de fulles), el jardí roig (d'amor). L'acció teatral acaba al jardí dels jocs d'aigua.
En aquest espectacle els nens i nenes viuen l'experiència d'un viatge als colors i a les formes del paisatge natural oriental. Les dues ballarines dansen dins dels diferents quadres, cadascun dels quals conté un ambient de joc animat. En aquesta exploració les ballarines conviden el públic a pujar sobre la catifa/jardí, i aquí, pedres, terra, plantes, flors, aigua, animals suggereixen una relació amb l'espai que és física, sensorial, perceptiva.
En aquest escenari tecnològicament sofisticat el públic és convidat a interactuar-hi i a viure d'una forma lleugera i instantània una acció lúdica basada en una relació "tàctil" amb les imatges i els sons. Els jardins proposen una experiència estètica i ajuden els nens i els adults a desenvolupar un acostament primari al teatre, al moviment i un contacte lúdic amb les arts.
Una coproducció del Teatro Metastasio Stabile della Toscana i el Lyric Theater Hammersmith Amb el suport de l’Istituto Italiano di Cultura di Barcelona
Entre el 2002 i el 2007, la companyia va desenvolupar el projecte CCC (Children Cheering Carpet), una tecnologia aplicada sobre una catifa provista de sensors que produeix sons i imatges projectades des de dalt. Alhora, la companyia va continuar el seu estudi sobre les dinàmiques de la comunicació teatral, basades en el llenguatge del cos i les imatges. Aquesta recerca va donar com a resultat una trilogia d'espectacles per a nens dedicats a la poesia dels jardins: “El Jardí japonès”, “El jardí pintat” (inspirat en els jardins orientals) i “El Jardí italià”, i altres dues producciones: “Papallones” (2007) i “Barroc” (2008).
El format CCC ha permès a TPO crear tant espectacles com instal·lacions interactives concebudes expressament per a galeries d'art o museus i festivals, que tant npetits com grans han apreciat i gaudit arreu del món. Des del 2002 TPO ha participat en nombrosos festivals arreu d'Europa, Àsia, Amèrica o Austràlia, i actualmente és reconeguda com una de les companyies de teatre més originals i innovadores de tota Europa.
TPO va rebre el Premi Ade Art Digital (Polverigi) el 2004.
La representació de la vida a escena. Com l'òpera, com el cinema, com el teatre: plegada de trucs, d'enginys per seduir-te, manipular-te. L'entorn que et representa, com un mirall enorme que no oblida. I el temps.
Espectacle que centra la mirada i la investigació en la recerca de la memòria dels objectes quotidians que ens envolten en l’espai casolà. Objectes farcits de records, de moviments essencials dels qui els han manipulat i per tant, testimonis únics de l’evolució existencial de l’home. Objectes que transmeten tot allò que callem, intentem obviar, dissimulem, amaguem. La passivitat i l’actitud permissives de tots els objectes quotidians transformats en protagonistes absoluts. I l’home, de manera excepcional, al seu servei.A taula! inicia una trilogia escènica presentant l’atmòsfera global d’una casa que s’anirà construïnt en els propers tres anys. Un espai escènic manipulat a distància, emmarcat amb línies i observat com metàfora de l’espai íntim individual: la casa que habitem.
A casa ens trobem amb nosaltres mateixos. A casa tot allò que ens envolta és un gran mirall que reflecteix la nostra ànima. I en tot allò que manipulem, el record perdura. Tots els gestos, fins el més insignificant, esdevenen part de nosaltres, de la nostra memòria.
Espectacle coproduït pel Teatre Lliure, el Teatre Schaubude de Berlín i el Projecte SONE i PLAYGROUND. Amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Llull, l'Animal a l'Esquena, Cèl·lula - Organisme de Creació Escènica, l'Ajuntament de Celrà i el Programa Cultura 2007-2013 de la Unió Europea.
Yasmina Reza dirigeix en cinema la versió de la seva obra Una comèdia espanyola, que es va representar, dirigida per Sílvia Munt, el passat 30 de gener al Teatre de la Llotja de Lleida. La pel·lícula es dirà Chicas i està protagonitzada per Carmen Maura.
Diumenge, Carnaval i dia dels enamorats, una data que només podien omplir The Chanclettes a l'Escorxador. A les 19 h per 12 €. No us les podeu perdre!
The Chanclettes us sorprendran un cop més!!!
Us imagineu que la Maria de la Pau Janer fos una de les negres de Boney M? I si la mare del Tinki-Winki dels Teletubbies fos l’Amy Winehouse? Què dirieu si, de cop i volta, la Duquessa d’Alba fos una de les noies de Sex & the city? Heu presenciat mai una baralla entre la Massiel sòbria, la Kylie Minogue de Tous i la Najwa més borde que mai? No us remou la curiositat d’esbrinar com es pot introduir a Jiménez Losantos pel forat del vàter? Totes aquestes bogeries i moltes més tan sols són possibles a l’espectacle GOLD. 15 anys de TúrmixPlayback de The Chanclettes!
Us presentem la millor proposta per a una tarda de teatre, humor, música, ball i divertiment esbojarrat. GOLD. 15 anys de TúrmixPlayback és un viatge a la figa de l'Univers Xancletter. Un daurat recorregut pel més hilarant dels 15 anys d’història d'aquestes TransMuses catalanes. Us pixareu de riure perquè no són creïbles: The Chanclettes són increïbles!!!
Happy Together: Espectacle imprescindible per a qualsevol ànima cosmopolita.
El treball de Calle consisteix a buscar dobles (tant físca com interiorment), és per això que es tracta d'una obra acumulativa, a cada ciutat on presenta l'espectacle tria un o una candidata que estarà present en les següents ciutats. En aquest cas concret, a Madrid, Calle portarà les dobles de Girona i de Lleida: Montse Dolcet, qui viatja avui cap a la capital de l'Estat i a qui desitgem molta merda en aquesta espectacle.
Aquest Escorxadijous es trasllada al Cafè Teatre de l'Escorxador, l'11 de febrer de 2010 a les 21 h.
Ajo és micropoetessa, col·labora en diversos programes de Radio 3 i RNE. És directora del festival Yuxtaposiciones de La Casa Encendida de Madrid des del 2004, i fou codirectora fins al 2008 de l'Experimentaclub. Té publicats dos llibres: Micropoemas (ed. La Luz Roja, 2004) i Micropoemas 2 (ed. Arrebato Libros, 2007). Últimament s'ha centrat bàsicament en la seva activitat poètica, fan de la brevetat i de la urgència per coincidir i comunicar s'ha reinventat com a micropoetessa.
Judit Farrés és llicenciada en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona i titulada de grau mig al Conservatori de Música Superior del Liceu. Ha participat en els muntatges del Teatre Lliure Titus Andrònic, dir. Àlex Rigola, amb qui també va treballar a Cancionero de palacio. A partir del 2004 aprofundeix en l’elaboració de bandes sonores i espais sonors per a espectacles, com El virus, dir. David Selvas; Teatre per a minuts, dir. Jorge Raedó; Ariadna, dir. Xavi Sabata, o Pell, dir. Olga Tragant. En solitari ha presentat l’espectacle La huelga, on toca en directe la seva banda sonora de la pel·lícula homònima de S. Eisenstein. Entra en contacte amb Albert Pla a l’espectacle Cançons d’amor i droga, dir. Àlex Rigola 2003. A partir d’aquí, elabora amb ell els arranjaments del disc homònim i hi col·labora com a veu i clarinetista. El 2006 elabora la banda sonora de l’espectacle de Pla, El malo de la película. També signa els arranjaments i posa veus al disc del sabadellenc Vida y milagros.
La companyia Teatre Mòbil portaran el seu tren a la Sala 1 del Teatre Municipal de l'Escorxador aquest dissabte, 6 de febrer de 2010 a les 18 h.
Reprísés un espectacle d’alta velocitat, viu i trepidant en què viatgen els personatges del món de Teatre Mòbil amb moltes ganes de despertar un somriure per allà on passen! Reprís és un espectacle sobre rodes. Sí! Sobre les rodes d’un tren elegant, llarg i fantàstic que transporta artistes de tot el món per arribar a la teva ciutat i oferir-te una funció descomunal. Així, músics barretistes, un mag, un ventríloc, famílies circenses, en Guillem Tell i fuetistes lírics, pugen al tren de la mà dels ferroviaris Sr. Carbonell, Ramiro i Ronconi, i es preparen pel gran show. Un cop arribats, transformen el seu tren en un espectacular escenari a tot color i mostren els seus grans números internacionals.
Al final, les disputes i els malentesos entre els artistes acaben en una persecució de tots els personatges que us deixarà clavats a la cadira.
Heu tingut mai la sensació de viure en el lloc equivocat?
