Jordi Cortés ha portat la dansa integrada de Londres a Catalunya. A la capital britànica va ballar amb la companyia Candoco, que li va permetre experimentar la seva disciplina des d'una altra perspectiva, a més i malauradament, en primera persona a causa d'operacions als genolls.
Al nostre país encara no hi ha una companyia estable de dansa integrada, però poc a poc, intèrprets amb discapacitats van fent treballs puntuals. És el cas de la lleidatana Mª José Moya, que va debutar, a partir d'un taller que va fer l'any 2012, en l'espectacle de dansa integrada Black Out, d'Alta Realitat, després que Cortés hi contactés a partir d'un taller d'aquesta disciplina al qual ella s'havia inscrit.
Per a més info sobre la dansa integrada consulteu el reportatge del darrer número de la revista Hamlet, núm. 22, gener 2012).
Aquí us deixem un parell de videos a través dels quals podreu conèixer la Mª José, que ballarà demà a l'Escorxador, i com ha arribat a ballar amb una companyia professional:
Dissabte, 28 de gener de 2012, 20.30 h, Sala 1, dansa integrada, 14 €
Black Out, Alta Realitat
Black Out vol endinssar-se en el món de les imatges i de les ombres. El poder de la imatge radica en la llum i el seu oposat, l’ombra.
Tots tenim ombra, cadascú amb i en el seu propi cos, quan la llum directa llança sobre terra una ombra que ens duplica. La seva presència és la demostració visible d’un cos sense el qual ella no pot existir ni subsistir. Quan moríem, l’ombra deixava de ser el Doppelgänger d’una persona viva, per quedar tan sols com a substitut d’un difunt al món. Doppelgänger és el terme alemany que defineix el doble fantasmagòric d’una persona viva. La paraula prové de doppel, que significa "doble", i gänger, traduïda com "caminant".
La seva forma més antiga, establerta pel novel·lista Jean Paul el 1796, és Doppeltgänger, “el que camina al costat”. El terme s’utiliza per designar qualsevol doble d’una persona, en referència al “bessó malèvol” o al fenòmen de la bilocalització.
La paraula, el llenguatge corporal, la dansa i el teatre físic estableixen en aquesta peça un diàleg entre el cos, la seva ombra i el seu reflex.
Amb textos de Miguel Orbaneja Gil de Biedma, Black Out és el negatiu d’una imatge idíl·lica.
Dijous, 26 de gener de 2012, 20 h, Sala 2,
inscripcions de franc a: teatre@paeria.cat (no cal tenir coneixements previs de dansa)
Toni Jodar explica... dansa moderna i contemporània
Foto: Anna Padrós
Durant molts anys, a Catalunya i per tot l’Estat espanyol, la dansa ha viscut amb un gran buit d’informació, malgrat l’esforç que algunes persones i entitats han fet per pal·liar-lo en els últims temps.
Per bé que, actualment, la dansa contemporània ja té presència en la majoria de les programacions de teatres i centres culturals i, a diferència del ballet, sovinteja també en espais de mig i petit format, que propicien el diàleg amb el públic; els referents que el públic general té de la dansa clàssica són molt majors que els que pugui tenir de la dansa contemporània.
El projecte Toni Jodar explica... respon a aquesta necessitat i aporta una informació bàsica per introduir-se al món de la dansa.
Quins en són els objectius ? Difondre d’una forma actual i plena d’expressivitat artística, la dansa entre públics diversos, i així acostar la dansa a la gent. Introduir el llenguatge de la dansa a través d’ unes eines històriques molt bàsiques. Són les referències necessàries per comprendre l’evolució del clàssic al contemporani. Explicar els principals trets de la Dansa Moderna i Contemporània. Reconèixer la coreografia com un llenguatge significatiu, intel·ligible, ja sigui de manera narrativa
o abstracta. Percebre la possibilitat de plasmar en la dansa aspiracions socials i personals. Reconèixer el propi cos i el poder que té en moure’s. Mostrar la dansa des de l’experiència d’un ballarí o coreògraf professional.
Continguts
1.- Acció-parlada, durada 40'
S’expliquen els principals corrents que conformen la dansa moderna i la contemporània del segle XX. A Amèrica, Isadora Duncan, Martha Graham, José Limón, Merce Cunningham i la tècnica contact-release. A Europa, la dansa-teatre des de Mary Wigman a Pina Bausch.
2.- Vídeos, durada 30'
Es presenten els vídeos que il·lustren els corrents de dansa exposats en l’explicació anterior. En aquesta segona part es pot posar l’èmfasi en una cosa o en una altra a petició de qui programa. Per exemple, si es tracta de parlar d’un artista o espectacle que el públic veurà a continuació, es prepararà un comentari pedagògic específic sobre el tema en qüestió.
3.- Col·loqui amb el públic/alumnes
En acabar, la intèrpret lleidatana Mª José Moya ens parlarà de la seva experiència com a ballarina amb una discapacitat física, i de la seva participació a l'espectacles Black Out que serà a l'Escorxador el dissabte de la mateixa setmana, 28 de gener de 2012 a les 20.30 h.
Aquest diumenge arriba a Lleida Belmonte, un dels espectacles de referència de la dansa contemporània a Espanya, de la mà de la companyia Gelabert-Azzopardi, que han reposat aquesta peça -estrenada l'any 1988- amb motiu del seu 30è aniversari (i per molts més!).
Aquella primera versió va ser a Lleida el 18 d'octubre de 1989 a la nau central de la Seu Vella.
Belmonte és una abstracció de la vida del torero Juan Belmonte (1892-1962), qui va suposar una revolució en la manera de torejar que, fins llavors consistia simplement a esquivar el moviment del brau. Va incloure la intenció de torejar quiet, un desig per a qualsevol torero.
Aquesta és una obra sobre la relació entre l'instint i la raó, entre la vida i la mort. Només si som capaços de trobar i lidiar amb l'animal que portem dins nostre fem dansa del nostre moviment. Juan Belmonte deia que allò que importa és que la íntima emoció del toreig traspassi el joc del toreig.
Aquest espectacle és una abstracció en termes coreogràfics, musicals i plàstics, del món dels toros i utilitza l'extraordinària personalitat de Juan Belmonte com a secreta força d'inspiració. No és una descripció figurativa de les curses de toros ni una biografia cinematogràfica.
Gelabert-Azzopardi fa 30 anys i per celebrar-ho la companyia presenta la reposició i actualització de Belmonte, un dels seus muntatges més emblemàtics, referent de la dansa contemporània del nostre país, estrenat l'any 1988 i que va ser a Lleida, a la nau central de la Seu Vella, el 18 d'octubre de 1989:
El muntatge es presenta amb la música original de Carles Santos, interpretada i gravada per la Banda la Lira Ampostina, dirigida per Octavi Ruiz.
L'escenografia de Frederic Amat, autor del retaule del vestíbul de l'Escorxador de Lleida, és encara l'original. El vestuari, també d’aquest artista plàstic, manté el mateix disseny, amb la particularitat que en alguns casos, com el vestit del torero, encara és l'original, mentre que altres vestits han estat refets o lleugerament retocats.
El disseny de llums, de Cesc Gelabert i Jordi Llongueres, també és el mateix amb el qual es va estrenar l'espectacle.
A la coreografia s'han fet alguns retocs, especialment en la interpretació, però és essencialment la mateixa i es basa en la revisió que es va fer de Belmonte l’any 1992, amb motiu de la presentació de l’obra a la Biennal de Lió, quan el paper del toro va anar a càrrec d’homes i dones: 8 ballarins de la companyia en lloc dels 4 interprets originals. A la versió actual, el paper de toro és interpretat ara per 6 ballarins masculins, alguns ja membres de la companyia i d'altres seleccionats per a l'ocasió.
Els papers principals són de nou interpretats per Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi.
Un solo de dansa interactiu en el qual la intèrpret està en constant diàleg amb el software, responsable dels diferents esdeveniments narratius, que reaccionen en base als desplaçaments, actituds i gestos, per mitjà de la detecció de les càmeres, que envien els senyals de posició a l'ordinador, encarregat de processar les dades i reenviar-les a l'espai escènic en temps real.
