Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PÚBLICS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PÚBLICS. Mostrar tots els missatges

20 de maig 2014

Anem a ca l'artista

Recordeu l'any passat que vam anar a veure els locals de La Baldufa, Xip Xap i Zum Zum? Amb aquella visita vam continuar amb l'Avui no hi ha funció... Anem a ca l'artista, un programa que atansa les figures dels creadors i els espectadors per servir de pont amb l'obra com a pretext. Un lloc de trobada entre artistes i públic, en aquest cas, a ca l'artista. Ens va semblar necessari, arribats a aquest punt, que la ciutat de Lleida prengui consciència de l'elevat número de companyies de teatre professionals de la ciutat i que, a més, les poguessin conèixer des de dins per saber què fan, com ho fan i on ho fan quan no són als escenaris.

En aquesta ocasió, visitarem els locals d'El Sidral i Sac Espectacles, dues companyies clàssiques de la ciutat de Lleida, amb una llarga trajectòria a l'esquena totes dues.

La trobada serà el 
Dissabte, 31 de maig de 2014 - 11 h
Davant del Teatre Municipal de l'Escorxador
Imprescindible vehicle propi.
Inscripcions de franc a : teatre@paeria.cat

Aquí teniu la ruta que farem:
1. Trobada a les 11 h al Teatre
2. Sortida cap a Llívia, al local d'El Sidral (C. de Grealó)
3. Visita al local d'El Sidral
4. Sortida cap al local de Sac Espectacles (carretera N-240 km 82, desviament camí a la dreta)
5. Visita al local de Sac Espectacles
6. Comiat

Aquí podeu veure la ruta a Google Maps

1 d’abr. 2014

Una lectura de Shakespeare

Divendres, 4 d'abril de 2014 - 21 h
Sala 2, 10 € / 8 € (reduïda), lectura dramatitzada
Shakespeare a Benicàssim
Setze Fetges i Ring de Teatro
Una lectura en escena de textos a partir d'una idea de Sergi López i Jorge Picó.

Foto: M. Artalejo
Sergi López i Jorge Picó, actor, director i amics inseparables, tornen a la càrrega amb la lectura més sui generis dels clàssics més canònics. Perquè ningú s'esperava que venint del mim i del teatre gestual, Sergi López s'atrevís ara amb Otel·lo, Hamlet o Enric V (entre altres). Embarquem-nos amb el nostre actor més internacional en aquest sorprenent viatge per l'arxipèlag shakespearià. L'humor està garantit.

"Fragments d'obres de Shakespeare escollits com si fossin una llista de reproducció intel·ligent d'un iPod. Una taula d'oficina amb els textos, monòlegs, diàlegs, guardats en un calaix. Sergi López s'hi asseu, disposat a llegir. A pocs metres i, quasi enfrontada, una altra taula on un oficinista? un tècnic de llums? el director de l'obra? o anomenem-lo "l'altre", assegut, mira, escolta i anuncia entrades de personatges. Llegeix per fer aparèixer. Atenció detinguda sobre les paraules. La frontera entre la lectura i l'actuació. La pàgina com una finestra oberta al públic. I la taula d'escriptori, escenari on obrem sobre la imaginació de l'espectador. «La meva nació...? Quina és la meva nació?» Iago, Portia, Hamlet, Caliban, Ricard II... són entre les paraules, només cal reanimar-los. «Ser... No ser...» O bé fer o no fer?» Heus aquí el dilema".

Posada en escena: Jorge Picó
Lectura dels textos: Sergi López
Traduccions: Miguel Teruel, Pilar Ezpeleta i Vicent Montalt





 

30 de març 2014

ULTRAinnocència

Dijous, 3 d'abril de 2014
21 h, Sala 2, 10 € / 8 € (anticipada), Escorxadijous / teatre físic - dansa
ULTRAinnocència
loscorderos.sc

Foto: Rojo Barcelona
Com en va dir l'Eduard Molner en aquesta crítica a La Vanguardia, l'espectacle comença amb dos "oficiniestes excèntrics", amb els tirants que fan d'arnesos i que reciten una lletania: "es-pi-ri-tu-al". L'escenografia són unes ràdios penjades del sostre, unes ràdios que són objectes però esdevenen personatges. L'escena és pulcra i neta, quasi essencial, depurada. Hi ha tant treball al darrere d'aquesta peça que només se n'aprecia la netedat, reflectida en l'escenografia, però també en un espai sonor magnífic. La paraula esdevé a loscorderos extensió del cos, i del moviment, i és utilitzada com una eina més d'aquest "teatre bastard" de què parla aquest "ramat" al seu Manifiesto del Teatro Bastardo (cliqueu l'enllaç i, un cop a la pàgina, seguiu avall per trobar el Manifiesto).
Una peça que ens parla de Déu, de l'espiritualitat, de l'intangible, des de la corporeïtat i des de la contundència. Perquè, com va escriure Rosalía Gómez al Diario de Sevilla: "gusten más o gusten menos sus piezas, el trabajo de loscorderos tiene siempre algo de verdad que nunca defrauda."

Hay que ser ultrainocente para creer en lo intangible,  para  crear lo inexistente.
Hay que ser ultrainocente para seguir caminando, para no dejarse engullir, para no dejarse morir.
Hay que ser ultrainocente para mover montañas, para ver la luz, para escuchar el mensaje.
Hay que ser ultrainocente. La inocencia ha muerto.
Hay que ser ultrainocente para creer que esto es lo real, que es lo que hay.
Hay que ser ultrainocente para saber que uno no cree en lo que quiere, sino en lo que puede.
Para ver  que todo es una ficción y dejar de luchar contra la realidad.
Para no creérsela.
Para  crear otra.
La realidad esta vez no superará a la ficción.
Víctimas de la teoría, llegó el momento. Sintonizar el silencio, asumirlo, tal vez disfrutarlo. Recolectores de minúsculas verdades a la caza de la timidez divina.
Ultrainocencia, una fe empírica en la incertidumbre como puerta hacia todas las posibilidades. Equilibrismos del alma a ras de suelo. Carne al servicio del espíritu creativo que nos mueve.

Algunes crítiques aquí i aquí.




30 de gen. 2012

Taller Univers Portillo i Visita a ca l'Artista

Aquest cap de setmana es presenta mogudet a l'Escorxador:

Divendres, 3 de febrer de 2012, 20 h, Taller amb els Espectadors,
inscripció de franc a teatre@paeria.cat o al telèfon 973 27 93 56

TALLER UNIVERS PORTILLO, conduït per Jaume Belló
José Antonio Portillo és un artista inclassificable. Amb el projecte Moi, J'attends va guanyar l'11è Premi de Projectes Escènics Lleida 2010, i el 19 de maig d'enguany ens en presentarà la peça acabada: una instal·lació narrativa basada en el llibre homònim de Davide Cali i Serge Bloch, Moi, J'attends.
En aquest Taller amb l'Espectador, Jaume Belló ens introduïrà la figura de l'artista i desenvoluparà un taller creatiu inspirat i vinculat a l’Uniers Portillo.

La segona part del taller, es durà a terme el dia 11 de febrer i cosistirà en els enregistraments per a l’Arxiu de Gestos Emocionals. Això és: la instal·lació que José Antonio Portillo presentarà el proper 19 de maig a l’Escorxador (Moi, J’attends) té un video fet amb persones anònimes. Aquest video el fa de nou a cada ciutat on presenta la peça. En el cas de Lleida, les persones que facin el Taller del dia 3 podran, si volen, formar part del video, és a dir: ser enregistrades per al video que s’inclourà en la peça del 19 de maig.

Us adjuntem el video que va formar part de la peça al Festival de Mim de Sueca:
Podeu consultar el blog que va dorgir dels Tallers amb els Espectadors de les passades temporades a: http://comunitat1103.blogspot.com
____________________________
Diumenge, 5 de febrer de 2012, tot el dia, 
(més info i inscripció de franc a teatre@paeria.cat o al telèfon 973 27 93 56)

VISITA A CA L'ARTISTA: Visita al Centre de Creació L'Animal a l'Esquena a Celrà (Griona)
L’Animal a l’Esquena és un centre de creació i recerca en l’àmbit de la dansa, creat per la companyia Mal Pelo (que portaran l'espectacle Tots els noms el 29 d'abril a l'Escorxador). El seu objectiu principal és instaurar els vincles i les connexions entre creadors, pensadors i públic de manera que el centre es pugui convertir en un “lloc compartit” dins d’un marc d’investigació de la pràctica artística basada en el cos. 
L’artista en residència Blai Mateu, fill de Tortell Poltrona, ens parlarà del seu procés de recerca i creació des de la seva companyia Baró d'Evel Cirk Cie.

20 de gen. 2012

La dansa del segle XX explicada amb el propi cos

Dijous, 26 de gener de 2012, 20 h, Sala 2,
inscripcions de franc a: teatre@paeria.cat (no cal tenir coneixements previs de dansa)
Toni Jodar explica... dansa moderna i contemporània
Foto: Anna Padrós
Durant molts anys, a Catalunya i per tot l’Estat espanyol, la dansa ha viscut amb un gran buit d’informació, malgrat l’esforç que algunes persones i entitats han fet per pal·liar-lo en els últims temps.
Per bé que, actualment, la dansa contemporània ja té presència en la majoria de les programacions de teatres i centres culturals i, a diferència del ballet, sovinteja també en espais de mig i petit format, que propicien el diàleg amb el públic; els referents que el públic general té de la dansa clàssica són molt majors que els que pugui tenir de la dansa contemporània.

El projecte Toni Jodar explica... respon a aquesta necessitat i aporta una informació bàsica per introduir-se al món de la dansa.

Quins en són els objectius ?
Difondre d’una forma actual i plena d’expressivitat artística, la dansa entre públics diversos, i així acostar la dansa a la gent.
Introduir el llenguatge de la dansa a través d’ unes eines històriques molt bàsiques. Són les referències necessàries per comprendre l’evolució del clàssic al contemporani.
Explicar els principals trets de la Dansa Moderna i Contemporània.
Reconèixer la coreografia com un llenguatge significatiu, intel·ligible, ja sigui de manera narrativa
o abstracta.
Percebre la possibilitat de plasmar en la dansa aspiracions socials i personals. Reconèixer el propi cos i el poder que té en moure’s.
Mostrar la dansa des de l’experiència d’un ballarí o coreògraf professional.

Continguts
1.- Acció-parlada, durada 40'
S’expliquen els principals corrents que conformen la dansa moderna i la contemporània del segle XX. A Amèrica, Isadora Duncan, Martha Graham, José Limón, Merce Cunningham i la tècnica contact-release. A Europa, la dansa-teatre des de Mary Wigman a Pina Bausch.
2.- Vídeos, durada 30'
Es presenten els vídeos que il·lustren els corrents de dansa exposats en l’explicació anterior. En aquesta segona part es pot posar l’èmfasi en una cosa o en una altra a petició de qui programa. Per exemple, si es tracta de parlar d’un artista o espectacle que el públic veurà a continuació, es prepararà un comentari pedagògic específic sobre el tema en qüestió.
3.- Col·loqui amb el públic/alumnes

En acabar, la intèrpret lleidatana Mª José Moya ens parlarà de la seva experiència com a ballarina amb una discapacitat física, i de la seva participació a l'espectacles Black Out que serà a l'Escorxador el dissabte de la mateixa setmana, 28 de gener de 2012 a les 20.30 h.