La dansa del segle XX explicada amb el propi cos

Dijous, 26 de gener de 2012, 20 h, Sala 2,
inscripcions de franc a: teatre@paeria.cat (no cal tenir coneixements previs de dansa)

Toni Jodar explica... dansa moderna i contemporània

Foto: Anna Padrós

Durant molts anys, a Catalunya i per tot l’Estat espanyol, la dansa ha viscut amb un gran buit d’informació, malgrat l’esforç que algunes persones i entitats han fet per pal·liar-lo en els últims temps.
Per bé que, actualment, la dansa contemporània ja té presència en la majoria de les programacions de teatres i centres culturals i, a diferència del ballet, sovinteja també en espais de mig i petit format, que propicien el diàleg amb el públic; els referents que el públic general té de la dansa clàssica són molt majors que els que pugui tenir de la dansa contemporània.

El projecte Toni Jodar explica... respon a aquesta necessitat i aporta una informació bàsica per introduir-se al món de la dansa.

Quins en són els objectius ?
Difondre d’una forma actual i plena d’expressivitat artística, la dansa entre públics diversos, i així acostar la dansa a la gent.
Introduir el llenguatge de la dansa a través d’ unes eines històriques molt bàsiques. Són les referències necessàries per comprendre l’evolució del clàssic al contemporani.
Explicar els principals trets de la Dansa Moderna i Contemporània.
Reconèixer la coreografia com un llenguatge significatiu, intel·ligible, ja sigui de manera narrativa
o abstracta.
Percebre la possibilitat de plasmar en la dansa aspiracions socials i personals. Reconèixer el propi cos i el poder que té en moure’s.
Mostrar la dansa des de l’experiència d’un ballarí o coreògraf professional.

Continguts
1.- Acció-parlada, durada 40'
S’expliquen els principals corrents que conformen la dansa moderna i la contemporània del segle XX. A Amèrica, Isadora Duncan, Martha Graham, José Limón, Merce Cunningham i la tècnica contact-release. A Europa, la dansa-teatre des de Mary Wigman a Pina Bausch.
2.- Vídeos, durada 30'
Es presenten els vídeos que il·lustren els corrents de dansa exposats en l’explicació anterior. En aquesta segona part es pot posar l’èmfasi en una cosa o en una altra a petició de qui programa. Per exemple, si es tracta de parlar d’un artista o espectacle que el públic veurà a continuació, es prepararà un comentari pedagògic específic sobre el tema en qüestió.
3.- Col·loqui amb el públic/alumnes

En acabar, la intèrpret lleidatana Mª José Moya ens parlarà de la seva experiència com a ballarina amb una discapacitat física, i de la seva participació a l'espectacles Black Out que serà a l'Escorxador el dissabte de la mateixa setmana, 28 de gener de 2012 a les 20.30 h.

"Pugilatus" d'Escarlata

Dijous, 19 de gener de 2012
21 h, Sala 2, 8 €, Escorxadijous

Pugilatus
Escarlata
Amb Piero Steiner i Jordi Aspa

Un ball d’emocions i d’històries que busquen l’origen del seu si. És un combat de boxa entre la força i
el sentit comú. És una humanitat retrobada enmig del drama d’una llauna de tomaquet al servei d’uns macarrons salvatges. És un estat mòrbid en la vida del pensament d’un plat de pernil. És una festa d’enterrament de tot allò que vulguem enterrar.

Robi i Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. l’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que te gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que dóna vertigen... Com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la, per aprendre a gaudir-la. PUGILATUS és una lliçó afectuosa del suportar-se quotidià, d’estimar-se amb bogeria, de viure... junts.

Andrés Lima (Animalario)

Aquest diumenge "30/40 Livingstone"

Diumenge, 15 de gener de 2012, 19 h, Sala 1, 18 € 
30/40 Livingstone
de Sergi López i Jorge Picó

Un home contemporani, xerraire i contradictori, forçosament insatisfet decideix deixar-ho tot i marxar lluny en busca de grans aventures. Allà és trobarà amb un animal que li revelarà coses de si mateix.

Foto: David Ruano

Nota de direcció: Un espectacle d’humor, tennis i antropologia. Un elogi a la dialèctica entre el gest i la paraula. Sergi López aporta la dicció i la contradicció, encarna els esdeveniments i les situacions de l’obra, els dóna resposta amb la paraula o actuant en el silenci; i Jorge Picó omple l’espai amb impressions corporals, records mímics, gestos i moviment. Aquest treball des de dos plans diferents produirà un desequilibri interessant. Ens movem entre la crònica i el relat de la fascinant trobada entre un animal (que reuneix les qualitats veritables i imaginàries de l’ésser humà) i un home que s’interroga sobre el seu comportament. Mirar, percebre, comentar, emocionar, posar-se preguntes, escoltar el silenci. És un estudi psicològic a través del gest i les actituds de certs comportaments: On anem quan caminem? (...) 

Llegir-ne més a http://3040livingstone.cat
 

Demà arriba el quart Escorxadebats+

Dimarts, 10 de gener de 2012 – 20 h – vestíbul del Teatre – de franc

ESCORXADEBATS+
Un espai de debat i reflexió a l’entorn de les arts i la cultura
Comissariat per Jaume Belló i Maite Ojer

Us proposem, a través de l’Escorxadebats+, llevar la pell dels aspectes intrínsecs als valors culturals, de creació, de pensament... Per tal d’atansar-nos al moll de l’os de la nostra idiosincràsia cultural. Un projecte obert de participació que ens implica, ens complicita i ens compromet.

En aquesta ocasió debatrem sobre La Bombolla Cultural.

I seguirem el segon dimarts de cada mes des de l'octubre de 2011 fins al maig de 2012, a les 20 h.
Entrada de franc.

Podeu seguir les reflexions i les conclusions de les sessions, així com aportar-hi la vostra opinió, a:
http://artsensepapers.blogspot.com

I, si no hi podeu assistir, seguiu en directe a Twitter els debats amb l’etiqueta #escorxadebats

 

Fins i tot el Pare Noel segueix els Escorxadebats+, i com que sap que a la darrera sessió vam tenir problemes amb el Wi-Fi, ens va portar un ampliador de senyal per poder retransmetre els debats sense dificultat.

Moltes gràcies!

TEMPORADA 2012

A partir de dimarts, 3 de gener de 2012, ja seran a la venda les entrades per a la Temporada 2012. 

L'horari de taquilla del Teatre és de dilluns a divendres no festius de 17 a 21 h.

Consulteu el programa aquí:

A PUNT PER A LA TEMPORADA 2012?

Entre avui i demà farem pública la Temproada d'Arts Escèniques 2012.
Estigueu atents!

BONES FESTES I MILLOR 2012

Tornen els tradicionals Pastorets per Nadal a l'Escorxador

 Els Pastorets de Lluís Millà
AEM – Belles Arts Teatre
Diumenge, 18 de desembre de 2011
Dilluns, 26 de desembre de 2011
Diumenge, 1 de gener de 2012
18.30 h, Sala 1, teatre familiar
Venda d’entrades: Turisme de Lleida, tel. 973 700 319


Els pastors Borrego i Carquinyoli, com cada any per aquestes dates, tornen per explicar-nos les seves aventures.
____________________________________________

Els Pastorets de Lluís Millà
Talia Teatre
Dimarts, 27 de desembre de 2011
Dimecres, 28 de desembre de 2011
Dijous, 29 de desembre de 2011
Divendres, 30 de desembre de 2011
18.00 h, Sala 1, teatre familiar
Venda d’entrades: Turisme de Lleida, tel. 973 700 319




Els pastors Borrego i Carquinyoli ens explicaran la història més arrelada de la tradició catalana, teatral i nadalenca.

www.taliateatre.com

Tercera sessió dels Escorxadebats+

Dimarts, 13 de desembre de 2011, 20 h
Vesíbul del Teatre

Escorxadebats+

Artistes o creadors. I, quin és el paper que han de desenvolupar en la cultura actual?

Us proposem, a través de l’Escorxadebats+, llevar la pell dels aspectes intrínsecs als valors culturals, de creació, de pensament... Per tal d’atansar-nos al moll de l’os de la nostra idiosincràsia cultural.

Un projecte obert de participació que ens implica, ens complicita i ens compromet.

El segon dimarts de cada mes des de l'octubre de 2011 fins al maig de 2012, a les 20 h.

Podeu seguir les reflexions i les conclusions de les sessions a:
http://artsensepapers.blogspot.com

"Dues dones que ballen"

Diumenge, 11 de desembre de 2011

19 h, Sala 1, 18 €

Dues dones que ballen

De Josep M. Benet i Jornet

Dirigida per Xavier Albertí

Amb Anna Lizaran i la lleidatana Alícia Pérez

Dues dones que ballen explica la relació gairebé accidental de dues dones d’edats diferents, entre la maduresa i la vellesa. Una relació que evolucionarà i conclourà de manera segurament inesperada.
Però és això, només? Les converses entre elles potser descobriran,sense èmfasi, fins i tot amb humor, però també amb moments exasperats, la misèria d’unes persones que, de maneres diferents, han estat humiliades per la indiferència, de fet comprensible i de fet potser inevitable, del món que les envolta. Tot plegat, insisteixo, amb la naturalitat assumida amb què es viuen les misèries al nostre món quotidià, tan ple de difuminades il·lusions i d’impalpables meravelles.
A voltes cabudes, a voltes irritants, a voltes ridícules, a voltes estúpides,m’agradaria pensar que podrem arribar a sentir certa pietat inútil per aquests personatges mig trencats que decideixen ballar, no al ritme que els marca el seu entorn, sinó al ritme que escolleixen elles; i fer-ho juntes, i fer-ho de manera consoladorament definitiva.

Josep M. Benet i Jornet