Ajuntament de Lleida · Teatre Municipal de l'Escorxador · Carrer de Lluís Companys s/n · 25003 · Lleida · Telèfon: 973 279 356 · Fax: 973 279 123 · Correu electrònic: teatre@paeria.cat

5 d’abr. 2014

Pregó de Setmana Santa a l'Escorxador

Diumenge, 6 d’abril de 2014 - 12 h - Sala 1
XVIII Pregó de la Setmana Santa de Lleida
A càrrec del Sr. Pep Tort, director del Consorci de la Seu Vella de Lleida
Ho organitza: la Congregació dels Dolors i la Cofradía del Nazareno del barri de la Mariola.

A continuació una actuació poètica i la representació de la La Moixiganga a càrrec de l’Esbart Dansaire Sícoris – Ballet Ciutat de Lleida, que escenifica la passió i resurrecció de Crist.
-El ball de La Moixiganga de Lleida

-Document explicatiu de la recuperació del ball de La Moixiganga de Lleida per a la seva presentació:
-Vídeo de La Moixiganga de Lleida:


Mostra de propostes per al cartell de Setmana Santa de Lleida 2014, de Llorenç Melgosa i Alonso

L'Ajuntament de Lleida ha encarregat el cartell de Setmana Santa 2014 a un dels creadors més emblemàtics de Lleida: Llorenç Melgosa i Alonso. En aquesta mostra al vestíbul del Teatre podeu veure les diferents propostes de cartellsa partir de les quals s'ha seleccionat el definitiu.

1 d’abr. 2014

Una lectura de Shakespeare

Divendres, 4 d'abril de 2014 - 21 h
Sala 2, 10 € / 8 € (reduïda), lectura dramatitzada
Shakespeare a Benicàssim
Setze Fetges i Ring de Teatro
Una lectura en escena de textos a partir d'una idea de Sergi López i Jorge Picó.

Foto: M. Artalejo
Sergi López i Jorge Picó, actor, director i amics inseparables, tornen a la càrrega amb la lectura més sui generis dels clàssics més canònics. Perquè ningú s'esperava que venint del mim i del teatre gestual, Sergi López s'atrevís ara amb Otel·lo, Hamlet o Enric V (entre altres). Embarquem-nos amb el nostre actor més internacional en aquest sorprenent viatge per l'arxipèlag shakespearià. L'humor està garantit.

"Fragments d'obres de Shakespeare escollits com si fossin una llista de reproducció intel·ligent d'un iPod. Una taula d'oficina amb els textos, monòlegs, diàlegs, guardats en un calaix. Sergi López s'hi asseu, disposat a llegir. A pocs metres i, quasi enfrontada, una altra taula on un oficinista? un tècnic de llums? el director de l'obra? o anomenem-lo "l'altre", assegut, mira, escolta i anuncia entrades de personatges. Llegeix per fer aparèixer. Atenció detinguda sobre les paraules. La frontera entre la lectura i l'actuació. La pàgina com una finestra oberta al públic. I la taula d'escriptori, escenari on obrem sobre la imaginació de l'espectador. «La meva nació...? Quina és la meva nació?» Iago, Portia, Hamlet, Caliban, Ricard II... són entre les paraules, només cal reanimar-los. «Ser... No ser...» O bé fer o no fer?» Heus aquí el dilema".

Posada en escena: Jorge Picó
Lectura dels textos: Sergi López
Traduccions: Miguel Teruel, Pilar Ezpeleta i Vicent Montalt





 

30 de març 2014

ULTRAinnocència

Dijous, 3 d'abril de 2014
21 h, Sala 2, 10 € / 8 € (anticipada), Escorxadijous / teatre físic - dansa
ULTRAinnocència
loscorderos.sc

Foto: Rojo Barcelona
Com en va dir l'Eduard Molner en aquesta crítica a La Vanguardia, l'espectacle comença amb dos "oficiniestes excèntrics", amb els tirants que fan d'arnesos i que reciten una lletania: "es-pi-ri-tu-al". L'escenografia són unes ràdios penjades del sostre, unes ràdios que són objectes però esdevenen personatges. L'escena és pulcra i neta, quasi essencial, depurada. Hi ha tant treball al darrere d'aquesta peça que només se n'aprecia la netedat, reflectida en l'escenografia, però també en un espai sonor magnífic. La paraula esdevé a loscorderos extensió del cos, i del moviment, i és utilitzada com una eina més d'aquest "teatre bastard" de què parla aquest "ramat" al seu Manifiesto del Teatro Bastardo (cliqueu l'enllaç i, un cop a la pàgina, seguiu avall per trobar el Manifiesto).
Una peça que ens parla de Déu, de l'espiritualitat, de l'intangible, des de la corporeïtat i des de la contundència. Perquè, com va escriure Rosalía Gómez al Diario de Sevilla: "gusten más o gusten menos sus piezas, el trabajo de loscorderos tiene siempre algo de verdad que nunca defrauda."

Hay que ser ultrainocente para creer en lo intangible,  para  crear lo inexistente.
Hay que ser ultrainocente para seguir caminando, para no dejarse engullir, para no dejarse morir.
Hay que ser ultrainocente para mover montañas, para ver la luz, para escuchar el mensaje.
Hay que ser ultrainocente. La inocencia ha muerto.
Hay que ser ultrainocente para creer que esto es lo real, que es lo que hay.
Hay que ser ultrainocente para saber que uno no cree en lo que quiere, sino en lo que puede.
Para ver  que todo es una ficción y dejar de luchar contra la realidad.
Para no creérsela.
Para  crear otra.
La realidad esta vez no superará a la ficción.
Víctimas de la teoría, llegó el momento. Sintonizar el silencio, asumirlo, tal vez disfrutarlo. Recolectores de minúsculas verdades a la caza de la timidez divina.
Ultrainocencia, una fe empírica en la incertidumbre como puerta hacia todas las posibilidades. Equilibrismos del alma a ras de suelo. Carne al servicio del espíritu creativo que nos mueve.

Algunes crítiques aquí i aquí.




20 de març 2014

"Tot el que sempre has volgut saber sobre la vida sexual de Shakespeare (...)"

Dissabte, 29 de març de 2014
20.30 h, Sala 1, 1 h, 16 € / 10 € (reduïda), teatre
Tot el que sempre has volgut saber sobre la vida sexual de Shakespeare (i mai no has gosat preguntar)
Torb Teatre


Els Sonets de Shakespeare són una genialitat del dramaturg més conegut, representat i fins i tot venerat de tots els temps, un material que, per tractar-se de poesia, ha quedat a l’ombra de les seves obres de teatre.
Ens hem volgut endinsar en aquest món fascinant per fer-ne un muntatge teatral. Al principi ens semblava una idea arriscada, potser fins i tot insensata. Però a mesura que hem anat descobrint els
Sonets, ens hem adonat que en ells hi és tot Shakespeare: l’enamorament irrefrenable de Romeo i Julieta, la vaporositat i la fragilitat de l’amor d’El somni d’una nit d’estiu, la gelosia que corromp l’ànima d’Otel·lo, la por al pas del temps d’El rei Lear, la perfídia i la manipulació de Macbeth, l’odi i la set de destrucció de Ricard III. Els Sonets destil·len a cada vers l’essència de les obres del gran dramaturg, l’essència de l’ànima humana amb tots els seus clarobscurs.
En el cas dels
Sonets, aquesta essència gira en torn de l’amor i el sexe, amb un triangle amorós com a eix d’una història que esdevé universal. El que pretén explicar aquest espectacle no és una història d’amor i desamor, sinó la història de l’amor i el desamor, amb totes les seves facetes, des de les més pures a les més cruentes. Us oferim un muntatge on, a través de la paraula i la música, viatjarem per aquestes facetes del cor amb què tots ens podem identificar.
Perquè els humans som així: com Shakespeare ens va descriure. Tot el que tenim de bo i de dolent és a les seves obres. I tot el que hi ha a les seves obres ho trobareu als sonets.
Maria Bosom, Torb Teatre

En aquesta obra, basada en els Sonets de Shakespeare, Torb Teatre ha utilitzat les traduccions al català del poeta lleidatà Txema Martínez i del també escriptor Gerard Vergés:

Sonets, traducció de Txema Martínez, 6è Premi Jordi Domènech, Eumo Editorial en coedició amb Cafè Central, 2010, ISBN 978-84-9766-382-3
Tots els sonets de Shakespeare, traducció de Gerard Vergés, Columna Edicions, 2001 (3a ed.), Premi Serra d'Or de traducció poètica